Blog – Full Width

per

IB3: Una televisió pública al servei de tothom, no només d’una part

Les democràcies madures requereixen institucions fortes, transparents i independents. Aquestes institucions no només garanteixen el funcionament correcte del sistema democràtic, sinó que, sobretot, protegeixen els drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes. En una democràcia madura com la nostra, el conjunt dels mitjans de comunicació, en especial els públics, juguen un paper essencial: han d’exercir d’altaveu de la pluralitat de la societat, traslladant amb les seves cares i veus la diversitat de les sensibilitats polítiques, socials i culturals de la nostra terra. A les Illes Balears, aquesta responsabilitat recau sobre IB3, la nostra ràdio i televisió pública.

La història de la radiotelevisió pública a la nostra comunitat autònoma prest farà 20 anys de recorregut. No va resultar senzilla la construcció dels fonaments d’IB3, i encara menys la consolidació d’un mitjà que aspira a arribar a cadascun dels ciutadans i ciutadanes illenques. No podem sinó reconèixer als magnífics professionals que fan IB3 cada dia la responsabilitat dels èxits i del recorregut de la cadena.

És clar que la direcció d’IB3, elegida des de la política pel Parlament de les Illes Balears, ha estat determinat en l’esdevenir del mitjà. Però que això no indueixi a error a ningú: malgrat els esforços de les forces conservadores al llarg d’aquests darrers 20 anys, i en especial del Partit Popular, IB3 no els hi pertany. No és una eina al servei d’un partit polític.

Ho han intentat, sí. I ho continuen fent avui en dia. No hem de fer gaires esforços per recordar èpoques més fosques d’intervenció política del mitjà públic per part dels Governs del PP de Matas i Bauzá. No els hi era suficient situar a la Direcció General d’IB3 a un conseller del Govern Bauzá, varen arribar a estendre una estratègia clara de censura, pressions, i seguidisme de la política radical i gonellista del Govern popular. Al País Valencià els seus correligionaris arribaren a fulminar Canal 9. A les Illes Balears es conformaren amb el tancament de Televisió de Mallorca.

Malauradament, hi ha històries que es tornen a repetir. Des de l’inici del mandat de Marga Prohens al Govern de les Illes Balears, els intents d’ingerències dins IB3 han estat una constant: incorporació de figures properes al PP ocupant llocs estratègics en la presa de decisions dins de la cadena, augment progressiu de la parcialitat en els continguts informatius amb una clara inclinació cap a l’agenda del Partit Popular, reducció dels continguts informatius al conjunt de la graella (a qui incomoda l’actualitat informativa?) o episodis d’ingerències directes a l’hora de com abordar i tractar una notícia política.

IB3 ha de ser un espai plural i lliure d’ingerències. Però s’està allunyant d’aquest esperit perquè el Consolat de Mar té un interès a distorsionar i privar d’una visió completa i objectiva del que passa a la nostra terra. O és mantenir la independència i pluralitat d’IB3 prioritzar notícies que reforcen el discurs del govern mentre que altres informacions, especialment aquelles que qüestionen la seva gestió, són sovint relegades a un segon pla o directament ignorades?

Es manté el necessari equilibri d’opinions si tenim una homogeneïtat ideològica dels tertulians i opinadors tant de la ràdio com de la televisió? Sembla que el Govern del PP no vol entendre que no hi pot haver debat ni contrast d’idees si el denominador comú d’aquests tertulians és l’atac al PSOE i al conjunt de l’oposició i la lloança constant al Govern del PP de Prohens.

Es manté la imparcialitat de la ràdio i televisió pública amb la contractació de comunicadors coneguts per atacar l’oposició a xarxes socials o per exposar la seva militància al Partit Popular fins i tot als micròfons de la ràdio públic demanant el vot per aquesta formació política?

En aquest sentit, encara hi ha preguntes que no tenen resposta, però que no deixarem de formular: qui ha imposat aquests fitxatges? Com es justifica que un director d’un mitjà de comunicació privat -especialitzat a difondre notícies falses- tengui un espai propi a la ràdio pública? En cas de conflicte d’interessos; defensarà els interessos del seu mitjà o d’IB3?

Prohens pot continuar mirant cap a Madrid per intentar imitar a Ayuso, aquest pic aspirant a convertir IB3 en TeleMadrid. Però insistim: IB3 no és una eina partidista. És una institució pública que pertany a tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. Quan es manipula la informació o es limita l’accés a veus crítiques amb el govern, no només es traeix la confiança de la ciutadania, sinó que es minen les bases del sistema democràtic.

