Blog – Full Width

per

Cent anys de la Casa del Poble de Palma per Antoni Vidal Nicolau

Cent anys de la Casa del Poble de Palma

Fa cent anys, es va inaugurar l’edifici de la Casa del Poble de Palma, el 20 de gener de 1924, i  va ser un dels més emblemàtics de l’eixample de Palma. El projecte de construcció de la Casa del Poble s’inicià a partir de la donació que el 1918 feu el financer Joan March. Aquest edifici acollí les societats obreres d’ideologia socialista i inicialment també les anarcosindicalistes i s’impulsaren reivindicacions com la de la jornada legal de les vuit hores i es fomentà l’associacionisme obrer en sectors que fins aleshores no comptaven amb un sindicat.

La primera pedra es col·locà el 20 de gener de 1920 i, quatre anys més tard s’inaugurà oficialment l’edifici de dues plantes, projectat per l’arquitecte Guillem Forteza. Fins al 1936 fou la seu de les societats obreres adherides a la UGT i de l’Agrupació Socialista de Palma. Era una de les cases del poble més modernes d’aleshores. A la planta baixa hi havia l’habitatge del conserge, el cafè,  set despatxos, la seu del patronat de la Casa del Poble, les dependències de la cooperativa obrera i de l’escola obrera. A la primera planta hi havia set despatxos més, la sala de lectura i la biblioteca. També hi havia un teatre amb 450 localitats.

Entre 1924 i 1936 tengué un paper clau en la promoció d’activitats dedicades a les classes treballadores. Per exemple, impulsà l’entitat Salud y Cultura que promovia les activitats culturals i l’exercici físic. Fins i tot, en els últims anys disposà d’un gimnàs per a la pràctica esportiva dels militants. A més, s’hi constituí una càtedra de teatre que escenificà nombroses obres teatrals i també una coral que participava en els actes festius.

Amb la proclamació de la República i fins al juliol 1936 tengué un funcionament molt actiu i fou seu de multitud de societats obreres. Per una banda, promogué conferències on es divulgava no només la ideologia obrerista sinó també altres temàtiques com l’higienisme, el foment de l’educació, el coneixement científic i fins i  tot l’educació sexual. A la vegada, oferia cursos de mecanografia, comptabilitat i càlcul  pels afiliats a les societats obreres. S’hi celebraven els actes públics de les societats obreres i dels partits d’esquerres, com a mítings i altres esdeveniments. Per exemple, el febrer de 1935 s’hi instal·là la capella ardent de Llorenç Bisbal, líder del socialisme històric de Mallorca. El 4 de juny de 1936 dos membres de la Falange feren explotar un potent artefacte en un dels finestrals de l’edifici. Hi hagué set ferits.

La nit del 18 al 19 de juliol de 1936 s’hi concentrà un important grup d’obrers que hi acudí per escoltar les notícies que la ràdio emetia sobre la sublevació militar del nord d’Àfrica i la Península i s’intentà infructuosament que el governador civil autoritzàs l’entrega d’armes a les forces obreres. A les set i mitja del matí del 19 de juliol militars rebels a la República ocuparen l’edifici i detingueren  dirigents i militants que eren a dins. Així, la Casa del Poble fou ocupada per la Falange que la convertí en el Cuartel José Antonio on es torturà a dirigents i militants de partits de les esquerres.

El 1937, la Falange abandonà l’edifici i aquest passà a ser propietat de la Delegació Nacional Sindical que, el 1954, hi situà l’Escola-sindical Verge de Lluc. El 1975 quan el Franquisme donava els últims alens, es procedí al seu esbucament amb l’excusa del seu mal estat, però la realitat era que, per una banda, no hi havia interès per part de les autoritats de destinar unes despeses per a la seva rehabilitació, i, per una altra, també es volia impedir que l’edifici retornàs als seus orígens, la seu de les organitzacions obreres de Palma.

Amb la recuperació de la democràcia, es retornà el patrimoni sindical històric a les principals centrals sindicals i el solar de l’antiga Casa del Poble fou propietat del Ministeri de Treball que ho va vendre a inversors privats. Actualment, un fons d’inversió pretén construir-hi un edifici plurifamiliar de 36 habitatges, 54 aparcaments, 36 trasters i 3 ascensors.

