Blog – Full Width

La Fundació Gabriel Alomar dona suport a la Diada per la Llengua de l’OCB juntament amb altres entitats civils de Mallorca

Més de seixanta entitats i plataformes de la societat civil de Mallorca, incloent la Fundació Gabriel Alomar, amb el seu president honorific, Xisco Antich, i el vicepresident, Cosme Bonet, han mostrat el seu suport a la Diada per la Llengua, que se celebrarà el proper diumenge, 5 de maig, a la plaça Major de Palma. Amb el lema “Sí a la llengua!”, aquesta iniciativa busca mobilitzar la societat contra les polítiques que amenacen la nostra llengua.

Entre les entitats participants, es compten organismes tan representatius com el GOB, l’Associació Memòria de Mallorca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Assemblea de Docents, l’Associació d’Editors de Balears, el Gremi de Llibreters de Mallorca, i l’Associació d’empreses balears d’arts escèniques, entre altres. També hi participen la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes de Mallorca, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, diverses associacions sindicals com STEI Intersindical, SIAU, UGT Illes Balears, UOB, CCOO Illes Balears, USO Illes Balears, així com la SEPC UIB i la Unió de Pagesos de Mallorca.

L’OCB fa una crida a la ciutadania per sortir al carrer i mostrar el seu suport a la llengua catalana, defensant els drets lingüístics i exigint polítiques que promocionin la llengua de forma decidida.

L’acte central de la Diada per la Llengua començarà a les 17 h amb una ballada popular a càrrec de Magranes. A les 18 h tindrà lloc el Correllengua i, seguidament, l’acte central. La jornada finalitzarà a les 19 h amb una ballada popular amb Música Nostra.

Les entitats de suport, juntament amb altres que s’hi puguin afegir aquesta setmana, reflecteixen el suport ampli i divers de la nostra societat en la defensa de la llengua catalana com a element clau de la nostra identitat cultural.

Llista completa d’entitats que participen:

• Agrupació Cultural de Porreres
• Aires de Monti-sion
• Alternativa Sindicat Docent
• Aplec Jove
• Assemblea de Docents
• Assemblea Sobiranista de Mallorca
• Associació d’Actors i d’Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB)
• Associació d’Editors de les Illes Balears
• Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
• Associació de dramaturgues i dramaturgs de les Illes Balears (ADIB)
• Associació Memòria de Mallorca
• Ateneu La Fonera
• Binidones
• CAL Mallorca
• CCOO Illes Balears
• Cercle  Mallorquí de Negocis
• Col·lectiu de Dones de Llevant
• Escola Municipal de Mallorquí
• Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes de Mallorca (FAPA Mallorca)
• Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FEDERAC)
• Federació de centres i clubs d’espai de les Illes Balears
• Fundació Gabriel Alomar
• Fundació Iniciatives del Mediterrani
• Fundacions Darder-Mascaró
• Glosadors de Mallorca
• GOB
• Gremi de Llibreters de Mallorca
• Grup Blanquerna
• Grup Excursionista de Mallorca
• ILLESCENA. Associació d’empreses balears d’arts escèniques
• Jubilats per Mallorca
• Lobby de Dones de Mallorca
• Mare Mar Fundació
• Moviment Alcudienc
• Moviments d’Escolta i Guiatge de Mallorca
• Orgull Llonguet
• Palma XXI
• PEN Català
• Pla de Mallorca en Marxa
• Pla de Mallorca XXI
• Plataforma per la Llengua
• Sa Negreta
• Sarau Alcudienc
• Secció de Muntanya del Club Pollença
• Sense Filtre
• SEPC UIB
• Sindicat SIAU
• STEI Intersindical
• Tallats de lluna
• Tramuntana XXI
• Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB)
• UGT Illes Balears
• Unió de Pagesos de Mallorca
• Unió Obrera Balear (UOB)
• USO Illes Balears
• Veus Feministes
• Xítxeros amb Empenta

Xerrada Informativa a Palma sobre la Llei Europea d’IA” (per ChatGPT)

Títol:

“Xerrada Informativa a Palma sobre la Llei Europea d’IA”

Introducció:

Palma ha estat l’escenari d’una xerrada sobre la regulació de la Intel·ligència Artificial (IA), on l’Eurodiputat Socialista Iban García, acompanyat per l’Eurodiputada del PSIB-PSOE Alicia Homs i la Secretària de Política Autonòmica del PSIB-PSOE Mercedes Garrido, han explicat la nova llei europea en aquest àmbit.

