Blog – Full Width

Sa Feixina, símbol franquista a retirar

La Fundació Gabriel Alomar expressa el seu suport a la iniciativa presentada pel PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears per demanar la retirada del monòlit de Sa Feixina, situat a Palma. Aquesta proposta es fonamenta en el compliment de la legislació vigent en matèria de memòria democràtica i respon a la necessitat de preservar l’espai públic com a lloc de dignitat i reparació.

Una proposta per garantir el respecte a la memòria històrica

El grup parlamentari socialista ha registrat una proposició no de llei en què reclama al Govern de les Illes Balears que retiri aquest monument, per ser un símbol d’exaltació del règim franquista. També ha anunciat la presentació de mocions als ajuntaments de Mallorca per donar continuïtat a la proposta en l’àmbit municipal.

Des de la Fundació Gabriel Alomar coincidim en la importància de garantir el compliment de la Llei 2/2018 de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears i la Llei estatal 20/2022 de memòria democràtica. Aquestes lleis estableixen l’obligació de retirar de l’espai públic qualsevol element que glorifiqui la dictadura i humiliï les víctimes.

Inclusió al cens estatal de simbologia franquista

La iniciativa dels Socialistes també inclou una petició al Govern d’Espanya perquè el monòlit de Sa Feixina sigui inclòs en el cens estatal de símbols franquistes. Això permetria la seva retirada en coordinació amb l’Administració General de l’Estat i en resposta a les demandes formulades des de l’àmbit memorialista i la societat civil.

Des de la Fundació consideram que aquest tipus d’actuacions són necessàries per construir una memòria democràtica comuna, on es reconegui el patiment de les víctimes i s’impulsi una cultura de drets i llibertats.

Un monument vinculat a la repressió franquista

El monument de Sa Feixina va ser construït en homenatge al creuer ‘Baleares’, un vaixell de guerra que va intervenir en bombardejos contra població civil durant la Guerra Civil. Un dels episodis més greus va ser la retirada de Màlaga, al febrer de 1937, conegut com ‘La Desbandá’.

La petició de retirada també ha estat secundada pel PSOE de Màlaga, que assenyala el vincle entre el creuer i les massacres comeses durant la repressió franquista.

Recuperació simbòlica i transformació de l’espai públic

Els Socialistes conclouen que el monòlit no ha de ser protegit ni conservat com a part del paisatge urbà. Proposen recuperar aquest espai per a la memòria democràtica, com a homenatge a les persones assassinades, empresonades, exiliades o silenciades per defensar la llibertat.

Des de la Fundació Gabriel Alomar compartim aquest plantejament. Consideram que l’espai públic ha de reflectir els valors democràtics i la voluntat de construir una societat basada en la justícia, la veritat i la reparació.

Presentació a Palma del còmic sobre la repressió maçònica

El dimarts 22 d’abril, a les 18.00 h, es presenta a Palma L’Àguila i el Compàs, una novel·la gràfica que tracta la repressió institucionalitzada contra la maçoneria durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. L’acte tindrà lloc al Temple de la Gran Lògia Provincial de Balears, al carrer Bartomeu Sureda i Miserol, 4A.

La iniciativa compta amb el suport de la Fundació Gabriel Alomar i inclou la participació dels autors i responsables del projecte. També hi intervindran representants d’entitats vinculades a la recuperació de la memòria democràtica.

Un relat visual sobre la repressió

El llibre narra la persecució ideològica que patiren els maçons a l’Estat espanyol a partir de 1936. S’hi documenten detencions, exilis i judicis contra membres de lògies actives durant la Segona República. El còmic contextualitza aquests fets en el marc de la repressió franquista i mostra les conseqüències socials i personals per als afectats.

La proposta combina il·lustració i rigor documental per apropar aquests episodis al públic lector. El guió i el dibuix són obra de Miquel Jaume, qui ha treballat íntegrament amb tècniques manuals. L’estil visual s’adapta a la temàtica, amb un ús marcat del clarobscur per reforçar el to històric i la càrrega emocional del relat.

Un treball col·laboratiu i documentat

El projecte ha estat editat per Trowel Editorial, un nou segell amb seu a Palma, fundat per Juan Cantero. Aquesta és la seva primera publicació. L’objectiu de l’editorial és contribuir a la difusió de continguts sobre memòria històrica i drets civils a través de formats gràfics accessibles.

La part documental de L’Àguila i el Compàs ha comptat amb l’assessorament de l’historiador Juan J. Morales Ruiz, especialitzat en maçoneria i franquisme. El seu suport ha estat clau per garantir la fidelitat dels fets representats, des de simbologia i rituals fins a aspectes legals i administratius.

Participants a la presentació

L’acte de presentació inclourà les intervencions de Juan Cantero, editor i creador de l’obra; Miquel Jaume, responsable del guió i la il·lustració; Lorena Oliver, secretària de Memòria Democràtica del PSIB-PSOE, i M. Antònia Oliver, presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca.