Des del 2021 el col·lectiu Amics de la Casa del Poble ha iniciat un procés de reivindicació del solar com a un referent de la Memòria Històrica de Palma. El col·lectiu també assenyala aquest projecte immobiliari com un exemple del fenomen de la gentrificació que pateix la barriada d’Arxiduc. Els Amics de la Casa del Poble han duit a terme un seguit d’iniciatives com exposar la situació del solar davant l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Govern Balear i es proposà que es fes una permuta perquè la propietat del solar de la Casa del Poble obtingués un altre espai on poder desenvolupar el seu projecte immobiliari. Així, el solar podia ser dedicat, per una banda, a preservar la memòria històrica de la Casa del Poble, i, per una altra, a equipaments socioculturals de la barriada. També per iniciativa del col·lectiu s’inclogué el solar en el catàleg d’Espais i Itineraris de Memòria i Reconeixement democràtics de les illes Balears.

Ara que es compleixen cent anys de la inauguració de l’edifici de la Casa del Poble és important reivindicar el paper clau que tengué per les classes treballadores i, per la qual cosa, seria també una reparació històrica que el solar es dedicàs a finalitats socials i recreatives de l’eixample de Palma, talment com es feu durant els anys que fou propietat de les organitzacions obreres de Palma.

Antoni Vidal Nicolau

Historiador. Autor del llibre “La Casa del Poble de Palma”

per

Ucraïna, símptoma del signe dels temps per Pere Joan Pons

Ucraïna, símptoma del signe dels temps

Durant la darrera dècada, Europa ha viscut crisis consecutives externes que avui ens ensenyen un món més polaritzat, on el Dret internacional és ignorat i a on la resolució dels conflictes per la força guanya crèdit amb forces cada vegada més autoritàries.

Forces que sembla que menyspreen sense problema un ordre internacional basat en la democràcia i en el respecte dels Drets Humans. Ucraïna n’és un bon símptoma, un mirall que ens mostra la nostra unitat, però també la realitat asimètrica en relació a altres conflictes actuals a les portes d’Europa.

En 15 anys, hem passat d’una crisi financera, econòmica i social global a un món en crisi de valors, amb una clara erosió de les democràcies arreu del planeta, amb una forta polarització i una manca de respecte per la resolució de conflictes de forma negociada i pacífica. La pau, en certa manera, està més amenaçada que mai perquè la democràcia també ho està.

El conflicte és avui un factor transversal, global, que té tendència a créixer. Al nostre continent, hem passat de la guerra freda a una agressió del somni imperial de Putin envers a una Ucraïna que, des de l’atac del 21 de febrer del 2022, és més europea que mai després de temps de creure que podríem comprar amb una Rússia europea, la realitat ho ha desmentit.

Quines lliçons podem extreure d’aquest símptoma global de degradació dels mecanismes que ens vam donar per garantir la pau després de la segona guerra mundial? Cap a quin model ens dirigim, o simplement estam en un moment d’enfrontament acarnissat entre les democràcies liberals i els nous règims autoritaris i populistes que fins i tot treballen des de les grans democràcies planetàries?

La primera és que Europa està en una situació complexa, perquè té una amenaça política, militar i existencial a les seves portes que ha deixat tancada tota oportunitat de diàleg. Però al mateix temps, té una oportunitat per créixer i aprofundir en el projecte europeu, lògicament amb clares amenaces.

La segona és l’impacte asimètric d’aquest conflicte en un món global. Si Ucraïna ha rebut tot el suport després de l’atac de Putin, la reacció internacional a les accions d’Israel a Gaza no han estat al mateix nivell, i això ha tornat a mostrar a molts de països del sud global que els valors occidentals són a la carta, i que per tant, el tracte a la crisi de Gaza no té res a veure amb la crisi d’Ucraïna.

La tercera lliçó té a veure amb el futur europeu. Els darrers 15 anys han demostrat que la UE necessita més cohesió econòmica, fiscal i comercial per una banda. Per una altra, necessita una acció conjunta i cohesionada en matèria de transició demogràfica, energètica i ecològica. I per suposat, necessita una profunda reconfiguració de la seva operabilitat política i militar.

La suma d’aquests tres pilars, conjuntament amb l’adhesió de més països al projecte europeu, ens ha de permetre ser un projecte més reconegut  globalment tant a nivell polític, econòmic com energètic.

Ucraïna és el símptoma de tots aquests factors. Ens confronta amb l’erosió de la democràcia a les nostres portes a la vegada que ensenya la necessitat d’una política de transició energètica conjunta, i per suposat d’una necessitat d’un projecte totalment alineat amb l’ordre internacional.

