Blog – Full Width

per

Sa Feixina, símbol franquista a retirar

Sa Feixina, símbol franquista a retirar
Sa Feixina, símbol franquista a retirar

La Fundació Gabriel Alomar expressa el seu suport a la iniciativa presentada pel PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears per demanar la retirada del monòlit de Sa Feixina, situat a Palma. Aquesta proposta es fonamenta en el compliment de la legislació vigent en matèria de memòria democràtica i respon a la necessitat de preservar l’espai públic com a lloc de dignitat i reparació.

Una proposta per garantir el respecte a la memòria històrica

El grup parlamentari socialista ha registrat una proposició no de llei en què reclama al Govern de les Illes Balears que retiri aquest monument, per ser un símbol d’exaltació del règim franquista. També ha anunciat la presentació de mocions als ajuntaments de Mallorca per donar continuïtat a la proposta en l’àmbit municipal.

Des de la Fundació Gabriel Alomar coincidim en la importància de garantir el compliment de la Llei 2/2018 de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears i la Llei estatal 20/2022 de memòria democràtica. Aquestes lleis estableixen l’obligació de retirar de l’espai públic qualsevol element que glorifiqui la dictadura i humiliï les víctimes.

Inclusió al cens estatal de simbologia franquista

La iniciativa dels Socialistes també inclou una petició al Govern d’Espanya perquè el monòlit de Sa Feixina sigui inclòs en el cens estatal de símbols franquistes. Això permetria la seva retirada en coordinació amb l’Administració General de l’Estat i en resposta a les demandes formulades des de l’àmbit memorialista i la societat civil.

Des de la Fundació consideram que aquest tipus d’actuacions són necessàries per construir una memòria democràtica comuna, on es reconegui el patiment de les víctimes i s’impulsi una cultura de drets i llibertats.

Un monument vinculat a la repressió franquista

El monument de Sa Feixina va ser construït en homenatge al creuer ‘Baleares’, un vaixell de guerra que va intervenir en bombardejos contra població civil durant la Guerra Civil. Un dels episodis més greus va ser la retirada de Màlaga, al febrer de 1937, conegut com ‘La Desbandá’.

La petició de retirada també ha estat secundada pel PSOE de Màlaga, que assenyala el vincle entre el creuer i les massacres comeses durant la repressió franquista.

Recuperació simbòlica i transformació de l’espai públic

Els Socialistes conclouen que el monòlit no ha de ser protegit ni conservat com a part del paisatge urbà. Proposen recuperar aquest espai per a la memòria democràtica, com a homenatge a les persones assassinades, empresonades, exiliades o silenciades per defensar la llibertat.

Des de la Fundació Gabriel Alomar compartim aquest plantejament. Consideram que l’espai públic ha de reflectir els valors democràtics i la voluntat de construir una societat basada en la justícia, la veritat i la reparació.

per

Presentació a Palma del còmic sobre la repressió maçònica

El dimarts 22 d’abril, a les 18.00 h, es presenta a Palma L’Àguila i el Compàs, una novel·la gràfica que tracta la repressió institucionalitzada contra la maçoneria durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. L’acte tindrà lloc al Temple de la Gran Lògia Provincial de Balears, al carrer Bartomeu Sureda i Miserol, 4A.

La iniciativa compta amb el suport de la Fundació Gabriel Alomar i inclou la participació dels autors i responsables del projecte. També hi intervindran representants d’entitats vinculades a la recuperació de la memòria democràtica.

Un relat visual sobre la repressió

El llibre narra la persecució ideològica que patiren els maçons a l’Estat espanyol a partir de 1936. S’hi documenten detencions, exilis i judicis contra membres de lògies actives durant la Segona República. El còmic contextualitza aquests fets en el marc de la repressió franquista i mostra les conseqüències socials i personals per als afectats.

La proposta combina il·lustració i rigor documental per apropar aquests episodis al públic lector. El guió i el dibuix són obra de Miquel Jaume, qui ha treballat íntegrament amb tècniques manuals. L’estil visual s’adapta a la temàtica, amb un ús marcat del clarobscur per reforçar el to històric i la càrrega emocional del relat.