Desenvolupament:

En una trobada organitzada per la Fundació Gabriel Alomar, Iban García, Alicia Homs i Mercedes Garrido han discutit sobre la importància de la regulació de la IA des de diversos angles, tractant aspectes ètics, legals i socials. García, en la seva qualitat d’Eurodiputat Socialista, ha destacat la necessitat d’equilibrar la innovació tecnològica amb la protecció dels drets humans. Per la seva banda, Homs, com a Eurodiputada del PSIB-PSOE, ha proporcionat una visió detallada de la proposta de llei europea. Finalment, Garrido, en la seva funció de Secretària de Política Autonòmica del PSIB-PSOE, ha completat la discussió, ressaltant la importància de garantir l’equitat i la inclusió en el desenvolupament i aplicació de la IA.

Conclusió:

La xerrada a Palma ha oferit una oportunitat per discutir la regulació de la IA de manera més accessible i propera a la comunitat local. El compromís dels ponents amb els seus respectius càrrecs amb un enfocament integral i ètic reflecteix la importància d’abordar aquests reptes de manera col·laborativa i responsable a nivell local i global.

Nota de premsa realitzada per ChatGPT

Gestió de l’aigua. Responsabilitats compartides, per Pilar Carbonero

Dia 21 de març, dia internacional dels Boscos, dia 22 de març, dia mundial de l’Aigua o dia 23 de març, dia mundial de la Meteorologia. Els dies mundials de les Nacions Unides  ens serveix per a reconèixer i conscienciar sobre temes importants a nivell internacional. Aquestes efemèrides també ens permeten posar a disposició dades o informar sobre qüestions d’interès general segons el moment que s’està vivint, des del punt de vista del govern o de l’organització que promogui la celebració. Per exemple, el lema d’aquest any de Nacions Unides pel dia 22 de març és “Aigua per a la pau” amb l’objectiu de promoure la idea d’un accés equitatiu i sostenible de l’aigua, en un moment de conflictes bèl·lics a diferents zones del planeta, com és el cas de la guerra de Gaza o les tensions entre Turquia i Síria per la construcció de preses.

El Govern del PP de les Illes Balears també ha presentat la campanya del dia internacional de l’Aigua amb el títol “Som gestió de l’aigua” i curiosament, tot i conjugar el verb en primera persona del plural, no s’ha presentat ni una sola proposta o acció concreta del propi Govern en polítiques d’aigua. Just al contrari, la presentació de la campanya a “bombo i platillo” al Consolat de Mar, sols s’ha focalitzat en la responsabilitat dels ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes en matèria d’estalvi d’aquest bé tan apreciat. És a dir, la responsabilitat la tenim nosaltres i la presidenta Prohens i el Sr. Lafuente, ens conviden als residents de les illes, a no malmetre l’aigua en les nostres accions quotidianes com posar rentadores o obrir l’aixeta per rentar-nos les mans… això sí! Ni una paraula de les accions que pensen fer des del Govern i ni menció de la despesa d’aigua de l’activitat turística, per posar algun exemple.

Idò bé, com l’omissió és greu, us deixo unes dades que posen el focus sobre la responsabilitat compartida en aquesta matèria. La responsabilitat que tenen els governs d’implementar mesures de gestió responsable i, l’obligació que tenen aquests, de garantir l’adequació i el manteniment de les infraestructures del cicle de l’aigua.

El 24 de gener de l’any passat, amb el Real Decret 49/2023, es va aprovar el Pla Hidrològic de les Illes Balears pel període 2022-2027. De fet, la planificació hidrològica és l’instrument fonamental per a la gestió dels recursos hídrics i per assolir l’objectiu bàsic de mantenir un bon estat de les masses d’aigua, un bon estat tant qualitatiu com quantitatiu.  Aquest Pla Hidrològic és vinculant, determina les accions a realitzar i les diferents inversions per acomplir els objectius marcats. Per tant, la responsabilitat de la gestió de l’aigua no recau únicament i exclusivament damunt els residents d’aquestes illes. Les accions individuals de cadascun de noltros per dur a terme una gestió responsable de l’aigua, han d’anar obligatòriament acompanyades d’accions governamentals sòlides i permanents en el temps, garantir les inversions necessàries per assolir la gestió eficient del cicle de l’aigua, des d’una perspectiva integral, perspectiva que sols pot tenir la pròpia administració.

