En col·laboració amb Creu Roja, el PSIB-PSOE us convida a participar en aquesta campanya d’𝐚𝐣𝐮𝐝𝐚 𝐚 𝐥𝐞𝐬 𝐩𝐞𝐫𝐬𝐨𝐧𝐞𝐬 𝐚𝐟𝐞𝐜𝐭𝐚𝐝𝐞𝐬 𝐩𝐞𝐫 𝐥𝐚 𝐃𝐀𝐍𝐀. Ho podeu fer mitjançant:
Avui, 29 d’octubre, celebrem el dia de record establert per la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears, una fita històrica que honora les víctimes de la repressió franquista, un acte de justícia i de dignitat. Un dia per recordar les persones que ho van donar tot per construir una societat de llibertat, igualtat i drets per a tothom. Però avui, aquest dia s’enfronta a l’amenaça d’aquells que volen enterrar el passat per mantenir pactes de conveniència amb els sectors més reaccionaris. El Partit Popular, amb la complicitat de Vox, intenta derogar aquesta llei, eliminant així el reconeixement i la memòria de tants que van perdre la vida defensant la justícia.
Però no ens equivoquem. Aquest no és només un atac a la memòria històrica: és un atac directe a la democràcia i als drets humans. I ho hem vist de forma descarnada amb l’actuació del president del Parlament, Gabriel Le Senne, qui va exhibir la seva faceta més ultra i abusiva quan, en un acte autoritari i de menyspreu absolut, va expulsar dues diputades socialistes de la Mesa del Parlament per portar la imatge d’Aurora Picornell i de les Roges del Molinar, símbols innegables de la lluita feminista i dels drets humans. Aquesta acció, avalada per la presidenta del Partit Popular, Marga Prohens, és una expressió desmesurada d’intolerància i masclisme que només es pot entendre com un atac deliberat a la nostra història i als drets de les dones. Amb aquesta complicitat, el Partit Popular ha decidit abandonar els consensos en matèria de drets humans i memòria, preferint la governabilitat còmoda que li ofereixen els sectors ultres de Vox a la dignitat que exigeixen les víctimes.
Aquest menyspreu no és casual. Amb Marga Prohens al capdavant, el Partit Popular no dubta a protegir a qualsevol preu la cadira de poder, sense importar el cost per a la nostra democràcia, per a les famílies de les víctimes i per a la propia democràcia. La seva aliança amb Vox i la protecció de figures imputades per delictes d’odi, com és el cas del president del Parlament, ens recorden una trista veritat: han triat la vergonya com a moneda de canvi, han triat abandonar els valors que ens haurien d’unir com a societat per mantenir una fràgil governabilitat, una governabilitat que es paga amb la dignitat i la memòria de les persones.
Però, malgrat tots els seus intents, no podran silenciar el que som ni el que representem. Nosaltres som perquè elles i ells van ser. Aquesta democràcia, aquesta llibertat que gaudim, no ha estat un regal; ha estat el fruit d’una lluita incansable de persones que van sacrificar-ho tot. És el nostre deure mantenir el seu llegat viu, seguir obrint les cunetes que encara amaguen el seu patiment, tancar les ferides que encara resten obertes i donar veu a aquelles persones que van ser silenciades per una injustícia que no ens podem permetre oblidar.
Aquesta és i serà la missió innegociable dels i les Socialistes. Som aquí per la justícia, per la democràcia i pels drets humans. I hi serem sempre per convicció absoluta, perquè sabem que la democràcia no es pot construir sobre pactes de silenci ni sobre acords de vergonya. La memòria és i serà sempre la nostra eina contra l’oblit, la nostra defensa contra qualsevol ombra d’intolerància, i aquí som i seguirem, ferms i dignes. Per Aurora Picornell, per les Roges del Molinar, per cada dona i cada home que va lluitar per nosaltres. La seva memòria és la nostra senyera. No els oblidarem mai.
Per als i les socialistes, la memòria democràtica és imprescindible per a construir una societat equitativa, inclusiva i respectuosa dels drets humans. Aquesta memòria no sols representa un compromís ètic amb les víctimes del passat, sinó que també és vital per a prevenir la repetició de les atrocitats i abusos ocorreguts en èpoques fosques de la nostra història.