Un treball col·laboratiu i documentat

El projecte ha estat editat per Trowel Editorial, un nou segell amb seu a Palma, fundat per Juan Cantero. Aquesta és la seva primera publicació. L’objectiu de l’editorial és contribuir a la difusió de continguts sobre memòria històrica i drets civils a través de formats gràfics accessibles.

La part documental de L’Àguila i el Compàs ha comptat amb l’assessorament de l’historiador Juan J. Morales Ruiz, especialitzat en maçoneria i franquisme. El seu suport ha estat clau per garantir la fidelitat dels fets representats, des de simbologia i rituals fins a aspectes legals i administratius.

Participants a la presentació

L’acte de presentació inclourà les intervencions de Juan Cantero, editor i creador de l’obra; Miquel Jaume, responsable del guió i la il·lustració; Lorena Oliver, secretària de Memòria Democràtica del PSIB-PSOE, i M. Antònia Oliver, presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca.

A més, les persones assistents podran adquirir exemplars de l’obra, gràcies a la col·laboració amb Univers del Còmic. L’aforament és limitat.

Una proposta que obre línies futures

L’Àguila i el Compàs planteja una mirada sobre una part del passat poc coneguda, però rellevant per entendre la història recent de les Illes Balears i del conjunt de l’Estat. Amb aquesta obra, l’editorial obre una línia de publicacions orientades a donar visibilitat a episodis silenciats de la història contemporània, des d’una perspectiva de recuperació de la memòria democràtica.

per

UNA D’INDIS… I FEIXISTES

A Espanya com a les pel·lícules de l’Oest americà ens han tergiverssat la història.

Durant la dictadura, amb el control dels guixos i les pissarres es va ensenyar el que va interessar. El servei de propaganda bé se’n va encuidar d’enaltir el règim i massacrar de totes les maneres possibles el pensament contrari als ideals del Movimiento…

Una vegada entrada la democràcia, un poc per por i un poc pels acords que es pactaren per arribar a aquesta pau no va millorar massa el missatge de la Veritat.

La gent ja no creu que els rojos tenien coa i menjaven nins, però tampoc saben, dels avanços que va implicar, tot i els vaivens polítics, els 5 anys de la Segona República.

Com a l’oest americà deia, les pel.lícules ens han confós i han magnificat el setè de cavalleria, el general Custer i altres gestes oblidant que els nadius americans eren els bons..

Fa 50 anys que va morir Franco, els més majors que a les trobades familiars de Nadal, matances i altres herbes amollaven adesiara que abans estàvem millor han minvat, però no han augmentat els que les feien front amb arguments com que si altre temps podien deixar la clau al pany era per la misèria en que va quedar enfangat el país després de 3 anys de guerra.

No, no han minvat, han canviat de generació, ara els seus fills canvien d’arguments: els pantans solen ser recurrents però segueix faltant gent que les fassi callar explicant que els projectes d’abastament d’aigua ja estaven en estudi quan el general encara habitava África, per exemple..

Dic això perque si no alçam la veu, si no aconseguim fer veure que la història no és com els han explicat es seguiran normalitzant fets i comentaris com que les milicianes assassinades a Manacor eren prostitutes, seguirà sent habitual escoltar comentaris justificant el delicte d’odi que va cometre aquell home que seu a la presidència del Parlament del tipus que ja fa molts d’anys d’allò, ningú sap qui eren aquestes, i si les matàren alguna cosa havien fet. N’hi haurà que encara trobaran graciós que un personatge que cobra de diputat feliciti amb un somriure el primer d’abril, dia de la victòria va afegir, per rectificar després que era una broma mentres feia sabonera per sa boca. I també seguirà sent normal que hi hagi un monument a un creuer responsable dels crims de guerra que tots coneixem. I acabarà sent ben vist, vius, que nins de 14/16 anys cantin el cara el sol als patis de les escoles jugant a ser patriotes sense sabre el transfons que hi ha darrera.