Des del Partit Socialista hem defensat històricament una IB3 plural, objectiva i independent, com a eina fonamental per a la cohesió social, cultural i lingüística de les Illes i per a la qualitat democràtica. És imprescindible que la nostra radiotelevisió pública torni a ser el que hauria de ser: un espai obert, transparent i compromès amb la veritat. Els professionals que hi treballen han de tenir la llibertat d’exercir la seva feina sense pressions polítiques inspirada en un marc de pluralitat i imparcialitat.

El que està en joc no és només la credibilitat d’un mitjà, sinó la qualitat de la nostra democràcia. Per això, exigim al Govern de Marga Prohens que respecti la independència d’IB3, que garanteixi la diversitat de veus i que posi fi a les ingerències polítiques. La ciutadania de les Illes Balears mereix una televisió pública al servei de tothom, i no només d’una part.

per

La mala gestió de les polítiques de joventut a Mallorca: un futur incert

La joventut de les Illes Balears es troba immersa en una crisi constant que provoca una situació
estructural de dependència econòmica, inestabilitat laboral, desocupació i insuficiència
d’ingressos. Aquesta realitat, juntament amb la manca de polítiques de joventut destinades a
millorar les condicions de vida i promoure la seva participació social, repercuteix negativament
en el desenvolupament personal i social de la població jove.

PP i VOX

Existim els joves de Mallorca per al govern de PP i VOX? La resposta és rotundament NO. En
més d’un any de gestió no s’ha promogut absolutament cap activitat adient envers les necessitats
actuals del jovent. En aquest període de temps l’únic que ha transcorregut és la dimissió de la
directora insular de Joventut i Participació del Consell de Mallorca, la qual cosa demostra una
baixa credibilitat política entre els ciutadans.

Habitatge, cultura

Avui en dia el jovent està patint molts problemes, com l’accessibilitat a un habitatge digne, treballs
inestables, falta de sales d’estudi, un deficitari coneixement de la nostra llengua catalana, manca
d’activitats culturals, etc. És una llàstima que en aquest punt de legislatura el Consell de Mallorca
no hagi intentat posar cap solució. Les activitats promogudes avui dia per PP i VOX únicament
han estat 61 viatges a la neu adjudicats per sorteig, i ara una ruta pel Camí de Cavalls a Menorca,
també amb el mateix sistema d’elecció. Aquestes “iniciatives” no posen solució als problemes del
jovent que realment són importants.

Govern socialista

L’anterior legislatura del Partit Socialista va impulsar la convocatòria de subvenció en polítiques
de joventut dins l’àmbit local, per promoure actuacions d’informació, de dinamització i formació,
l’adquisició de béns inventariables o la inversió per millorar els casals i centres d’informació
juvenil, la contractació de joves i el desenvolupament del pla local de joventut. Aquesta subvenció
biennal finalitza el 31 de desembre d’aquest 2024. Es preveu que es tornin a convocar aquestes
ajudes? Els regidors de Joventut dels ajuntaments estem quadrant els pressupostos municipals
sense saber si es sufragaran part de les despeses en matèria de joventut. És una autèntica
vergonya. Els joves són els que estan patint la mala gestió duta a terme per aquest govern de
dreta i ultradreta.

D’altra banda, també cal recordar l’eliminació del bo d’emancipació jove per part de l’actual
govern, el qual beneficiava a 1.700 persones per fer front a l’escalada de preus dels
subministraments bàsics (despeses corrents, mobiliari i assegurances d’habitatge, etc.) que
afecten les economies domèstiques dels joves.

Bo cultural jove

Per ara, és el Ministeri de Cultura qui s’encarrega de promoure accions per als joves d’aquest
país, com és el bo cultural jove per a aquells que compleixen enguany els divuit anys, per adquirir
i gaudir de productes i activitats culturals. Una iniciativa que beneficiarà a més de 500.000 joves
de tot el país.

La joventut de Mallorca es troba abandonada, i amb unes polítiques centrades a fer viatges a la
neu i excursions a Menorca per uns pocs, en lloc de destinar recursos al benestar actual i futur
dels nostres joves. Posin remei, i comencin a fer dignes polítiques de joventut!!

