Blog – Full Width

per

Infants de Gaza, víctimes de la barbàrie que no cessa, per Omar Lamin

Cada 10 minuts mor un infant de manera violenta en la Franja de Gaza a Palestina, segons l’ONG Save the Children, en un lloc on quatre de cada cinc ja tenien símptomes de depressió, pors i dol. Davant la recent escalada de violència, expressam la nostra màxima preocupació per l’estat dels drets humans a la regió i el més absolut rebuig cap a l’ús de la violència indiscriminada contra la població civil.

Els infants palestins han mort en tota mena de circunstàncies i llocs: aixafatssota els enderrocs de les seves cases, víctimes d’explosius, travessats per bales o tallats per fragments de metall.

Les imatges tràgiques ens confirmen que la creença que aquest conflicte podria resoldre’s per si mateix era un error profund, un error de fons. El conflicte no sols no trobarà solució per sí mateix; la pau i la seguretat de la regió no seran possibles si no oferim un horitzó d’esperança al poble palestí. I aquest horitzó és imprescindible.

Sense suport psicològic ni sanitari, els infants que viuen a Gaza suporten condicions extremadament tràgiques mentre persisteix la invasió israeliana. Les infraestructures estan destruïdes, les malalties es propaguen i centenars de milers de menors malviuen en refugis i botigues improvisades que manquen de serveis bàsics després de veure’s desplaçats de les seves cases. A més, molts milers d’infants han quedat orfes.

Per a aquells que no tenen memòria, o no volen recordar, aquells que reneguen dels drets humans, cal recordar-lis que s’ha expulsat als palestins de ca seva, que s’han apoderat de les seves terres, que han tancat a més de dos milions i mig de persones en la franja de Gaza.

La situació humanitària és cada vegada més crítica i, les seves conseqüències, pesaran en la nostra consciència col·lectiva. S’están perpetrant greus violacions dels drets de la infància: matances i mutilacions d’infants, atacs a hospitals i escoles i denegació d’accés a l’ajuda humanitària. Sense aquesta ajuda, molts dels infants que sobreviuen a les bombes i a les bales s’enfronten, a més, a una amenaça silenciosa però letal: la fam.

Els edificis poden reconstruir-se però la por, l’ansietat i el dolor d’aquests dies agreujaran inevitablement les pressions sobre la salut mental dels infants.

I es que, per molt grans que siguin les diferències, per intens que sigui l’odi, per profundes que siguin les ferides, sempre és possible garantir un futur de pau i de convivència dels pobles. Hem d’aportar la nostra ajuda per a pal·liar el sofriment i evitar l’extensió d’aquest conflicte. Però hem d’anar més enllà, hem d’ajudar a contribuir a la superació definitiva d’un conflicte que ha causat massa dolor, massa desesperació, durant massa temps i demanar que aturi aquesta guerra.

I ara, quan la guerra entra ja en el seu sisè mes, la mort per fam ha arribat a Gaza.

Els infants de Gaza no tenen el temps del seu costat. Necessiten que sentim el seu crit demanant solidaritat humana; necessiten que actuem com si de veritat els escoltéssim.

La comunitat internacional ha de realitzar immediatament tots els esforços possibles per assegurar que tots els infants puguin viure en llibertat, amb dignitat i seguretat; aquest compromís s’ha de prendre en consideració per a la població civil en el seu conjunt. Aquesta constitueix l’única solució per a aquesta pel·lícula de malson. Hem de dur a terme aquesta acció en nom de la humanitat, amb l’objectiu de defensar i preservar els Drets Humans, tant avui com cada dia.

No podem continuar consentint que els nins i les nines de Gaza visquin amb por i sense futur; tots els infants haurien de viure amb seguretat i poder somiar amb un futur amb oportunitats. És l’hora de la justícia, és l’hora dels drets humans sense matisos.

