Blog – Full Width

per

La crisis de la vivienda: desigualdades y dilemas

La crisis de la vivienda: desigualdades y dilemas
La crisis de la vivienda: desigualdades y dilemas

La vivienda ha roto todos los esquemas mentales y contratos sociales establecidos. El aumento desmedido y predatorio de los precios ha dejado sin sentido el refranero. Las casas ya no cuestan un riñón: hace tiempo que el valor este órgano en el mercado negro (30.000€) dejó de dar para la entrada. El Gordo de Navidad está más escuchimizado que nunca y de aquel premio que daba para comprar catorce casas ya no da ni para una. Mientras seis de cada diez casas se compran a tocateja, el único prospecto de miles de jóvenes no es conseguir una casa en una inmobiliaria, sino en un tanatorio.

Propietarios y apátridas: dos realidades opuestas

Datos y más datos que ahondan en una sensación compartida por todos. La vivienda se ha ido al carajo. Y ahora, ¿qué hacemos? Eso cuesta más decidirlo. El debate del “¿y ahora qué?” debe convivir con la disonancia cognitiva de que, independientemente de cuántas casas tienes, nadie llega, aparentemente, a final de mes, o al menos eso me dice mi casero.

Mientras el PP replica que las zonas tensionadas eliminan oferta del mercado, el mercado ha desaparecido sin haber declarado nada, al menos el 95% de este que ya se encuentra por encima de los 900€. ¿El resultado? Dejar la vivienda a ricos y desesperados.

Y así se va agrandando la brecha entre aquellos que compraron en su día y aquellos que no sueñan con comprar jamás. Apátridas y propietarios que contemplan el mundo con miradas bien distintas, con miedos y perspectivas cada vez más distantes. Mientras unos luchan por el derecho a la vivienda, otros reivindican el derecho a mercantilizarla sin ningún riesgo.

Vivienda: ¿un bien esencial o una inversión?

Miradas distintas de las que surgen villanos y mártires. Como otras veces, al otro lado del charco se puede vislumbrar nuestro futuro, donde las editoriales se llenaban de condenas al asesinato del CEO de una de las principales aseguradoras médicas en EE.UU, las redes sociales se llenaban de personas anónimas que veían al asesino como un mártir. Desigualdades que ven nacer nuestro lado más mezquino.

No vengo a relatar soluciones, haberlas hay muchas, casi todas ellas dentro del largo plazo. La pregunta no es cual es la línea de trabajo, sino cómo de valientes nos atrevemos a ser.

El futuro de la vivienda: preguntas sin respuesta

Pero pese a no querer aburrir con respuestas, quiero acabar con preguntas.

Si cuando hay sequía no dejamos regar campos de golf ni rellenar piscinas, en una emergencia habitacional, ¿debemos permitir comprar segundas, terceras, cuartas, o sucesivas residencias cuando cada vez más gente no alcanza a comprar una?

Si tener una vivienda para alquilar vale más la pena que un trabajo, ¿los “pequeños” propietarios son clase media?

Tras un lustro de repartir gratis zanahorias sin resultado, ¿cuándo empezaremos a utilizar el palo?

Pepe Martínez
Secretario de estrategia electoral y política de vivienda de JSIB
Regidor de l’Ajuntament de Palma.

per

El municipalisme i la força de la proximitat

El municipalisme i la força de la proximitat
El municipalisme i la força de la proximitat

Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania, el primer lloc al qual tothom recorre quan té un problema, una queixa o una necessitat. Són els que millor coneixen el seu entorn, el dia a dia de cada poble i ciutat. Tot i que sovint no disposen de recursos suficients, tenen la responsabilitat de respondre a les necessitats immediates de les persones. Aquesta proximitat els converteix en un pilar fonamental per garantir el benestar col·lectiu, millorar la convivència i transformar el territori.

La política local es viu cada dia. Es fa evident en el manteniment dels carrers, en la renovació d’una plaça o en l’organització d’activitats culturals. En altres àmbits, tot i no tenir competències directes, els ajuntaments impulsen iniciatives per complementar les polítiques d’altres administracions o per suplir mancances d’aquestes. A més, tenen la capacitat d’innovar i trobar solucions concretes i arrelades en el territori per afrontar reptes globals com el canvi climàtic, la mobilitat sostenible o les desigualtats socials. I, en un context on l’accés a l’habitatge és una prioritat, els ajuntaments han de tenir un paper clau per poder respondre a les necessitats de la ciutadania.