Arnau Miralles Ferrer
Regidor de Joventut, Ajuntament de Santa Eugènia

per

Dia Mundial del Turisme: Aposta clara per la sostenibilitat

La Fundació Gabriel Alomar ha expressat el seu suport a les mobilitzacions convocades aquest any amb motiu del Dia Mundial del Turisme. Aquestes mobilitzacions tenen com a objectiu denunciar els efectes negatius del turisme massiu sobre els territoris i les comunitats locals. Sota el lema “Menys Turisme, Més Vida”, es pretén conscienciar sobre els impactes ambientals, socials i econòmics que el model actual de turisme genera, especialment a les Illes Balears i altres regions del sud d’Europa.

Els organitzadors critiquen els discursos triomfalistes i el greenwashing que la indústria turística i algunes administracions fan servir. Assenyalen que conceptes com “turisme sostenible” o “responsable” sovint es buiden de contingut real, mentre es mantenen pràctiques que exacerben la gentrificació, la precarització laboral i la destrucció dels ecosistemes locals. A més, demanen un canvi de model que inclogui el decreixement turístic, un major control de l’activitat i una diversificació de l’economia per reduir la dependència del sector.

Mobilitzacions a les Illes i més enllà

Les mobilitzacions d’aquest any s’han estès a diferents punts de les Illes Balears, amb accions destacades a Eivissa dins la campanya interilles “Canviem el Rumb. Posem límits al turisme”. Aquestes accions continuen les mobilitzacions que es van celebrar a Mallorca i Menorca durant els mesos de maig i juliol, simbolitzant la unitat de les illes contra la “turistització”. Les accions també s’emmarquen en una coordinació interterritorial que inclou altres regions d’Espanya i d’Europa, com València, Barcelona, Donostia i Granada.

Enguany, la campanya es vincula a la nova xarxa “Ciutats i Pobles per Viure”, que uneix territoris que han protagonitzat mobilitzacions massives contra el turisme en altres parts de l’estat espanyol. Aquesta aliança busca reforçar les accions de denúncia i proposar polítiques públiques que protegeixin el territori i les comunitats locals dels efectes negatius del turisme massiu.

La postura del govern espanyol: cap a un turisme més sostenible

Tot i donar suport a les preocupacions de la societat civil, el govern socialista d’Espanya, liderat per Pedro Sánchez, ha adoptat una postura matisada respecte al model turístic actual. Es reconeix la importància del turisme com a motor econòmic, però es defensa la necessitat d’equilibrar els beneficis econòmics amb la sostenibilitat social i ambiental. Durant la recent trobada del G20, el govern espanyol va destacar que el turisme és fonamental per a la creació d’ocupació de qualitat i la cohesió social, però també va subratllar la importància d’avançar cap a un model més responsable.

El govern de Pedro Sánchez ha impulsat diverses iniciatives per transformar el sector turístic, incloent-hi una inversió de 3.400 milions d’euros procedents dels fons Next Generation EU. Aquests fons es destinen a modernitzar el sector i fer-lo més sostenible, amb projectes com la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents, que s’ha exportat a altres països i busca millorar la qualitat de vida dels residents en zones turístiques, alhora que incrementa la competitivitat dels destins.

Mesures per mitigar els efectes del turisme

El govern socialista ha estat treballant per controlar els impactes negatius del turisme, especialment en zones de gran afluència. Una de les mesures més destacades és la regulació dels habitatges de lloguer turístic, un dels factors principals que han contribuït a l’augment del preu de l’habitatge i a la dificultat d’accés per part dels residents. A més, s’està treballant en la millora dels serveis públics en zones turístiques, per evitar que la massificació afecti negativament la qualitat de vida de la població local.

A més de la regulació de l’habitatge, el govern de Pedro Sánchez ha impulsat polítiques de formació i digitalització del sector per garantir unes condicions laborals justes i una ocupació de qualitat. Així, s’han destinat recursos als Plans de Sostenibilitat Social, que inclouen iniciatives per millorar la igualtat de gènere i la diversitat funcional dins del mercat laboral turístic.

Un futur compartit

Les mobilitzacions amb el suport de la Fundació Gabriel Alomar reflecteixen una preocupació creixent per l’impacte del turisme. No obstant això, el govern socialista espanyol aposta per un model que combini la sostenibilitat amb la continuïtat de l’activitat turística. La proposta del govern de Pedro Sánchez se centra a mantenir l’equilibri entre els interessos econòmics i la protecció del territori i dels residents, amb l’objectiu de garantir un futur sostenible tant per als residents com per als visitants.