Els riscs i les debilitats són evidents, perquè tres anys després no hi ha diàleg possible entre Moscou i Kiev, les negociacions de pau han fracassat i algunes veus ja mencionen la idea d’un conflicte congelat a curt, mig i llarg termini.

Ucraïna ha mostrat una resposta majoritàriament unitària dels països de la UE i occidentals contra un país agredit i una població assetjada. Aquesta resposta ha estat

molt lenta i poc vigorosa en el cas de Gaza, i això també demostra que aquesta crisi de valors, aquesta erosió de la democràcia i els seus valors, també s’aplica als països occidentals.

Per tant, si el camí era Ucraïna, la resposta en les crisis posteriors queda en entredit i demostra que fins i tot en el marc dels valors universals que defensa la Unió Europea, treballam a la carta, amb les nostres contradiccions ben evidents des del passat 7 d’octubre. Ucraïna, és per tant un símptoma, del que hem de fer en el marc dels nostres valors, però que si ens desdibuixem com a Gaza fem un signe de complicitat amb les amenaces de les democràcies liberals i els seus valors.

Pere Joan Pons.

Senador. Viceportaveu del Grup Socialista a la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la UE.Vicepresident de l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE.

per

Quin és el turisme que volem? per Jaume Garau

Quin és el turisme que volem?

Aquest és el tema central del primer Congrés del Fòrum de la Societat Civil que ja ha començat les seves activitats, des d’ara fins a la jornada final el proper dia 26 de juny a l’Estudi General Lul·lià. Al llarg d’aquestes setmanes que venen farem presentacions públiques, reunions amb institucions, enquestes al carrer, articles als medis de comunicació, etc…

A les Illes Balears, qualsevol intent de reflexió sobre les passes a seguir per abordar les transicions econòmica, ecològica i social que necessitam, passa per canviar el model d’especialització turística actual. Parlem de l’anomenada indústria turística que ha protagonitzat la vida econòmica i social al llarg de les darreres dècades. Tot i que en els seus inicis va permetre assolir cert nivell de benestar a una bona part de la població, amb el temps ha anat engolint tota la realitat present i futura, generant una societat de serveis totalment dependent i vulnerable davant l’exercici arriscat del monocultiu econòmic basat en el turisme. Per tant, d’aquí la pertinença de plantejar-nos des de la societat civil, de forma seriosa i urgent, com volem reconvertir el turisme per assegurar un futur amb benestar social per a tota la població

Des dels seus inicis ara farà 4 anys, el Fòrum ha treballat per conèixer  en profunditat els efectes del model turístic actual sobre la societat i el territori de Mallorca.  L’any passat va fer una  presentació de la situació actual i una proposta sobre com transaccionar de l’actual model turístic insostenible, a un turisme adequat a la crisi climàtica i mediambiental de les nostres Illes.

Aquest any, en motiu de la cimera europea de Turisme hem aprofitat l’avinentesa de què els responsables de turisme de la Unió Europea es reunien a Palma per lliurar-los una carta on es condensen les principals idees del Fòrum sobre la situació actual, una vegada recuperat el model turístic insostenible després de l’aturada per la COVID-19 i sense una perspectiva diferent pels anys que venen, malgrat les recents declaracions de l’actual govern en el sentit de reconèixer  que el model turístic ha arribat a un límit.

Des del Fòrum, com a continuïtat de la nostra feina, proposam a tota Mallorca  realitzar un Congrés, per una part per ampliar la participació ciutadana de la societat civil en la construcció del  projecte del  turisme dels propers anys, i per una altra banda, aprofundir en les nostres propostes i altres que ara desconeixem.

El Congrés està obert a tothom que hi vulgui participar, basta entrar a la pàgina web del Fòrum, https://forumsocietatcivil.org/ , anar a la pestanya del Congrés i trobarà el document de partida i  les instruccions per fer esmenes . També podrà participar activament en el debat final sobre el text a acordar en la  jornada de dia 26, inscrivint-se a la mateixa pàgina web.