Diu en Joan, el meu fill de 15 anys, que els feixistes ho son un 5% per tradició familiar, un 5% per interés i un 90% per incultura o desconeixament, així les coses no està tot perdut, tenim un 90% de feixistes reciclable. Hi ha molta feina per fer.

Jo vaig començar a fer-n’hi a Son Coletes, quan fa devers 30 anys que hi vaig començar anar, trobava que erem pocs, encara se’n xerrava poc.. mai vaig intervenir als Parlaments però mentalment contava els assistents i me repetia, si nosaltres som els bons, com els indis americans, com és que només som els que som, hauriem de ser mil o dos mil o més fins i tot.

La primera vegada hi vaig anar tot sol però any rere any hi compareixia amb més gent, la meva al.lota, els meus amics, els meus pares… allò s’havia de donar a conèixer. No va ser gràcies a jo però l’interès va anar creixent i cada vegada s’hi anava sumant més gent, sempre dels mateixos però, els que enrevoltam els mateixos espais de cultura i pensament…

Ara darrerament he agafat afició a denunciar publicacions a xarxes socials que entenc com a homòfobes, xenòfobes, feixistes… que al manco als creadors de contingut contaminat les dugui un poc més de feina vessar odi i ràbia a les xarxes.

D’aqui res serà 14 d’abril, hi haurà actes a molts de cementiris i espais de memòria, participem-hi! No serà suficient, però hem de seguir fent-ho visible i defensem amb arguments la memòria de tots aquells que lluitaren i entregaren la vida per uns ideals de Igualtat, Solidaritat, Fraternitat…

Ni les Milicianes, ni les Roges del Molinar, ni Guillem Pascual, jo sé perquè ho dic, ni cap altre d’aquelles dones i homes, ni cap del nadius americans, com encapçalava aquestes paraules, mereixen que l’odi es giri contra la seva memòria, ans al contràri i per la nostra part sé que les mantendrem vius dins el nostre pensament i els nostres actes perquè el seu llegat no desaparesqui mai.

Salut i República.

Pep Jaume “Pep Gall”
Secretari de Memòria Democràtica
FSM

per

Acte de commemoració de la II República a Palma

Acte de commemoració de la II República a Palma
Acte de commemoració de la II República a Palma

La plaça del Mercat de l’Olivar acollirà dilluns 14 d’abril a les 19:00 hores l’acte de commemoració de la proclamació de la Segona República Espanyola. La convocatòria, organitzada per la Plataforma per la Memòria, inclou la lectura d’un manifest i una intervenció escènica.

L’acte és obert a la ciutadania i busca recordar la significació històrica del 14 d’abril de 1931. Han passat 94 anys des de la proclamació de la II República, un període que la Plataforma presenta com un moment de transformació social, truncat pel cop d’estat militar del 1936 i la posterior dictadura franquista.

Lectura del manifest i dramatització

La periodista Maria Llull serà l’encarregada de llegir el manifest redactat per la Plataforma per la Memòria. El text reclama el reconeixement institucional de la legalitat republicana i la condemna del franquisme com a règim il·legal, en línia amb les resolucions de l’Organització de les Nacions Unides.

També hi haurà una lectura dramatitzada a càrrec de l’actriu Aina de Cos, amb l’assistència tècnica de José Luis Aparicio. La intervenció escènica donarà veu a fragments de memòria històrica vinculats a la repressió franquista i a les víctimes del règim.

Un discurs contra el negacionisme històric

El manifest denuncia el que considera una ofensiva política i ideològica contra la memòria democràtica, i critica l’actitud de partits que, segons el text, mantenen una actitud de permissivitat amb el llegat del franquisme.

La Plataforma per la Memòria manifesta la seva oposició a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica i exigeix que es desplegui completament a les Illes Balears. També reclama la retirada de vestigis feixistes de l’espai públic, accions de sensibilització i reparació per a les víctimes de la dictadura.

Exigències de reconeixement institucional

En el text, s’hi exigeix el reconeixement oficial de les persones que varen defensar la legalitat republicana i es fa una crida a denunciar els crims comesos durant la dictadura: assassinats, desaparicions forçades, tortures, robatoris de nadons i altres vulneracions dels drets humans.