Però els ajuntaments no són només gestors. Són també espais de participació, on la ciutadania pot fer sentir la seva veu. Aquesta proximitat facilita el diàleg amb veïns, entitats i associacions per escoltar i entendre millor les necessitats reals. Gràcies a aquest contacte constant, es reforça el sentiment de comunitat i s’impulsa la implicació col·lectiva en la construcció d’una societat més justa i igualitària.

Davant dels grans reptes del segle XXI, com la sostenibilitat i la lluita contra les desigualtats, els ajuntaments han de liderar projectes que no només millorin la qualitat de vida de les persones, sinó també promoguin ciutats i pobles més humans, sostenibles i productius. Espais on les persones puguin viure dignament, desenvoluparse amb plenitud i interactuar en un entorn de convivència i sociabilitat. Amb la col·laboració d’altres institucions, els ajuntaments han de ser motors de canvi per avançar cap a un futur més inclusiu i equilibrat.

Els ajuntaments són molt més que una administració. Són la primera porta a la qual recorre la ciutadania quan necessita ajuda i el lloc on poden participar activament en la vida del seu poble o ciutat. La seva tasca és imprescindible per fer funcionar la societat i millorar les condicions de vida de tothom. Apostar pel municipalisme és creure en una política que escolta, dialoga i actua per les persones, des del dia a dia i amb la força de la proximitat.

Virgilio Moreno
Batle d’Inca
Secretari General dels Socialistes d’Inca

per

Xisco, la nostra millor versió

Xisco, la nostra millor versió
Xisco, la nostra millor versió

Costa escriure amb el cor romput. Costa escriure d’un amic que se’n va. Quan saps que aquelles converses llargues, que aquells consells sempre encertats, que aquelles reflexions profundes plantejades des de la humilitat no es repetiran. Costa perquè en Xisco Antich no era només la meva principal referència política, era sobretot un amic.

En Xisco era la brillantor en l’anàlisi, el compromís amb la justícia com a guia de cada passa. Però, abans de tot i sobretot, en Xisco era una bona persona. El president capaç d’empatitzar i estimar a cada moment. Era el secretari general que agombolava els novells, l’amic que sempre hi era i el company a qui mai faltava una bona història d’on aprendre. Era el verb capaç de transmetre pau i il·lusió alhora. En Xisco era, en definitiva, el cor més gran, amb la visió més bella.

Ell ens va imaginar millors i, precisament per això, ens va fer millors. Perquè en l’honestedat de la seva mirada i en l’amor per aquesta terra i la seva gent es troba el seu llegat. Ningú va creure tant com ell en les possibilitats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ni es va esforçar tant per teixir amb sentiment, cultura, llengua i diversitat aquesta comunitat. Només ell va defensar amb tanta fermesa el futur d’aquestes illes que, juntament amb els homes i dones compromesos que van conformar els seus governs, ens varen impulsar a un present de modernitat que fa 25 anys era només un somni.

Un somni que era el seu i que va transmetre a cada militant i simpatitzant del seu partit, el nostre partit, el PSIB. El mateix Partit Socialista que ell va obrir a tothom, per encomanar-nos una missió que, avui i sempre, assumim i assumirem amb passió i sentiment tots i totes els que formam part de la família socialista: fer feina sempre per fer d’aquestes illes una societat millor; creure sempre en el talent de les ciutadanes i ciutadans d’aquest petit país enmig de la mar; no oblidar mai la nostra història i el que ens costà la democràcia; lluitar per cada causa justa, i fer-ho des del convenciment que el diàleg i la paraula són sempre els nostres millors aliats.

Per tot això, Francesc Antich va ser el president capaç d’avançar-se al futur. Un home d’esquerres, que sabia que la igualtat d’oportunitats i la justícia social es guanyen cada dia, que una educació pública i inclusiva sempre són el millor ascensor social o que només amb una sanitat gratuïta i universal o amb uns serveis socials de qualitat es garanteix assistència a aquells que no se la poden pagar. Un polític que entenia que el futur es construeix protegint el medi ambient i amb una economia més justa, i que la llibertat es garanteix amb més formació, més cultura, més ciència i per a tothom.  