El format  de la jornada de dia 26 , serà  el següent; primer, la rebuda de les  persones inscrites, després farem la inauguració i seguidament la ponència inaugural de Fernando Valladares  sobre  el turisme i els impactes sobre el canvi climàtic. Continuarem,  amb una conversació de quatre protagonistes del sector de la societat civil, de l’empresa privada, l’administració pública i dels sindicats. Després d’una pausa pel cafè, farem una reunió dels quatre grups que tractaran els quatre apartats del document, fins arribar a l’hora de dinar que serà a les 14h. Després de dinar, els grups arribaran a unes conclusions definitives que exposaran a l’assemblea general. Finalment, després de la clausura, prendrem una copa de vi i celebrarem la trobada.

La intenció es donar a conèixer a totes les institucions públiques i entitats privades, les conclusions del debat, amb la il·lusió de començar una nova era en el turisme de Mallorca.

Jaume Garau

Portaveu del Forum de la Societat Civil

per

César Ramos: “Des de l’esquerra hem d’aprofitar la tecnologia per continuar millorant la vida de la ciutadania i ser un altaveu contra les fake news”

César Ramos: “Des de l’esquerra hem d’aprofitar la tecnologia per continuar millorant la vida de la ciutadania i ser un altaveu contra les fake news”

 El president d’honor de la Fundació Gabriel Alomar, Francesc Antich ha presentat amb el seu coautor, César Ramos, el llibre “Manifiesto por una izquierda digital” a la llibreria Agapea de Palma

La llibreria Agapea de Palma ha acollit avui la presentació del llibre “Manifiesto por una izquierda digital. Claves para entender el mundo que viene (y transformarlo) que ha estat presentat pel seu coautor, el diputat al Congrés, César Ramos, i el president d’honor de la Fundació Gabriel Alomar, Francesc Antich.

César Ramos ha destacat la necessitat que té l’esquerra “d’aprofitar la tecnologia per continuar millorant la vida de la ciutadania i ser un altaveu contra les fake news”. Així, Així, Ramos ha afegit que “hem de ser capaços de liderar el canvi tecnològic amb valors progressistes i garantir que ningú quedi enrere en aquest procés de transformació digital.”

Finalment, el coautor i diputat al Congrés, ha parlat de “la importància de la formació digital per a tothom, especialment per als col·lectius més vulnerables, per assegurar que tothom tingui les mateixes oportunitats en el nou context tecnològic.”

Per la seva banda, Francesc Antich, president d’honor de la Fundació Gabriel Alomar, ha destacat la necessitat “d’entendre els nous models tecnològics i entendre les oportunitats que ens donen, però també les noves amenaces que impliquen per a la ciutadania”.

Finalment, Antich ha destacat que “el llibre de César Ramos ens convida a entendre com la tecnologia ens fa avançar com a ciutadania i l’esquerra s’ha de sentir interpel·lada amb aquesta nova realitat”.

per

La Fundació Gabriel Alomar presentarà el llibre “Manifest per una esquerra digital” amb el coautor César Ramos i el president d’honor Francesc Antich

La Fundació Gabriel Alomar presentarà el llibre “Manifest per una esquerra digital” amb el coautor César Ramos i el president d’honor Francesc Antich

L’acte se celebrarà a la Llibreria Agapea Palma a les 18:30h organitzat per la Fundació Gabriel Alomar

El proper dimarts 14 de maig tindrà lloc la presentació del llibre “Manifest per una esquerra digital: Claus per entendre el món que ve (i transformar-lo), coescrit per César Ramos, diputat socialista al Congrés. L’acte se celebrarà a la Llibreria Agapea Palma a les 18:30h i estarà organitzat per la Fundació Gabriel Alomar.

El llibre és una anàlisi profunda i provocadora que convida a reflexionar sobre el futur de la política digital i la necessitat d’una esquerra renovada que pugui afrontar els desafiaments tecnològics i socials emergents i on també es debat sobre bulos, fake news i altres assumptes que han transformat radicalment el món tal com l’enteníem fins ara.

La presentació estarà a càrrec de Francesc Antich, president d’Honor de la Fundació Gabriel Alomar, que aportarà la seva perspectiva sobre la rellevància del llibre en el context polític i social actual.