El nostre compromís és clar i inqüestionable: la seva memòria no serà moneda de canvi per ningú, i la seva dignitat continuarà guiant el nostre camí cap a una democràcia més justa i lliure.
Lorena Oliver Secretària de Memòria Democràtica
Omar Lamin Secretari de Drets Socials i Migracions
La gratuïtat en el transport públic a les Illes Balears ha esdevingut una eina de transformació de la mobilitat que fins ara no coneixíem i que la ciutadania de les Illes ha interioritzat com una més de les qualitats del sistema, per fer possible de manera encara més atractiva un canvi en els seus hàbits de mobilitat, trobant en el tren i el bus un aliat en els seus desplaçaments diaris.
D’ençà que el Govern de les Illes Balears de la presidenta Armengol va incloure aquesta proposta dins el denominat escut social per fer front als increments de preus derivats de la inflació el 2022 i que, posteriorment, va assumir el Govern d’Espanya, la valentia d’apostar per la universalització d’un nou servei com el tren i el bus no va estar absent de dubtes per l’increment d’usuaris que es podria produir, la suficient capacitat i l’operativa de servei que, en anys encara postpandèmics, podria tenir un comportament complex.
La realitat, però, va superar qualsevol expectativa i la mesura va ser molt ben acollida pels usuaris més fidels i també pels nous que van començar a aparèixer de bell nou des del primer mes de la seva posada en marxa.
Ningú, llevat de la dreta reaccionària que no empra el transport públic, qüestiona que la gratuïtat és un èxit que s’ha traduït en un increment notable d’usuaris, que ha reduït desplaçaments en vehicle privat, que ha reduït emissions contaminants a l’atmosfera i que ha aconseguit convertir-se en palanca de canvi dels hàbits de mobilitat de moltes persones.
Les dades de l’INE així ho confirmen: en el cas de Palma, és de les ciutats que més creixen percentualment en nombre d’usuaris de totes les ciutats d’Espanya i de manera reiterada, mes rere mes. De fet, l’any 2023, l’EMT Palma va batre el rècord de nombre de passatgers/any amb més de 54 milions d’usuaris. Probablement enguany encara se superi.
Fer possible la gratuïtat té un cost bastant assumible per l’administració pública. Són aproximadament 43 milions d’euros, una xifra bastant assequible si, per un moment, la comparem amb el cost del manteniment i la inversió que, competencialment en aquest cas, els consells insulars destinen a la xarxa viària.
Però el que resulta imprescindible entendre és que aquest canvi s’ha d’acompanyar amb una planificació de noves inversions, de noves infraestructures d’alta capacitat, que en el cas de Mallorca són el tramvia de Palma i el tren de Llevant, de reforços a la xarxa d’autobusos, d’adquisició de nous vehicles en el cas de l’EMT Palma, de sistemes digitals que millorin l’experiència dels usuaris, de millores de freqüències i noves línies i, sobretot, de priorització viària, en el cas del transport col·lectiu en carretera urbana i interurbana, que aconsegueixin millorar la velocitat comercial, logrant així, passar per davant d’aquells que continuen apostant per desplaçar-se en vehicle privat.
En canvi, els governs negacionistes de Prohens, Galmés, Marí, Vilafranca i Martínez, ni creuen en la gratuïtat ni en l’ascensor social que permet, també amb aquesta iniciativa, rompre les desigualtats socials. Es confirma, doncs, que en matèria de transport públic, no veurem cap mesura en tot el que queda de legislatura. I per tant, hauran de reconèixer que qui més ha apostat fins ara per la mobilitat sostenible a les Illes Balears ha estat el president Pedro Sánchez, que des del Govern d’Espanya ha assumit fins ara la gratuïtat universal al bus urbà, interurbà i al tren.
És curiós que sigui el partit popular qui, aquesta passada setmana, presentés l’estudi de la capacitat de càrrega de la xarxa viària del Consell de Mallorca, en el qual, entre d’altres aspectes, assenyala i reconeix que la gratuïtat en el transport públic ha contribuït a un increment del volum de passatgers que ha canviat el vehicle privat pel transport públic, amb els beneficis que això reporta a la societat.