Hi haurà temps d’analitzar el llegat que ens deixa el president Antich, tan immens que exigeix afecte, deteniment, serenor. Les dècades que en Xisco va dedicar a convertir els millors valors d’aquesta societat en polítiques capaces de millorar la vida de tots ens conviden a una relectura de cada moment. Perquè en cada pacte que va forjar, en cada discurs, en cada debat, en cada llei avançada al seu temps, el president Antich ens continuarà ajudant a trobar la nostra millor versió. Ens ajudarà a tornar a veure el que ell ens va demostrar que som: un poble solidari, afectuós, pròxim, divers, talentós, valent i ple de cor, un poble que vol progressar des de la convivència. 

El poble que avui, des de la diversitat d’idees polítiques, sigles i sensibilitats, expressa el seu dolor, el seu respecte i la seva admiració pel president que, amb la seva bonhomia i la seva capacitat per entendre’s amb tothom, ens continua posant al davant la nostra millor versió.

Ens deixes el cor trencat i l’ànima plena, amic.

Francina Armengol

per

La Gabriel Alomar lamenta la pèrdua de Francesc Antich

La Fundació Gabriel Alomar lamenta la pèrdua de Francesc Antich
La Fundació Gabriel Alomar lamenta la pèrdua de Francesc Antich

La Fundació Gabriel Alomar manifesta la seva profunda tristesa per la mort de Francesc Antich, expresident del Govern de les Illes Balears i figura destacada en la història política de l’arxipèlag. Antich va morir el 2 de gener als 66 anys, deixant un llegat de diàleg, consens i polítiques que han marcat un abans i un després en la comunitat autònoma.

Una trajectòria de servei públic

Francesc Antich Oliver va néixer a Caracas, Veneçuela, el 1957, en el si d’una família mallorquina que havia emigrat. Sent molt jove, va tornar amb els seus pares al poble familiar d’Algaida, on va establir les seves arrels. Va iniciar la seva trajectòria política com a batle del municipi (1991-1997) amb el PSIB-PSOE i, poc després, va esdevenir conseller del Consell de Mallorca.

El 1997 va ser elegit secretari general de la Federació Socialista de Mallorca i, més endavant, del PSIB-PSOE el 2004. A nivell institucional, va exercir com a president del Govern de les Illes Balears en dues ocasions, entre 1999-2003 i 2007-2011, deixant una empremta indeleble en la gestió pública i la política de les illes.

Un líder del consens i el progrés

Antich va ser pioner en la manera de fer política a les Illes Balears, apostant sempre pel consens amb forces polítiques diverses. La seva capacitat de diàleg es va fer palesa amb el primer Pacte de Progrés, un acord que el 2014 va celebrar els seus 25 anys. Antich definia aquest pacte com “un gran exercici de generositat política” que va permetre implementar mesures innovadores en àmbits com el medi ambient, el transport i les polítiques socials.

Durant el seu mandat, es va impulsar la creació de l’ecotaxa, es va reforçar el transport públic i es van establir parcs naturals. També va prioritzar l’habitatge, la cohesió social i la protecció del territori, consolidant un model de desenvolupament més sostenible per a les illes.

Dol institucional i actes de comiat

La Fundació Gabriel Alomar ha expressat el seu condol destacant la seva contribució al benestar de les Illes Balears. Avui, 3 de gener, s’instal·larà una capella ardent al Consolat de Mar, de 16.30 h a 20 h, per permetre que la ciutadania pugui acomiadar-se del president. Demà, 4 de gener, tindrà lloc el funeral al cementiri d’Algaida, entre les 11 h i les 13 h.

Un espai per mantenir viu el record

Fa uns mesos, la Fundació Gabriel Alomar va llançar la web www.presidentantich.com, un lloc dedicat a preservar el record del primer govern presidit per Francesc Antich el 1999. Aquesta iniciativa vol posar en valor el seu llegat i les polítiques que van transformar les Illes Balears.

La Fundació se suma al dol que avui uneix tota la societat balear, reconeixent la figura d’Antich com un líder compromès amb la millora de la vida dels ciutadans. La seva absència deixa un buit, però el seu llegat perdura com un exemple de dedicació i humanitat al servei de les Illes Balears.

per

IA i Política: Progrés o amenaça per la democràcia?