A més, les persones assistents podran adquirir exemplars de l’obra, gràcies a la col·laboració amb Univers del Còmic. L’aforament és limitat.

Una proposta que obre línies futures

L’Àguila i el Compàs planteja una mirada sobre una part del passat poc coneguda, però rellevant per entendre la història recent de les Illes Balears i del conjunt de l’Estat. Amb aquesta obra, l’editorial obre una línia de publicacions orientades a donar visibilitat a episodis silenciats de la història contemporània, des d’una perspectiva de recuperació de la memòria democràtica.

UNA D’INDIS… I FEIXISTES

A Espanya com a les pel·lícules de l’Oest americà ens han tergiverssat la història.

Durant la dictadura, amb el control dels guixos i les pissarres es va ensenyar el que va interessar. El servei de propaganda bé se’n va encuidar d’enaltir el règim i massacrar de totes les maneres possibles el pensament contrari als ideals del Movimiento…

Una vegada entrada la democràcia, un poc per por i un poc pels acords que es pactaren per arribar a aquesta pau no va millorar massa el missatge de la Veritat.

La gent ja no creu que els rojos tenien coa i menjaven nins, però tampoc saben, dels avanços que va implicar, tot i els vaivens polítics, els 5 anys de la Segona República.

Com a l’oest americà deia, les pel.lícules ens han confós i han magnificat el setè de cavalleria, el general Custer i altres gestes oblidant que els nadius americans eren els bons..

Fa 50 anys que va morir Franco, els més majors que a les trobades familiars de Nadal, matances i altres herbes amollaven adesiara que abans estàvem millor han minvat, però no han augmentat els que les feien front amb arguments com que si altre temps podien deixar la clau al pany era per la misèria en que va quedar enfangat el país després de 3 anys de guerra.

No, no han minvat, han canviat de generació, ara els seus fills canvien d’arguments: els pantans solen ser recurrents però segueix faltant gent que les fassi callar explicant que els projectes d’abastament d’aigua ja estaven en estudi quan el general encara habitava África, per exemple..

Dic això perque si no alçam la veu, si no aconseguim fer veure que la història no és com els han explicat es seguiran normalitzant fets i comentaris com que les milicianes assassinades a Manacor eren prostitutes, seguirà sent habitual escoltar comentaris justificant el delicte d’odi que va cometre aquell home que seu a la presidència del Parlament del tipus que ja fa molts d’anys d’allò, ningú sap qui eren aquestes, i si les matàren alguna cosa havien fet. N’hi haurà que encara trobaran graciós que un personatge que cobra de diputat feliciti amb un somriure el primer d’abril, dia de la victòria va afegir, per rectificar després que era una broma mentres feia sabonera per sa boca. I també seguirà sent normal que hi hagi un monument a un creuer responsable dels crims de guerra que tots coneixem. I acabarà sent ben vist, vius, que nins de 14/16 anys cantin el cara el sol als patis de les escoles jugant a ser patriotes sense sabre el transfons que hi ha darrera.

Diu en Joan, el meu fill de 15 anys, que els feixistes ho son un 5% per tradició familiar, un 5% per interés i un 90% per incultura o desconeixament, així les coses no està tot perdut, tenim un 90% de feixistes reciclable. Hi ha molta feina per fer.

Jo vaig començar a fer-n’hi a Son Coletes, quan fa devers 30 anys que hi vaig començar anar, trobava que erem pocs, encara se’n xerrava poc.. mai vaig intervenir als Parlaments però mentalment contava els assistents i me repetia, si nosaltres som els bons, com els indis americans, com és que només som els que som, hauriem de ser mil o dos mil o més fins i tot.

La primera vegada hi vaig anar tot sol però any rere any hi compareixia amb més gent, la meva al.lota, els meus amics, els meus pares… allò s’havia de donar a conèixer. No va ser gràcies a jo però l’interès va anar creixent i cada vegada s’hi anava sumant més gent, sempre dels mateixos però, els que enrevoltam els mateixos espais de cultura i pensament…

Ara darrerament he agafat afició a denunciar publicacions a xarxes socials que entenc com a homòfobes, xenòfobes, feixistes… que al manco als creadors de contingut contaminat les dugui un poc més de feina vessar odi i ràbia a les xarxes.

D’aqui res serà 14 d’abril, hi haurà actes a molts de cementiris i espais de memòria, participem-hi! No serà suficient, però hem de seguir fent-ho visible i defensem amb arguments la memòria de tots aquells que lluitaren i entregaren la vida per uns ideals de Igualtat, Solidaritat, Fraternitat…

Ni les Milicianes, ni les Roges del Molinar, ni Guillem Pascual, jo sé perquè ho dic, ni cap altre d’aquelles dones i homes, ni cap del nadius americans, com encapçalava aquestes paraules, mereixen que l’odi es giri contra la seva memòria, ans al contràri i per la nostra part sé que les mantendrem vius dins el nostre pensament i els nostres actes perquè el seu llegat no desaparesqui mai.

Salut i República.

Pep Jaume “Pep Gall”
Secretari de Memòria Democràtica
FSM