El govern espanyol ha reafirmat el seu compromís de treballar conjuntament amb els agents socials i el sector privat per avançar cap a un turisme més responsable i inclusiu, que beneficiï totes les parts implicades, contribuint a un futur en què turisme i benestar vagin de la mà.

per

Fundació Gabriel Alomar dona suport a honorar Pilar Sánchez

La Fundació Gabriel Alomar ha expressat el seu suport a la sol·licitud presentada per Memòria de Mallorca a l’Ajuntament de Palma. L’associació demana que la socialista i feminista Pilar Sánchez, assassinada durant la Guerra Civil, sigui declarada filla il·lustre de la ciutat.

Pilar Sánchez, un record necessari

Pilar Sánchez Llabrés va néixer a Palma el 1903. Va ser una activa militant socialista i defensora dels drets de les dones. Va ser assassinada per falangistes l’any 1936. El seu cos fou trobat a Sencelles, però encara no han localitzat les seves restes.

Fundació Gabriel Alomar dona suport a honorar Pilar Sánchez

El 2022, es va instal·lar un adoquín de la memòria al seu barri. Anteriorment, es van fer excavacions en fosses comunes a Sencelles, però sense èxit per trobar el seu cos. Pilar Sánchez és recordada com una defensora dels valors democràtics i de la igualtat de gènere.

Oposició a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica

Memòria de Mallorca i la Fundació Gabriel Alomar han manifestat el seu rebuig a la possible derogació de la Llei de Memòria Democràtica, impulsada pel PP i VOX. Aquestes organitzacions consideren que derogar aquesta llei seria un pas enrere en el reconeixement i la reparació de les víctimes del franquisme.

La derogació podria afectar la feina feta durant els darrers anys a les Illes Balears. Des del 2016, s’han recuperat els cossos de 227 víctimes del franquisme, amb 34 identificacions, incloent Aurora Picornell.

La memòria, un deure moral

La Fundació Gabriel Alomar subratlla la importància de preservar la memòria de les víctimes del franquisme, com Pilar Sánchez, i la responsabilitat dels demòcrates de recordar la seva lluita. La derogació de la llei suposaria invisibilitzar aquestes històries i els valors pels quals van lluitar.

La Fundació Gabriel Alomar reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica i el suport a la petició de Memòria de Mallorca. Recordar figures com Pilar Sánchez és essencial per garantir que no es repeteixin els errors del passat.

per

Francesc Antich recorda el llegat del Pacte de Progrés

En el marc de la commemoració del 25è aniversari del Pacte de Progrés (1999-2003), Francesc Antich, president d’honor de la Fundació Gabriel Alomar i ex-president de les Illes Balears, va compartir les seves reflexions sobre aquell acord polític històric.

Segons Antich, el Pacte va ser un gran exercici de generositat per part de les forces polítiques progressistes, ecologistes i nacionalistes d’esquerra i de centredreta, que van unir esforços per governar les Illes Balears de manera conjunta. CONSULTA EL TEXT COMPLET.

Un Laboratori d’Acords

Francesc Antich descriu el Pacte de Progrés com un “laboratori d’acords” que va permetre transformar una gran diversitat de programes polítics en una proposta de govern conjunta. Aquesta col·laboració es va aconseguir gràcies a una filosofia federal, deixant enrere les divisions i les “retxes vermelles” tradicionals entre les diferents formacions polítiques. El resultat va ser un govern capaç de fer front a un adversari polític conservador, molt poderós en aquell moment.

Oposició del Govern Central

Antich també fa referència a la forta oposició que el Pacte va rebre per part del Govern conservador de l’Estat, que va intentar frenar la seva influència en altres regions d’Espanya. Aquestes resistències, segons Antich, buscaven evitar que models similars s’apliquessin a altres territoris, com va passar posteriorment amb el tripartit català. Malgrat aquesta oposició, el Pacte de Progrés va aconseguir establir un precedent d’alternança política a les Illes Balears, fins llavors governades pràcticament sempre per forces conservadores.