IA i Política: Progrés o amenaça per la democràcia?
IA i Política: Progrés o amenaça per la democràcia?

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) a la política està suposant un canvi de paradigma en la mateixa mesura en que està sacsejant les nostres vides. Aquesta revolució planteja un dualisme sinistre ja que d’una banda ens ofereix eines molt potents però alhora s’està convertint en una eina de manipulació massiva. La pregunta és, estem preparats per gestionar aquest canvi?

La transformació digital de la política

La manera de fer política està canviant radicalment amb l’arribada de les noves tecnologies. Les xarxes socials ofereixen possibilitats sense precedents per

● Analitzar en temps real les opinions i tendències de la societat
● Detectar noves preocupacions ciutadanes
● Entendre com es difonen els missatges
● Predir tendències en el comportament electoral

Però hi ha un desequilibri molt preocupant. Mentre els partits d’extrema dreta aprofiten al màxim aquestes eines, la majoria de forces polítiques encara tracten les xarxes socials com si fossin simplement una extensió de la televisió. Els algoritmes de X, Facebook o TikTok s’han convertit en autèntiques “eminències grises digitals” (com aquell conseller a l’ombra del Cardenal Richelieu que dirigia França sense tenir cap càrrec oficial). Són els nous poders a l’ombra de la política, no perquè hagin estat dissenyades per ser-ho, sinó perquè han ocupat un espai que els partits tradicionals han deixat buit.


Aquest buit es fa evident en moments de crisi. Durant les inundacions de València, el crit de “solo el pueblo salva al pueblo” -un lema d’origen revolucionari llatinoamericà- va ser ràpidament amplificat a les xarxes socials. L’extrema dreta va aprofitar aquest sentiment per capgirar el significat original: d’un crit de solidaritat col·lectiva d’esquerres a un missatge contra les institucions democràtiques, convertint el descontent en antipolítica, i l’antipolítica en vots potencials.


La pregunta és, podem permetre que aquesta asimetria en l’ús de les eines digitals deixi tant de poder en mans d’extremistes i empreses privades?

L’amenaça de la desinformació hiperpersonalitzada

La microsegmentació ha evolucionat fins a permetre generar un missatge polític personal. Un candidat pot presentar promeses contradictòries a diferents votants sense que aquests en siguin conscients. I quan combinem aquesta pràctica amb vídeos falsos que semblen autèntics i continguts creats per intel·ligència artificial, arribem a un punt on és molt difícil saber què és veritat i què no ho és.


Els sectors de la població més vulnerables, especialment aquelles persones que s’informen principalment a través de xarxes socials, són particularment sensibles a aquestes tècniques. Els algoritmes de recomanació de les xarxes socials tendeixen a crear el que anomenem “bimbolles informatives”. Son espais tancats on només veiem opinions semblants a les nostres. I com més temps passem en aquestes bimbolles (i en passem molt), més es reforcen les nostres creences i més difícil es fa entendre altres punts de vista, cosa que acaba polaritzant el debat polític.

● El 38% dels joves Z afirmen que les seves opinions polítiques són significativament diferents de les dels seus pares.
● TikTok s’ha convertit en la principal font d’informació política per aquest grup demogràfic, superant als mitjans tradicionals.
● Un 67% dels enquestats considera que els polítics tradicionals no entenen les seves preocupacions reals.
● La majoria (72%) prefereix contingut polític en format breu i visual.
● El 83% diu haver canviat d’opinió sobre un tema polític després de veure contingut a les xarxes socials.

Font: “La relació entre la Generació Z i la política”, EduBirdie Research, 2024.

El contrast amb les polítiques públiques

Curiosament, mentre les campanyes polítiques utilitzen la IA per dividir i segmentar l’electorat, les administracions públiques fan servir aquestes mateixes tecnologies per millorar la vida ciutadana. Per exemple, Barcelona, al igual que altres ciutats, ja està utilitzant “bessons digitals” (rèpliques virtuals de la ciutat) per simular l’impacte de futures decisions. Fan servir el modelatge predictiu per valorar des de canvis en el transport públic fins a la ubicació de nous equipaments. Els algoritmes d’aprenentatge automàtic també s’utilitzen per detectar frau fiscal, millorar l’eficiència energètica o optimitzar serveis municipals.

