IB3: Una televisió pública al servei de tothom, no només d’una part
Les democràcies madures requereixen institucions fortes, transparents i independents. Aquestes institucions no només gar...
Les democràcies madures requereixen institucions fortes, transparents i independents. Aquestes institucions no només gar...
La joventut de les Illes Balears es troba immersa en una crisi constant que provoca una situacióestructural de dependènc...
La Fundació Gabriel Alomar ha expressat el seu suport a les mobilitzacions convocades aquest any amb motiu del Dia Mundi...
La Fundació Gabriel Alomar ha expressat el seu suport a la sol·licitud presentada per Memòria de Mallorca a l’Ajun...
En el marc de la commemoració del 25è aniversari del Pacte de Progrés (1999-2003), Francesc Antich, president d’honor de...
Ahir al vespre es va celebrar l’acte commemoratiu dels 25 anys del primer Pacte de Progrés, organitzat per la Fund...
Ahir, Le Senne es va asseure davant del jutge acusat d’un delicte d’odi per haver estripat la fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant el ple en què es debatia la derogació de la llei de memòria democràtica.
Cuando se cumplen 25 años del primer Pacte de Progrés en Balears, sus artífices y los actuales líderes de la izquierda se han reunido para conmemorar un hito que «mereció la pena» y para reivindicar la vigencia de su espíritu.
Si fa set anys a qualsevol espanyol de bé li haguessin dit que a les manifestacions independentistes de la Diada hi assistirien menys de 100.000 persones mentre la Generalitat estava presidida per un ferm partidari de la Constitució, segurament hauria aplaudit amb les orelles. No obstant, la nova etapa que mira d’obrir Salvador Illa causa, per ara, poc entusiasme a determinats despatxos de la capital.
El debate sobre fiscalidad, es decir, sobre cúanto y a quién recaudar, sobre cuánto y a quién repartir, es un debate clave en la persecución del interés general. La financiación de las Comunidades Autónomas, que prestan la mayor parte de los servicios básicos, forma parte fundamental de aquel debate.
El verano de 1999 fue de alta intensidad política y Francesc Antich se convirtió en el primer presidente socialista de Baleares. Dirigió una coalición inédita que aprobó medidas sin precedentes y que fue atacada «por tierra, mar y aire» por la derecha y los poderes económicos. Tampoco la izquierda y el ecologismo ahorraron críticas y tras las siguiente elecciones gobernó el PP. Volvió a presidir el Govern entre 2007 y 2011. Lo recuerda 25 años después en una entrevista con este diario. Esta es su reflexión.
Francesc Antich i Pere Sampol, un algaidí i un montuïrer, formen part de la història. Foren la cara més visible del primer pacte de govern d’esquerres, el Pacte de Progrés (1999-2003). Avui, 27 de juliol, fa 25 anys que va prendre possessió Antich (PSOE) com a president del Govern. Fou amb el suport del PSM i Esquerra Unida – Els Verds. Sampol fou el vicepresident d’aquella primera aposta de pacte que fou un mirall arreu de l’Estat. Suposà un canvi en algunes de les estructures del país, de les quatre illes i que van rompre fronteres, els fonaments i va ser amb l’impuls d’aquests dos homenots del Pla de Mallorca.
El presidente y los consellers y las conselleras del primer Govern de izquierdas de Baleares –el surgido de las elecciones de 1999 y que desalojó por primera vez al PP de la presidencia de las Islas gracias al apoyo de Unió Mallorquina– se reunirá en un acto conmemorativo que se celebrará el próximo 6 de septiembre. Se está organizando desde las fundaciones de los partidos que lo integraron o que recogen su herencia.
Aquella alianza insólita puso fin, con la virulenta oposición de gran parte de los poderes económicos, a décadas de pugnas de poder, especulación y desarrollismo. “La unión era imprescindible”, subraya el expresidente de aquel ‘Pacte de Progrés’ que cambió el rumbo y la historia de la política balear.
La Fundació Gabriel Alomar ha celebrat aquest divendres una conferència sobre la campanya electoral per les eleccions del 2019, a càrrec del politòleg Pablo Simón. Dins aquesta «campanya electoral permanent», el conegut politòleg ha exposat exemples de com les distintes formacions polítiques intenten encertar amb el seu missatge electoral, tenint en compte el creixent interès de la ciutadania en la política.
Les cooperatives de consum, anomenades en alguns casos societats de resistència al capital, tenien com a objecte la compravenda, fabricació, transformació i comercialització de tota classe d’articless que poguessin ésser consumits pels associats -generalment tota casta d’articles per a menjar, beure i vestir-. Eren, doncs, associacions de consumidors. Aquests generalment hi prenien part per a realitzar les compres en comú per a llavors vendre els articles entre els associats i els no associats.
Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.
63739 street lorem ipsum City, Country
+12 (0) 345 678 9
info@company.com