Biografia de César Ramos

César Ramos Esteban, nascut el 1 de març de 1975 a Càceres, Espanya, és un enginyer tècnic industrial i diputat al Congrés dels Diputats pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Ha servit com a diputat al Congrés per la província de Càceres en diverses legislatures des de 2016. La seva carrera política va començar a les Joventuts Socialistes de la província de Càceres, i ha tingut un paper actiu en el desenvolupament i promoció de l’ús d’internet i tecnologies digitals dins del PSOE. Ramos també ha ocupat càrrecs relacionats amb la innovació i el govern obert a nivell regional i nacional.

per

La Fundació Gabriel Alomar dona suport a la Diada per la Llengua de l’OCB juntament amb altres entitats civils de Mallorca

Més de seixanta entitats i plataformes de la societat civil de Mallorca, incloent la Fundació Gabriel Alomar, amb el seu president honorific, Xisco Antich, i el vicepresident, Cosme Bonet, han mostrat el seu suport a la Diada per la Llengua, que se celebrarà el proper diumenge, 5 de maig, a la plaça Major de Palma. Amb el lema “Sí a la llengua!”, aquesta iniciativa busca mobilitzar la societat contra les polítiques que amenacen la nostra llengua.

Entre les entitats participants, es compten organismes tan representatius com el GOB, l’Associació Memòria de Mallorca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Assemblea de Docents, l’Associació d’Editors de Balears, el Gremi de Llibreters de Mallorca, i l’Associació d’empreses balears d’arts escèniques, entre altres. També hi participen la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes de Mallorca, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, diverses associacions sindicals com STEI Intersindical, SIAU, UGT Illes Balears, UOB, CCOO Illes Balears, USO Illes Balears, així com la SEPC UIB i la Unió de Pagesos de Mallorca.

L’OCB fa una crida a la ciutadania per sortir al carrer i mostrar el seu suport a la llengua catalana, defensant els drets lingüístics i exigint polítiques que promocionin la llengua de forma decidida.

L’acte central de la Diada per la Llengua començarà a les 17 h amb una ballada popular a càrrec de Magranes. A les 18 h tindrà lloc el Correllengua i, seguidament, l’acte central. La jornada finalitzarà a les 19 h amb una ballada popular amb Música Nostra.

Les entitats de suport, juntament amb altres que s’hi puguin afegir aquesta setmana, reflecteixen el suport ampli i divers de la nostra societat en la defensa de la llengua catalana com a element clau de la nostra identitat cultural.

Llista completa d’entitats que participen:

  • Agrupació Cultural de Porreres
  • Aires de Monti-sion
  • Alternativa Sindicat Docent
  • Aplec Jove
  • Assemblea de Docents
  • Assemblea Sobiranista de Mallorca
  • Associació d’Actors i d’Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB)
  • Associació d’Editors de les Illes Balears
  • Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
  • Associació de dramaturgues i dramaturgs de les Illes Balears (ADIB)
  • Associació Memòria de Mallorca
  • Ateneu La Fonera
  • Binidones
  • CAL Mallorca
  • CCOO Illes Balears
  • Cercle  Mallorquí de Negocis
  • Col·lectiu de Dones de Llevant
  • Escola Municipal de Mallorquí
  • Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes de Mallorca (FAPA Mallorca)
  • Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FEDERAC)
  • Federació de centres i clubs d’espai de les Illes Balears
  • Fundació Gabriel Alomar
  • Fundació Iniciatives del Mediterrani
  • Fundacions Darder-Mascaró
  • Glosadors de Mallorca
  • GOB
  • Gremi de Llibreters de Mallorca
  • Grup Blanquerna
  • Grup Excursionista de Mallorca
  • ILLESCENA. Associació d’empreses balears d’arts escèniques
  • Jubilats per Mallorca
  • Lobby de Dones de Mallorca
  • Mare Mar Fundació
  • Moviment Alcudienc
  • Moviments d’Escolta i Guiatge de Mallorca
  • Orgull Llonguet
  • Palma XXI
  • PEN Català
  • Pla de Mallorca en Marxa
  • Pla de Mallorca XXI
  • Plataforma per la Llengua
  • Sa Negreta
  • Sarau Alcudienc
  • Secció de Muntanya del Club Pollença
  • Sense Filtre
  • SEPC UIB
  • Sindicat SIAU
  • STEI Intersindical
  • Tallats de lluna
  • Tramuntana XXI
  • Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB)
  • UGT Illes Balears
  • Unió de Pagesos de Mallorca
  • Unió Obrera Balear (UOB)
  • USO Illes Balears
  • Veus Feministes
  • Xítxeros amb Empenta

    Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

    ADDRESS

    63739 street lorem ipsum City, Country

    PHONE

    +12 (0) 345 678 9

    EMAIL

    info@company.com

    Cart