Les preguntes pendents

La intel·ligència artificial, també en política, genera més preguntes que respostes.

● Qui controla realment el flux d’informació política a les xarxes?
● Com evitem la manipulació massiva de l’opinió pública?
● Qui vigila els algoritmes que decideixen què veiem i què no?
● Com protegim la democràcia sense frenar la innovació?
● Qui garanteix que la informació que rebem és veraç?
● Com evitem que la tecnologia augmenti encara més la polarització?

El repte és trobar un punt d’equilibri entre l’aprofitament del potencial de la IA per millorar la democràcia i evitar que es converteixi en una arma de desinformació massiva. El futur de la nostra democràcia en depèn.

Xavier Pascuet
Politòleg i Consultor en Transformació Digital, Innovació i Sostenibilitat Turística

per

Joan March i la seva visió del futur polític de les Illes Balears

Joan March i la seva visió del futur polític de les Illes Balears
Joan March i la seva visió del futur polític de les Illes Balears

L’any 1997, Joan March Noguera, exsecretari general del PSIB-PSOE, va publicar El canvi possible, un assaig polític on esbossava amb lucidesa el futur polític de les Illes Balears. Les seves prediccions es van basar en una anàlisi detallada dels equilibris i tensions dins el pacte de progrés i els reptes per consolidar un govern progressista. TEXT COMPLET AQUÍ.

El pacte de progrés: una aposta a llarg termini

March Noguera defineix el pacte de progrés com un projecte de convivència política entre forces de centre-esquerra. Considera que l’èxit depèn del funcionament quotidià, l’entesa mútua i la superació de les reticències històriques.

Destaca el paper del PSIB com a moderador i aglutinador. La seva capacitat per establir ponts amb altres partits era essencial per mantenir l’equilibri, especialment davant els desacords sobre temes sensibles com la política territorial.

Les tensions internes: un joc d’equilibris

Les relacions dins del pacte no eren sempre fluids. March analitza el paper d’Unió Mallorquina, marcada per les ambicions de la seva líder, Maria Antònia Munar, i la seva relació amb el Partit Popular. L’autor destaca com les pugnes internes es van convertir en proves que, a la llarga, van enfortir la coalició.

També descriu els equilibris entre el PSM i Esquerra Unida, sovint immersos en disputes per demostrar qui era més fidel als ideals progressistes. Aquestes tensions, segons March, podien posar en risc la unitat del pacte, però també evidenciaven la passió per un projecte compartit.

El PSIB-PSOE: un paper central

Segons March, el PSIB es consolidava com a eix central del pacte. Sota la direcció de Francesc Triay, va actuar com a mediador i estabilitzador, evitant tant l’excés de pragmatisme d’UM com l’intransigència d’EU i el PSM.

March subratlla que el PSIB havia de gestionar amb intel·ligència el descontentament i les expectatives dels votants del centre sociològic. Aquesta era la clau per assegurar una majoria suficient a les institucions.

El context polític de finals dels noranta

L’autor també projecta el futur polític de les Illes, preveient una situació delicada per al Partit Popular, desgastat pels escàndols de corrupció i per la gestió controvertida de líders com Gabriel Cañellas. Aquesta debilitat podia convertir-se en una oportunitat per al pacte de progrés.

També esmenta la necessitat de gestionar amb encert les reformes estatutàries i el finançament autonòmic. Prediu una lluita aferrissada pels recursos públics, que obligaria a negociacions intenses amb el govern central.

Un futur per construir: consens i progrés

Finalment, March planteja un model de desenvolupament basat en el consens social i polític. Defensa una economia diversificada, centrada en l’oci, la cultura i el medi ambient, allunyant-se dels projectes inassolibles i especulatius.

Per a March, el futur depenia d’un projecte compartit capaç de generar prosperitat i identitat pròpia. La seva visió és un llegat polític que encara ressona en el debat públic de les Illes Balears.

El canvi possible no és només un relat del passat; és una reflexió actual sobre la construcció d’un projecte polític basat en el diàleg i la col·laboració. Les lliçons que Joan March va esbossar fa més de dues dècades continuen sent inspiradores en temps d’incertesa i reptes compartits.

    Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

    ADDRESS

    63739 street lorem ipsum City, Country

    PHONE

    +12 (0) 345 678 9

    EMAIL

    info@company.com