El mateix partit que manté com a regidor de mobilitat de Palma un negacionista que s’atreveix a afirmar, sense cap altre instrument de mesura que el d’elevar un dit a l’aire, que no hi ha hagut cap canvi modal del cotxe al bus.
Com deia a l’inici, els efectes de la gratuïtat en el transport públic han provocat millores ambientals, una major cohesió territorial, un estalvi per a les butxaques dels usuaris, una nova concepció del transport públic, sobretot per al jovent, però també la consecució d’un equilibri respecte de la manca d’infraestructures continentals, a les quals com a territoris insulars fràgils, no hi tenim accés i que cal compensar.
La gratuïtat al transport públic, doncs, des del meu parer, s’ha de continuar defensant com a mesura d’èxit de la universalització d’un servei que crec ha arribat per quedar-se i hem de continuar defensant.
Xisco Dalmau
El Parlament de les Illes Balears no aconsegueix una postura unànime per a la declaració institucional pel Dia de les Víctimes del Franquisme, celebrat el pròxim dimarts 29 d’octubre. La Plataforma per la Memòria Democràtica de la que forma part la Fundació Gabriel Alomar havia proposat un text que recollia les línies bàsiques de la seva petició, però no ha obtingut el suport necessari.
La proposta de declaració institucional es va presentar amb l’objectiu d’honorar la memòria de les víctimes del franquisme. La falta d’unitat ha estat provocada per la postura del Partit Popular, que no va donar suport al text proposat per la Plataforma. El PP no comparteix les línies bàsiques d’aquest document.
El PP s’ha mantingut al marge de la iniciativa, aquesta postura, una vegada més, evidencia una aproximació política a VOX.
Sense l’aval de tots els grups parlamentaris, l’acte de record previst per al dimarts es farà sense el reconeixement formal del Parlament en conjunt. Els partits d’esquerres, amb el suport de la Plataforma per la Memòria Democràtica, organitzaran una cerimònia simbòlica en honor a les víctimes. L’acte es durà a terme a les 8:45 del matí, al Saló de les Passes Perdudes del Parlament balear.
Aquest acte consistirà en la lectura d’un manifest en memòria de les persones represaliades durant el franquisme. Tot i que no serà una declaració oficial, l’acte pretén recordar públicament les víctimes, fent visible la divisió política en aquesta qüestió històrica.
La Plataforma per la Memòria Democràtica ha expressat la seva preocupació per la falta de consens. Aquesta organització defensa la importància d’un reconeixement institucional, i considera que el record de les víctimes no hauria de ser un motiu de divisió. Segons la Plataforma, la negativa del PP a donar suport a la declaració institucional representa una barrera per avançar en el reconeixement de la memòria democràtica.
Els partits d’esquerres al Parlament han remarcat el seu compromís amb aquesta causa i insisteixen en la necessitat de construir una memòria col·lectiva que inclogui totes les víctimes. Amb tot, admeten que la manca d’unitat al Parlament no ajuda a fer avançar aquesta causa, per no parlar dels darrers actes protagonitzats pel seu president, Gabriel Le Senne.
Aquest episodi reflecteix una divisió política a l’entorn de la memòria històrica i el record de les víctimes del franquisme. La negativa del PP a recolzar el text de la Plataforma per la Memòria Democràtica es percep com una aproximació a la postura de VOX, que tradicionalment s’ha posicionat en contra d’iniciatives relacionades amb la memòria històrica.
Els esdeveniments del dimarts 29 d’octubre posaran en relleu aquestes diferències. Tot i que l’acte no comptarà amb l’aprovació oficial de tot el Parlament, sí que es durà a terme amb el suport de la Plataforma i dels partits d’esquerres, que han treballat perquè aquest record públic no passi desapercebut.
L’acte al Saló de les Passes Perdudes serà un gest per aquells que defensen el reconeixement de la memòria democràtica. La divisió entre els partits reflecteix una dificultat constant per assolir acords en matèria de memòria històrica dins del Parlament balear, una qüestió que, per molts, hauria de ser un punt de consens.