Omar Lamin

Secretari de Drets Socials i Migracions del PSIB-PSOE i diputat socialista al Parlament de les Illes Balears

per

La Fundació Gabriel Alomar elegeix com a president d’honor al socialista Xisco Antich, expresident del Govern de les Illes Balears

El patronat de la Fundació es va reunir fa uns dies a la seu del PSIB-PSOE per aprovar els comptes i el pressuposts de l’entitat per a l’exercici 2024 i fer distints canvis al seu organigrama

La Fundació Gabriel Alomar ha reunit al seu patronat per posar en marxa la seva activitat per aquest any 2024, aprovar els seus comptes i fer distints canvis al seu organigrama.

A més s’ha elegit com a president d’honor al expresident del Govern de les Illes Balears i exsecretari general del PSIB-PSOE, Xisco Antich que hi formarà part com a patró. Finalment també es va constituir el consell assessor de la Fundació.

Biografia de Xisco Antich

Va néixer a Caracas (Veneçuela), ciutat a la qual havien emigrat els seus pares. Llicenciat en Dret, durant la seva infància va tornar al poble originari dels seus pares, Algaida (Mallorca), del qual va ser batle entre 1991 i 1997 pel PSIB-PSOE. En 1998 es elegit secretari general del PSIB-PSOE i és president del Govern de les Illes Balears entre 1999-2003 i 2007-2011.

per

La Fundació Gabriel Alomar llança la primera edició del seu Anuari, una publicació que neix amb vocació de continuïtat per fomentar el coneixement i la difusió del pensament socialista

Anuari 2022 de la Fundació Gabriel Alomar

La Fundació Gabriel Alomar llança la primera edició del seu Anuari -la corresponent a l’any 2022-, una publicació que neix amb vocació de continuïtat i que té per objectiu principal fomentar el coneixement i la difusió del pensament progressista en general i del socialista en particular.

En aquesta primera edició hi han participat més d’una dotzena de col·laboradores i col·laboradors a través d’articles d’opinió i investigació sobre temàtiques tan heterogènies com la sostenibilitat i la transició energètica, la igualtat i la conciliació, els drets de les persones majors, l’economia i l’ocupació i l’anàlisi política. També, i especialment, l’impacte de la crisi sanitària de la COVID-19 a les Illes Balears des de diferents enfocaments té un protagonisme destacat en aquesta primera edició de l’anuari.

De fet, aquest projecte es va posar en marxa just abans de l’esclat de la pandèmia, motiu pel qual es va haver d’ajornar-ne la publicació. És per això que alguns dels articles, que foren elaborats en els anys 2020 i 2021, se centren principalment en l’actualitat política, econòmica i social d’aleshores.

Hem volgut mantenir l’esperit original que va incentivar la redacció d’aquest primer anuari atesa la importància cabdal que va tenir la crisi sanitària per a la població, no només de les Illes Balears, sinó d’arreu del món, i donar a aquest fenomen el pes que, sense cap mena de dubte, va tenir i continua tenint en el dia a dia de milions de persones.

L’anuari s’enceta amb les presentacions de la presidenta i el vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar: la Secretària General del PSIB-PSOE, Francina Armengol, i el Secretari d’Organització, Cosme Bonet, respectivament.

Bonet també és l’autor d’un dels articles que es podran consultar en aquesta publicació, centrat en el canvi de paradigma polític, social i cultural que va suposar per a l’arxipèlag la conformació del primer Pacte de Progrés a les Balears, el 1999, encapçalat per Francesc Antich.

El director de la fundació i Secretari d’Idees i Projecte Polític del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, qui també fou conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears durant la crisi sanitària, centra el seu article en les mesures que es varen dur a terme a les illes perquè la sortida de l’esmentada crisis fos el més justa i igualitària possible gràcies a les polítiques progressistes impulsades per l’executiu autonòmic, encapçalat per la socialista Francina Armengol, i el Govern d’Espanya, presidit pel socialista Pedro Sánchez.