I per il·lustrar aquestes afirmacions sols posaré un parell d’exemples, amb dades concretes, agafades del propi Pla Hidrològic de les Illes Balears:

1. Les pèrdues d’aigua en la xarxa de distribució
2. Utilització d’aigües regenerades

Primer, les pèrdues d’aigua en la xarxa de distribució: La demanda mitjana d’aigua per abastament urbà és 133,28 Hm3 l’any (període 2013-2019), dels quals es consumeix sols el 99,54, és a dir que es perden per les xarxes de distribució 33,74 Hm3 (un 25,3% del total d’aigua potable)

Per fer una comparativa amb la demanda d’aigua d’un altre sector com l’agrari que va ser de 51,46 Hm3 l’any 2017, podem afirmar que tiram per les xarxes d’aigua de les zones urbanes més d’un 65% de l’aigua que necessita l’activitat agrària de les illes.

Si feim la reconversió amb el símil que fa la campanya del Govern de les Illes Balears, és el mateix que cada un de noltros (1.128.908 habitats al 2017 segons l’annex del Pla Hidrològic) desaprofitéssim 81 litres d’aigua cada dia deixant l’aixeta oberta durant 15 minuts cada dia de l’any, amb la gran diferència que aquesta és una aixeta que nosaltres no podem tancar.

Per tant es pot fer molt des de les institucions en evitar aquesta gran pèrdua. Què pensa fer el Govern de les Illes Balears? Pensa posar en marxa alguna acció per col·laborar en la millora de les xarxes de distribució? Té pensat coordinar amb els municipis accions conjuntes previstes als Plans de Gestió Sostenible de l’aigua?

Segon, Utilització d’aigües regenerades. El Pla Hidrològic ens recorda que es depura quasi el 100% de les aigües residuals procedents de nuclis de població i recalca que s’ha de fomentar la utilització de les aigües regenerades amb qualitat adequada per atendre diversos usos com els agrícoles existents, la neteja d’espais públics o el manteniment de les zones verdes. Segons dades del 2019, el volum tractat de les diverses estacions depuradores va ser de 97 Hm3, però no tot aquest volum es pot utilitzar degut a presència de clorurs (superior a 250 mg/l). Per seguir amb la mateixa comparativa, aquest volum d’aigües regenerades quasi duplica la demanda d’aigua del sector agrari comptabilitzat l’any 2017. Per tant es pot fer molt des de les institucions per evitar aquesta gran pèrdua. Què pensa fer el Govern de les Illes Balears? Posarà en marxa alguna acció per fer possible la reutilització d’aquests volums d’aigua? Es té previst col·laborar i invertir en millorar l’estanqueïtat de les xarxes de clavegueram o en la construcció de xarxes separatives? O té previst altres mesures innovadores com les que s’està estudiant implementar a Barcelona d’obligar als nous habitatges a aprofitar l’aigua de dutxa per a les cisternes dels inodors?

Reconèixer la importància d’una bona gestió de l’aigua, en un escenari de canvi climàtic, no pot passar sols per demanar responsabilitats als ciutadans i ciutadanes. La gestió de l’aigua és una responsabilitat compartida que requereix sobretot de l’acció del Govern i la col·laboració interinstitucional. Les institucions, en particular, tenen un paper central en la implementació de polítiques i accions que assegurin la disponibilitat i la bona qualitat de l’aigua per a tots, garantint així un futur sostenible i equitatiu dels recursos hídrics a les nostres illes. Definitivament la campanya del dia mundial de l’Aigua d’aquest any del Govern de Marga Prohens ha estat frívola i totalment irrellevant.

Pilar Carbonero

Secretària d’Emergència Climàtica i Medi Ambient del PSIB-PSOE i diputada socialista al Parlament de les Illes Balears

La Fundació Gabriel Alomar col·laborarà amb el crowfunding de “L’Aguila i el Compàs”, una novel·la gràfica que relata els dies foscos de la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya, centrant-se en la persecució als maçons a Mallorca i les Pitiüses.

El president de la Fundació Gabriel Alomar, Xisco Antich i el vicepresident, Cosme Bonet s’han reunit amb Juan Cantero, coordinador del projecte, per conèixer la iniciativa i fer una aportació econòmica al crowdfunding que s’està duent a terme

La Fundació Gabriel Alomar amb el seu president d’honor, Xisco Antich i el vicepresident, Cosme Bonet s’han reunit amb l’impulsor del crowdfunding “l’Aguila i el Compàs”, Juan Cantero, per conèixer aquesta iniciativa i fer una aportació econòmica per poder publicar aquesta novel·la gràfica tant en català com a castellà.