Les democràcies madures requereixen institucions fortes, transparents i independents. Aquestes institucions no només garanteixen el funcionament correcte del sistema democràtic, sinó que, sobretot, protegeixen els drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes. En una democràcia madura com la nostra, el conjunt dels mitjans de comunicació, en especial els públics, juguen un paper essencial: han d’exercir d’altaveu de la pluralitat de la societat, traslladant amb les seves cares i veus la diversitat de les sensibilitats polítiques, socials i culturals de la nostra terra. A les Illes Balears, aquesta responsabilitat recau sobre IB3, la nostra ràdio i televisió pública.
La història de la radiotelevisió pública a la nostra comunitat autònoma prest farà 20 anys de recorregut. No va resultar senzilla la construcció dels fonaments d’IB3, i encara menys la consolidació d’un mitjà que aspira a arribar a cadascun dels ciutadans i ciutadanes illenques. No podem sinó reconèixer als magnífics professionals que fan IB3 cada dia la responsabilitat dels èxits i del recorregut de la cadena.
És clar que la direcció d’IB3, elegida des de la política pel Parlament de les Illes Balears, ha estat determinat en l’esdevenir del mitjà. Però que això no indueixi a error a ningú: malgrat els esforços de les forces conservadores al llarg d’aquests darrers 20 anys, i en especial del Partit Popular, IB3 no els hi pertany. No és una eina al servei d’un partit polític.
Ho han intentat, sí. I ho continuen fent avui en dia. No hem de fer gaires esforços per recordar èpoques més fosques d’intervenció política del mitjà públic per part dels Governs del PP de Matas i Bauzá. No els hi era suficient situar a la Direcció General d’IB3 a un conseller del Govern Bauzá, varen arribar a estendre una estratègia clara de censura, pressions, i seguidisme de la política radical i gonellista del Govern popular. Al País Valencià els seus correligionaris arribaren a fulminar Canal 9. A les Illes Balears es conformaren amb el tancament de Televisió de Mallorca.
Malauradament, hi ha històries que es tornen a repetir. Des de l’inici del mandat de Marga Prohens al Govern de les Illes Balears, els intents d’ingerències dins IB3 han estat una constant: incorporació de figures properes al PP ocupant llocs estratègics en la presa de decisions dins de la cadena, augment progressiu de la parcialitat en els continguts informatius amb una clara inclinació cap a l’agenda del Partit Popular, reducció dels continguts informatius al conjunt de la graella (a qui incomoda l’actualitat informativa?) o episodis d’ingerències directes a l’hora de com abordar i tractar una notícia política.
IB3 ha de ser un espai plural i lliure d’ingerències. Però s’està allunyant d’aquest esperit perquè el Consolat de Mar té un interès a distorsionar i privar d’una visió completa i objectiva del que passa a la nostra terra. O és mantenir la independència i pluralitat d’IB3 prioritzar notícies que reforcen el discurs del govern mentre que altres informacions, especialment aquelles que qüestionen la seva gestió, són sovint relegades a un segon pla o directament ignorades?
Es manté el necessari equilibri d’opinions si tenim una homogeneïtat ideològica dels tertulians i opinadors tant de la ràdio com de la televisió? Sembla que el Govern del PP no vol entendre que no hi pot haver debat ni contrast d’idees si el denominador comú d’aquests tertulians és l’atac al PSOE i al conjunt de l’oposició i la lloança constant al Govern del PP de Prohens.
Es manté la imparcialitat de la ràdio i televisió pública amb la contractació de comunicadors coneguts per atacar l’oposició a xarxes socials o per exposar la seva militància al Partit Popular fins i tot als micròfons de la ràdio públic demanant el vot per aquesta formació política?
En aquest sentit, encara hi ha preguntes que no tenen resposta, però que no deixarem de formular: qui ha imposat aquests fitxatges? Com es justifica que un director d’un mitjà de comunicació privat -especialitzat a difondre notícies falses- tengui un espai propi a la ràdio pública? En cas de conflicte d’interessos; defensarà els interessos del seu mitjà o d’IB3?
Prohens pot continuar mirant cap a Madrid per intentar imitar a Ayuso, aquest pic aspirant a convertir IB3 en TeleMadrid. Però insistim: IB3 no és una eina partidista. És una institució pública que pertany a tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. Quan es manipula la informació o es limita l’accés a veus crítiques amb el govern, no només es traeix la confiança de la ciutadania, sinó que es minen les bases del sistema democràtic.