La Plataforma demana que el relat històric no sigui alterat i que es reconegui públicament la responsabilitat del cop d’estat de 1936 i les seves conseqüències. També expressa preocupació per l’augment dels discursos d’odi i l’avenç de l’extrema dreta a nivell internacional.

Una crida als valors republicans

Finalment, el manifest reivindica la defensa dels valors republicans: llibertat, igualtat i fraternitat. Considera que aquests principis continuen essent rellevants davant les amenaces als drets socials, la llibertat d’expressió i la igualtat de gènere, entre d’altres.

L’acte del 14 d’abril a Palma s’emmarca en les mobilitzacions ciutadanes que volen mantenir viu el record de la Segona República i les seves aportacions democràtiques. La Plataforma convida la població a assistir-hi i participar activament en la defensa de la memòria històrica.

per

Adolescència: créixer atrapats

Adolescència: créixer atrapats
Adolescència: créixer atrapats

La sèrie de Netflix ens obliga a mirar el malestar dels joves amb ulls col·lectius i compromís feminista

La sèrie documental Adolescència, estrenada a Netflix, fa molt més que seguir un grapat de joves durant els seus anys d’institut. Amb una mirada crua però empàtica, ens mostra què significa realment créixer avui. I ho fa sense edulcorar res: les inseguretats, les relacions de poder, les xarxes socials, la pressió per encaixar, la violència simbòlica, el rebuig… tot allò que sovint es mira amb condescendència des del món adult, però que per als adolescents és profundament real i determinant.

Ens interpel·la des d’un principi i si, amb un cas extrem de a on pot dur ignorar el que passa.

Un dels grans encerts de la sèrie és que no presenta l’adolescència com un problema individual, sinó com el reflex d’un sistema que condiciona, estreny i fereix. Tant les al·lotes com els al·lots carreguen amb expectatives contradictòries, models inassolibles i silencis que pesen. Elles, sotmeses a una hipersexualització constant, jutjades pel seu cos, la seva conducta o el seu desig. Ells, atrapats en una masculinitat que no permet mostrar fragilitat, que exigeix rendiment, domini i desapego emocional. Tots dos col·lectius, víctimes d’un sistema desigual que defineix què val i què no val, qui mereix estima i qui ha de guanyar-se-la.

La sèrie, sense necessitat d’un relat explícit, mostra com el malestar adolescent no apareix del no-res. Beu de fonts molt concretes: la cultura de la popularitat, les xarxes socials com a espai de validació, l’assetjament invisible però constant, la impossibilitat de fugir dels rols imposats. També retrata, tot i que de forma més subtil, com els nois comencen a consumir discursos de la manosfera, del món incel, on el rebuig es transforma en odi, i la frustració, en violència. I com aquest discurs es reforça amb idees com la “regla 80/20”, que simplifiquen les relacions humanes en mercats de desig jerarquitzats i violents.

Davant d’això, què hi podem fer?

La sèrie no ofereix respostes màgiques. Però sí ens convida, de manera clara, a mirar. A escoltar. A entendre que no podem seguir actuant com si el problema fos dels adolescents, i no del món adult que els envolta.

Necessitem una coeducació real, que qüestioni els rols de gènere, que parli de desig, de límits, de cura. Una educació afectivosexual que ensenyi a transitar el rebuig sense convertir-lo en ressentiment, que valori la vulnerabilitat com una força, i no com una feblesa. També hem de generar espais de diàleg segurs i constructius, dins i fora de l’aula, on es pugui parlar del que ens fa mal, del que no entenem, del que ens confon. Perquè és en aquest parlar —amb companyia, amb referents, amb escolta— que s’obren camins de canvi.

I és imprescindible invertir en salut mental juvenil. Perquè no podem exigir benestar a una generació que creix entre la precarietat, la pressió social i la manca d’espais de seguretat emocional. Cal dotar els centres educatius de recursos humans i materials, cal que les institucions entenguin que la salut emocional no és accessòria: és fonamental per a l’aprenentatge i la convivència.