Canvi en la Manera de Fer Política

Un dels aspectes més destacats del Pacte de Progrés, segons l’ex-president, va ser el seu esforç per introduir una nova manera de fer política. Antich assenyala que el Pacte va marcar un canvi de model en el creixement econòmic i la cohesió social. Les polítiques mediambientals del govern es van centrar en frenar la construcció desmesurada, gestionar millor els recursos hídrics amb el nou Pla Hidrològic i augmentar les àrees de protecció natural. Així, es van crear nous espais protegits, com els parcs naturals de Llevant, ses Salines d’Eivissa i Formentera, i s’Albufereta, a més d’introduir l’ecotaxa, una mesura pionera en el turisme sostenible.

Independència i Sostenibilitat

El Pacte també va impulsar la independència del govern en matèria de contractació pública i gestió turística. Antich destaca la creació de la Central de Reserves Turístiques i els convenis directes amb Alemanya, que van permetre promocionar les Illes Balears com una destinació turística sostenible. A més, es va fundar l’Institut de Sostenibilitat Turística i es van destinar fons a la rehabilitació d’espais turístics i naturals, una acció que va incloure la compra de finques emblemàtiques com Son Real i Albarca, i l’eliminació de construccions a la primera línia de costa.

Modernització i Energies Renovables

Francesc Antich també ressalta el compromís del govern del Pacte amb la modernització de l’economia balear. Un dels projectes més ambiciosos va ser l’aprovació del primer Pla Energètic de les Illes Balears, que va incloure el desenvolupament del gasoducte i la promoció de l’ús d’energies renovables. A més, es va impulsar el Parc Bit, convertint-lo en un centre de referència per a la innovació i les noves tecnologies.

Avanç Social i Millores en Educació i Sanitat

El Pacte de Progrés també va suposar un gran avenç en política social. Segons Antich, l’educació va ser una de les prioritats del govern, amb inversions importants en infraestructures educatives, la contractació de professorat i l’aposta per la formació professional. En sanitat, el govern va millorar nombrosos centres sanitaris, va construir l’Hospital de Son Llàtzer i va aprovar el Pla Sociosanitari, a més de reformar l’Hospital Psiquiàtric. Aquests projectes van suposar un avenç significatiu per a la qualitat de vida dels ciutadans.

Defensa de la Identitat i la Cultura

L’àmbit cultural també va ser un pilar important durant el govern del Pacte. Francesc Antich destaca la creació del Consell Social de la Llengua Catalana i l’Institut Ramon Llull, institucions clau per a la promoció i defensa de la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears. A més, es van impulsar mesures per fomentar la cooperació amb altres territoris de parla catalana, en una clara aposta per la defensa de la identitat balear.

Un Llegat Durador

Malgrat que el Pacte de Progrés no va poder ser reeditat al final de la legislatura, Francesc Antich subratlla que moltes de les polítiques iniciades durant aquell període han perdurat fins avui. Segons ell, la clau de l’èxit d’aquell govern va ser la col·laboració i la unió de forces polítiques davant un adversari poderós. Antich conclou que les polítiques de cohesió social, igualtat i defensa del medi ambient continuen sent essencials per construir una societat més justa i sostenible.

Conclusió de Francesc Antich

Finalment, Francesc Antich va expressar el seu agraïment a totes les forces polítiques que van participar en el Pacte de Progrés, destacant que d’aquella experiència va aprendre molt. També va reconèixer la tasca dels governs posteriors, que han continuat el camí iniciat malgrat les dificultats econòmiques i socials. Antich va tancar el seu discurs amb un record emotiu per als consellers Francesc Quetglas i Joan Mesquida, que ja no són entre nosaltres, però que van ser part essencial d’aquell projecte.

per

Celebració dels 25 anys del Pacte de Progrés a les Illes Balears

Ahir al vespre es va celebrar l’acte commemoratiu dels 25 anys del primer Pacte de Progrés, organitzat per la Fundació Gabriel Alomar juntament amb les fundacions Darder-Mascaró i el col·lectiu Aurora Picornell. L’esdeveniment, celebrat al Molí des Comte, va reunir més de 400 persones, incloent-hi figures clau del govern progressista que va governar les Illes Balears entre 1999 i 2003, així com representants de diferents àmbits socials i polítics.