L’anuari també recull articles d’experts de reconegut prestigi en el seu camp, com són l’economista Carles Manera, els politòlegs Cristina Font i Eli Gallardo, el metge i gestor sanitari Josep M. Pomar, l’exconseller de Turisme Celestí Alomar o el secretari de Palma XXI, Jaume Garau.

Així mateix, es poden llegir les dissertacions de distintes persones que durant la legislatura passada varen ocupar càrrecs destacats en les institucions de les Illes Balears, bé gestionant els efectes de la crisi de manera directa, bé des del seu paper de representants institucionals. És el cas, per exemple, de l’exconseller de Presidència del Consell de Mallorca Javier de Juan, el ja mencionat Iago Negueruela o els diputats en la X legislatura al Parlament de les Illes Balears Silvia Cano, Carles Bona, Beatriu Gamundí, Jordi Marí, Pilar Carbonero o Antonio J. Sanz.

Sobre la Fundació Gabriel Alomar

La Fundació Centre d’Estudis Socials i Desenvolupament Gabriel Alomar va néixer l’any 2006 amb l’objectiu prioritari de fomentar el coneixement i la difusió del pensament socialista.

Pretén generar un espai de diàleg i de reflexió, un marc on les persones de pensament progressista puguin compartir les seves aportacions. Un mitjà per impulsar un debat actiu per tal de donar respostes innovadores als reptes que planteja la societat balear d’avui.

Inspirats en la figura de l’intel·lectual mallorquí Alomar i Villalonga, la Fundació és també un centre de promoció de la cultura i de la identitat de les Illes Balears i participa en projectes de cooperació cultural d’àmbit europeu.

per

La Fundació Alomar s’adhereix a la Plataforma per la Democràcia i signa un manifest per la convivència pacífica

La Fundació Gabriel Alomar s’ha adherit a la Plataforma per la Democràcia, juntament amb altres quinze entitats de les Illes Balears, per fer un front comú per defensar els valors democràtics.

Les setze entitats impulsores han signat un Manifest en defensa dels valors democràtics i la convivència pacífica arran dels esdeveniments relacionats amb la investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, a la presidència del Govern d’Espanya.

En opinió de les entitats signants d’aquest manifest, aquests esdeveniments viscuts en els darrers dies arreu d’Espanya, també a les Illes Balears -especialment enfront de la seu del PSIB-PSOE- “amenacen greument la democràcia i la convivència ciutadana”, amb “crides irresponsables de determinats representants polítics a ocupar els carrers, manifestacions violentes, invitacions als cossos i forces de seguretat a rebel·lar-se contra el govern en funcions, exhibició de simbologia nazi i feixista, amenaces i intimidacions, pressions antidemocràtiques dels jutges conservadors del poder judicial, entre moltes altres”.

Atesa la “duresa de les declaracions i la violència de les manifestacions desplegades arreu de l’Estat”, amb missatges xoquen amb els principis de pluralisme polític, llibertat, justícia i igualtat que proclama la Constitució, les entitats signants declaram la “ferma defensa dels valors democràtics i l’enèrgic rebuig als actes convocats amb voluntat de pressionar i amenaçar per alterar les decisions preses”. A més, a més, el manifest vol ser una “crida a totes les formacions polítiques que se sentin identificades amb els valors democràtics” a condemnar “sense matisos” les accions violentes i l’alteració de la normal convivència.

Finalment, les entitats signants mostram la convicció que “la prosperitat, el progrés i l’avanç de la societat només es podrà donar en unes circumstàncies que garanteixin el lliure exercici de la democràcia” i expressam el “desig que s’afavoreixi un marc de convivència i concòrdia que es fonamenti en el diàleg, el reconeixement de la diversitat i el respecte als drets humans com a valors imprescindibles en tota societat democràtica”.