A “L’Aguila i el Compàs” se descriu el que va succeir en la Mallorca i les Pitiüses de l’època així com les dures conseqüències de la repressió a un dels col·lectius més perseguits pel règim franquista, els maçons. Mitjançant alguns personatges històrics que varen sofrir aquells terribles temps, amb aquest projecte, se vol fer una reivindicació a la memòria d’uns fets que marcaren a tota la societat.

Les persones que ho desitgin poden participar i contribuir en aquesta iniciativa entrant a la plana: https://vkm.is/laguilaielcompas

Infants de Gaza, víctimes de la barbàrie que no cessa, per Omar Lamin

Cada 10 minuts mor un infant de manera violenta en la Franja de Gaza a Palestina, segons l’ONG Save the Children, en un lloc on quatre de cada cinc ja tenien símptomes de depressió, pors i dol. Davant la recent escalada de violència, expressam la nostra màxima preocupació per l’estat dels drets humans a la regió i el més absolut rebuig cap a l’ús de la violència indiscriminada contra la població civil.

Els infants palestins han mort en tota mena de circunstàncies i llocs: aixafatssota els enderrocs de les seves cases, víctimes d’explosius, travessats per bales o tallats per fragments de metall.

Les imatges tràgiques ens confirmen que la creença que aquest conflicte podria resoldre’s per si mateix era un error profund, un error de fons. El conflicte no sols no trobarà solució per sí mateix; la pau i la seguretat de la regió no seran possibles si no oferim un horitzó d’esperança al poble palestí. I aquest horitzó és imprescindible.

Sense suport psicològic ni sanitari, els infants que viuen a Gaza suporten condicions extremadament tràgiques mentre persisteix la invasió israeliana. Les infraestructures estan destruïdes, les malalties es propaguen i centenars de milers de menors malviuen en refugis i botigues improvisades que manquen de serveis bàsics després de veure’s desplaçats de les seves cases. A més, molts milers d’infants han quedat orfes.

Per a aquells que no tenen memòria, o no volen recordar, aquells que reneguen dels drets humans, cal recordar-lis que s’ha expulsat als palestins de ca seva, que s’han apoderat de les seves terres, que han tancat a més de dos milions i mig de persones en la franja de Gaza.

La situació humanitària és cada vegada més crítica i, les seves conseqüències, pesaran en la nostra consciència col·lectiva. S’están perpetrant greus violacions dels drets de la infància: matances i mutilacions d’infants, atacs a hospitals i escoles i denegació d’accés a l’ajuda humanitària. Sense aquesta ajuda, molts dels infants que sobreviuen a les bombes i a les bales s’enfronten, a més, a una amenaça silenciosa però letal: la fam.

Els edificis poden reconstruir-se però la por, l’ansietat i el dolor d’aquests dies agreujaran inevitablement les pressions sobre la salut mental dels infants.

I es que, per molt grans que siguin les diferències, per intens que sigui l’odi, per profundes que siguin les ferides, sempre és possible garantir un futur de pau i de convivència dels pobles. Hem d’aportar la nostra ajuda per a pal·liar el sofriment i evitar l’extensió d’aquest conflicte. Però hem d’anar més enllà, hem d’ajudar a contribuir a la superació definitiva d’un conflicte que ha causat massa dolor, massa desesperació, durant massa temps i demanar que aturi aquesta guerra.

I ara, quan la guerra entra ja en el seu sisè mes, la mort per fam ha arribat a Gaza.

Els infants de Gaza no tenen el temps del seu costat. Necessiten que sentim el seu crit demanant solidaritat humana; necessiten que actuem com si de veritat els escoltéssim.

La comunitat internacional ha de realitzar immediatament tots els esforços possibles per assegurar que tots els infants puguin viure en llibertat, amb dignitat i seguretat; aquest compromís s’ha de prendre en consideració per a la població civil en el seu conjunt. Aquesta constitueix l’única solució per a aquesta pel·lícula de malson. Hem de dur a terme aquesta acció en nom de la humanitat, amb l’objectiu de defensar i preservar els Drets Humans, tant avui com cada dia.

No podem continuar consentint que els nins i les nines de Gaza visquin amb por i sense futur; tots els infants haurien de viure amb seguretat i poder somiar amb un futur amb oportunitats. És l’hora de la justícia, és l’hora dels drets humans sense matisos.

Omar Lamin

Secretari de Drets Socials i Migracions del PSIB-PSOE i diputat socialista al Parlament de les Illes Balears