Des del Partit Socialista hem defensat històricament una IB3 plural, objectiva i independent, com a eina fonamental per a la cohesió social, cultural i lingüística de les Illes i per a la qualitat democràtica. És imprescindible que la nostra radiotelevisió pública torni a ser el que hauria de ser: un espai obert, transparent i compromès amb la veritat. Els professionals que hi treballen han de tenir la llibertat d’exercir la seva feina sense pressions polítiques inspirada en un marc de pluralitat i imparcialitat.
El que està en joc no és només la credibilitat d’un mitjà, sinó la qualitat de la nostra democràcia. Per això, exigim al Govern de Marga Prohens que respecti la independència d’IB3, que garanteixi la diversitat de veus i que posi fi a les ingerències polítiques. La ciutadania de les Illes Balears mereix una televisió pública al servei de tothom, i no només d’una part.
La joventut de les Illes Balears es troba immersa en una crisi constant que provoca una situació
estructural de dependència econòmica, inestabilitat laboral, desocupació i insuficiència
d’ingressos. Aquesta realitat, juntament amb la manca de polítiques de joventut destinades a
millorar les condicions de vida i promoure la seva participació social, repercuteix negativament
en el desenvolupament personal i social de la població jove.
Existim els joves de Mallorca per al govern de PP i VOX? La resposta és rotundament NO. En
més d’un any de gestió no s’ha promogut absolutament cap activitat adient envers les necessitats
actuals del jovent. En aquest període de temps l’únic que ha transcorregut és la dimissió de la
directora insular de Joventut i Participació del Consell de Mallorca, la qual cosa demostra una
baixa credibilitat política entre els ciutadans.
Avui en dia el jovent està patint molts problemes, com l’accessibilitat a un habitatge digne, treballs
inestables, falta de sales d’estudi, un deficitari coneixement de la nostra llengua catalana, manca
d’activitats culturals, etc. És una llàstima que en aquest punt de legislatura el Consell de Mallorca
no hagi intentat posar cap solució. Les activitats promogudes avui dia per PP i VOX únicament
han estat 61 viatges a la neu adjudicats per sorteig, i ara una ruta pel Camí de Cavalls a Menorca,
també amb el mateix sistema d’elecció. Aquestes “iniciatives” no posen solució als problemes del
jovent que realment són importants.
L’anterior legislatura del Partit Socialista va impulsar la convocatòria de subvenció en polítiques
de joventut dins l’àmbit local, per promoure actuacions d’informació, de dinamització i formació,
l’adquisició de béns inventariables o la inversió per millorar els casals i centres d’informació
juvenil, la contractació de joves i el desenvolupament del pla local de joventut. Aquesta subvenció
biennal finalitza el 31 de desembre d’aquest 2024. Es preveu que es tornin a convocar aquestes
ajudes? Els regidors de Joventut dels ajuntaments estem quadrant els pressupostos municipals
sense saber si es sufragaran part de les despeses en matèria de joventut. És una autèntica
vergonya. Els joves són els que estan patint la mala gestió duta a terme per aquest govern de
dreta i ultradreta.
D’altra banda, també cal recordar l’eliminació del bo d’emancipació jove per part de l’actual
govern, el qual beneficiava a 1.700 persones per fer front a l’escalada de preus dels
subministraments bàsics (despeses corrents, mobiliari i assegurances d’habitatge, etc.) que
afecten les economies domèstiques dels joves.
Per ara, és el Ministeri de Cultura qui s’encarrega de promoure accions per als joves d’aquest
país, com és el bo cultural jove per a aquells que compleixen enguany els divuit anys, per adquirir
i gaudir de productes i activitats culturals. Una iniciativa que beneficiarà a més de 500.000 joves
de tot el país.
La joventut de Mallorca es troba abandonada, i amb unes polítiques centrades a fer viatges a la
neu i excursions a Menorca per uns pocs, en lloc de destinar recursos al benestar actual i futur
dels nostres joves. Posin remei, i comencin a fer dignes polítiques de joventut!!
Arnau Miralles Ferrer
Regidor de Joventut, Ajuntament de Santa Eugènia
Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.
63739 street lorem ipsum City, Country
+12 (0) 345 678 9
info@company.com