També cal revisar els imaginaris. No només els que es projecten a través de les xarxes socials, que són bàsics per el jovent, sinó els que s’estenen per tot allò que ens envolta: la publicitat, el cinema, la televisió, les relacions familiars, l’educació, el carrer. Imaginaris que sostenim sovint sense adonar-nos-en, fins i tot des de l’àmbit progressista. Quins cossos consideram desitjables? Quins ridiculitzam o invisibilitzam? Quins modes de vida promovem, i quins deixem fora del relat?

És moment de construir referents nous, diversos, afectius i honestos.

Adolescència, la sèrie, ens ho recorda: el que passa als joves ens competeix a tots. El seu dolor, la seva ràbia, la seva por o el seu silenci no són anècdotes. Són senyals. No podem continuar ignorant-les.

Com diu aquell proverbi: per educar una criatura, cal tot un poble. I aquest poble, si vol ser just, haurà d’implicar-se amb coratge, amb recursos i amb responsabilitat.

Perquè si no ho feim ara, quan?

per

Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge

Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge
Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge

Des de la Fundació Gabriel Alomar ens sumem a la manifestació convocada el dissabte 5 d’abril a les 12 h a la Plaça d’Espanya de Palma. La mobilització, sota el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge”, tindrà lloc de manera simultània en diverses ciutats de l’Estat.

A Mallorca, la convocatòria ha estat impulsada per diversos col·lectius com el Sindicat d’Habitatge de Palma, Stop Desnonaments, la PAH, Menys Turisme Més Vida, el Banc de Temps de Sencelles i el GOB. Totes aquestes entitats reclamen mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.

Una situació d’emergència social

El mercat immobiliari ha deixat de respondre a criteris socials. Els preus de lloguer i compra continuen augmentant, mentre els ingressos de bona part de la població romanen estancats. Això provoca que moltes persones hagin de destinar més de la meitat dels seus ingressos al pagament d’un sostre.

La manca d’un parc públic d’habitatge, l’especulació i l’orientació del mercat al turisme i al luxe agreugen una situació que impacta de ple en la cohesió social i la vida quotidiana de moltes famílies.

Efectes de la turistificació i la pressió estrangera

Mallorca concentra una gran part del mercat estatal d’habitatge de luxe. El 2022, el 33% de les operacions d’aquest tipus es varen registrar a les Illes. A més, la compra d’immobles per part de persones no residents va augmentar un 81,5% aquell any, amb una presència destacada de compradors alemanys i britànics.

Els col·lectius convocants denuncien que aquesta dinàmica incrementa els preus i redueix l’accés a l’habitatge per part de la població local. També alerten de l’impacte del lloguer turístic, que ja supera els 25.000 habitatges a l’illa i que ha modificat l’ús residencial en municipis com Pollença, Alcúdia o Santanyí.

Propostes i reivindicacions

La manifestació de dia 5 recull diverses demandes compartides per les entitats organitzadores:

  • Control dels preus del lloguer i regulació efectiva del mercat immobiliari.
  • Expropiació d’habitatges buits en mans de grans tenidors i ús social dels immobles de la SAREB.
  • Limitació a la compra d’habitatge per part de no residents.
  • Prohibició del lloguer turístic en zones tensionades.
  • Ampliació del parc públic de lloguer social.
  • Garantia d’accés als subministraments bàsics.
  • Derogació de les lleis que penalitzen la lluita per l’habitatge.

Compromís amb el dret a viure-hi

Des de la Fundació Gabriel Alomar consideram fonamental participar d’aquest espai de mobilització. L’habitatge és un dret i una condició bàsica per al desenvolupament personal i col·lectiu. Per això, ens adherim a aquesta convocatòria i animam a la participació de la ciutadania en una jornada de reivindicació compartida arreu del territori.

📅 Dissabte 5 d’abril
🕛 12:00 h
📍 Plaça d’Espanya, Palma
📢 Mobilització unitària pel dret a l’habitatge

Més informació sobre la convocatòria estatal: www.acabemosconelnegocio.es

    Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

    ADDRESS

    63739 street lorem ipsum City, Country

    PHONE

    +12 (0) 345 678 9

    EMAIL

    info@company.com