Les entitats signants són: Obra Cultura Balears (OCB), Fundació Gabriel Alomar, Fundació Darder Mascaró, Memòria de Mallorca, CCOO, UGT, STEI, Col·lectiu Aurora Picornell, GOB, Adibs-DonaSana, Brilla Illes Balears, Dones en Dansa, Lobby de Dones, Ateneu dels Comuns, Som sindicalistes, Palma XXI.

Podeu llegir la manifest sencer aquí.

per

Federalisme i reforma estatutària, plantejaments de la Fundació Gabriel Alomar per al futur de les Illes Balears

La Fundació Gabriel Alomar ha celebrat la segona sessió de les jornades sobre el quaranta aniversari de l’Estatut d’Autonomia, amb la conferència del catedràtic de Dret Constitucional Joan Oliver Araujo com a part central de l’acte, amb una reflexió sobre el model d’Estat.

El professor Araujo ha centrat la seva exposició en l’encert i l’èxit de passar d’un Estat autoritari franquista a l’Estat descentralitzat autonòmic, el qual, segons el seu criteri, “presenta crisis, insuficiències i problemes importants”. Davant això, Araujo planteja “fer aquest Estat més útil i pràctic per evitar el desencís ciutadà, des de la conveniència de transformar-lo en un Estat federal seguint el model alemany”.

Per a Araujo, aquest raonament quedaria insuficient si es té en compte que hi ha dos territoris, el basc i el català, que volen un reconeixement específic. “Per això, la meva proposta és avançar cap a un estat federal asimètric, amb 15 estats membres de règim comú i 2 amb règim especial que tendrien totes les competències possibles dins la federació”.

La conferència d’Araujo ha estat presentada per Vicenç Thomàs, president del Parlament del 2019 al 2023, qui ha plantejat la necessitat de fer una reflexió sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia i també de la Constitució.

Per part seva, el vicepresident de la Fundació, Cosme Bonet, ha explicat que els quaranta anys de l’Estatut han servit perquè la ciutadania hagi pogut gaudir “d’autogovern, democràcia i prosperitat econòmica com no havíem gaudit mai en la nostra història recent”.

Ara bé, Bonet ha advertit que “qualsevol retrocés en el procés d’autogovern de territoris, regions i nacionalitats de l’estat espanyol significa un retrocés en els avanços que van permetre la transició democràtica en els anys 70 i 80”, per la qual cosa ha destacat la importància “d’avançar en autonomia, en democràcia, en drets i llibertats per a la ciutadania de les nostres illes”.

La jornada ha estat inaugurada per la secretària general dels Socialistes de Mallorca, Catalina Cladera, qui ha posat en relleu el moment d’involució democràtica i inestabilitat política que viuen les illes, de la mateixa manera que ha manifestat l’oportunitat per mirar cap al futur, amb una reforma estatutària “que blindi tot el que hem aconseguit i consolidi nous drets col·lectius”.

El director de la Fundació i portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, també ha intervingut en la inauguració de la jornada, on ha dit que “serà necessari construir estatuts de nova generació que generin nous drets, igual que els hem de garantir el pressupost per evitar que ningú retalli serveis públics per la porta de darrere”.

Després de la inauguració i la conferència ha tengut lloc una taula rodona amb Pilar Costa, Rosario Sánchez, Maria Ballester i Pilar Carbonero, moderada per Mercedes Garrido.

A continuació, s’han exposat quatre comunicacions: La consolidació dels drets LGTBI dintre del marc competencial de les Illes Balears, elaborada per Joan Ferrer; La Sindicatura de Greuges, a càrrec de Vicenç Thomàs; El PSOE durant la Transició (1974-1977), de Joan Ramon Pons, i L’equilibri territorial a les institucions autonòmiques de les les Illes Balears, preparada per vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar i secretari d’Organització del PSIB-PSOE, Cosme Bonet.

    Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

    ADDRESS

    63739 street lorem ipsum City, Country

    PHONE

    +12 (0) 345 678 9

    EMAIL

    info@company.com

    Cart