Celebració dels 25 anys del Pacte de Progrés a les Illes Balears

Reflexions sobre un període de canvi

Francina Armengol, secretària general del PSIB i presidenta del Congrés dels Diputats, en declaracions als mitjans de comunicació va destacar que el primer Pacte de Progrés va ser una “inspiració” per a les noves generacions d’esquerra a les Balears. Armengol va subratllar que aquella coalició va ser un “temps d’esperança i de canvi” que va marcar un abans i un després en la història política de la comunitat. Va agrair a tots els que van participar en aquell projecte per haver posat les bases d’un govern progressista que va prioritzar les polítiques socials, l’ecologisme i la defensa dels drets col·lectius.

Celebració dels 25 anys del Pacte de Progrés a les Illes Balears

L’acte va comptar amb la participació de membres del primer Govern del Pacte, com Pere Sampol, exvicepresident i conseller d’Indústria, i Margalida Rosselló, exconsellera de Medi Ambient. Tot i que Eberhard Grosske, exconseller de Treball per Esquerra Unida, no va poder assistir, Manuel Cámara, senador autonòmic de l’època, va llegir una carta en el seu nom.

La intervenció de Francesc Antich

Francesc Antich, expresident del Govern de les Illes Balears, va tenir un paper destacat en la cloenda de l’acte. El seu fill, Tomeu Antich, va llegir en nom seu un discurs en què va recordar com el Pacte de Progrés va suposar “un gran exercici de generositat” per part de les forces polítiques progressistes, ecologistes i nacionalistes. Segons Antich, aquest acord va ser un exemple de diversitat política, que es va convertir en una proposta de govern conjunta innovadora en el panorama espanyol.

Antich va destacar que el Pacte va marcar “una nova manera de fer política”, prioritzant el canvi de model de creixement, la cohesió social i la protecció del medi ambient. També va fer èmfasi en les reformes socials impulsades, com la creació de l’ecotaxa, una mesura pionera que va rebre resistències per part del sector hoteler però que va ser un element clau per a la protecció dels recursos naturals de les Illes.

Testimonis i reconeixements

Durant l’acte, es va recordar a figures que van formar part del primer Govern del Pacte però que ja no hi són presents, com els consellers Joan Mesquida i Francesc Quetglas. A més, es van projectar vídeos amb intervencions de personalitats que no van poder assistir, com Nanda Caro, Joan Mayol, Gaspar Llamazares i l’expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.

Zapatero, que va governar entre 2004 i 2011, va enviar un missatge en vídeo en què va reconèixer la importància del Pacte de Progrés en la política balear i espanyola. Va afirmar que el primer govern d’esquerres va ser “un abans i un després” en la història de les Illes i va assenyalar que sota el lideratge de Francesc Antich es va consolidar un model plurinacional i federal que va protegir el territori i va impulsar polítiques socials amb força.

El llegat del Pacte

Margalida Rosselló, exconsellera de Medi Ambient, va ser una de les primeres a intervenir durant l’acte. Va recordar com, durant el seu mandat, es van aprovar lleis clau per a la protecció del territori, com la creació de parcs naturals a la Península de Llevant i a Ses Salines d’Eivissa i Formentera. També va destacar la importància del primer pla de protecció contra el canvi climàtic impulsat pel govern del Pacte.

Pere Sampol, exvicepresident i conseller d’Indústria, va remarcar la defensa dels interessos de les Illes Balears, especialment en l’àmbit del finançament autonòmic i la promoció de productes locals. Va reconèixer les dificultats per aconseguir acords en un govern de coalició, però va subratllar que les polítiques socials i econòmiques impulsades durant aquella etapa van tenir un impacte positiu que es manté vigent en l’actualitat.

Cloenda emotiva

Francesc Antich, amb una glossa, va recordar la importància de la unitat entre les forces d’esquerra. En les seves paraules, la llibertat, la sanitat, l’educació i la cohesió social són els pilars per combatre el populisme i l’extremadreta.

L’esdeveniment va servir per recordar una època de canvi polític a les Illes Balears i per reflexionar sobre els reptes futurs, amb una clara crida a la unitat de les forces progressistes.

Celebració dels 25 anys del Pacte de Progrés a les Illes Balears

L’acte va concloure amb un aplaudiment llarg i emotiu als consellers i conselleres presents, que es van girar cap al públic per rebre el reconeixement dels assistents. Antich, visiblement emocionat, va rebre mostres d’afecte per part dels participants, en un moment que va simbolitzar la importància del llegat del primer Pacte de Progrés.

    Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

    ADDRESS

    63739 street lorem ipsum City, Country

    PHONE

    +12 (0) 345 678 9

    EMAIL

    info@company.com