Identificades sis víctimes de la repressió franquista a Manacor i Formentera
Les anàlisis d’ADN i estudis antropològics han permès posar nom a sis persones assassinades pel feixisme. Les restes foren localitzades a les fosses comunes de Son Coletes i del cementeri de Sant Francesc Xavier. Les identificacions formen part del IV Pla de Fosses, impulsat pel Govern de les Illes Balears amb l’aval de la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts.
Restes exhumades a Son Coletes
Entre 2020 i 2023, a Manacor, les excavacions arqueològiques varen permetre recuperar restes humanes en diferents campanyes. Ara, s’han identificat tres víctimes: Serafí Vives Servera, Bartomeu Fornés Bordoy i Gabriel Picornell Femenias.
Serafí Vives, nascut a Son Servera el 1905, era guàrdia jurat. Va ser assassinat amb el seu pare el 17 d’agost de 1936. La seva identificació s’ha fet mitjançant ADN comparat amb una mostra del seu fill.
Bartomeu Fornés, de Manacor, va néixer el 1896. Durant el desembarcament de Bayo es va amagar amb la família. Malferit, va ser detingut i executat a Son Coletes el 27 d’agost del mateix any. La identificació també s’ha fet amb ADN del seu fill.
Gabriel Picornell, picapedrer i militant comunista, va néixer a Palma el 1906. Va ser reclòs a Can Mir i executat a Manacor entre 1936 i 1937. La identificació ha estat possible gràcies a les mostres d’ADN de familiars també assassinats.
Identificacions a Formentera
Al cementeri de Sant Francesc Xavier, les intervencions realitzades el 2023 han permès identificar tres víctimes més: Francisco Delgado Machío, Antonio Sánchez Capilla i Manuel Gordillo Vega. Tots tres varen morir l’any 1941, empresonats al penal franquista de Formentera.
Francisco Delgado era jornaler i cap de la guàrdia municipal al seu poble. Procedia de Badajoz i va morir a la presó per malaltia. Tenia 50 anys. La identificació s’ha fet a partir de restes òssies i una mostra genètica del seu fill difunt.
Antonio Sánchez, obrer afiliat al PSOE i la UGT, va ser mobilitzat amb l’exèrcit republicà. Va passar per diverses presons i va morir a Formentera. L’ADN de les seves filles ha permès identificar-lo.
Manuel Gordillo, també jornaler, era militant d’Esquerra Republicana. Va ser empresonat i traslladat al penal de l’illa amb 56 anys. Hi va morir el 1941. La seva filla va aportar la mostra genètica que ha fet possible la identificació.
Memòria i reparació
Aquestes sis identificacions se sumen a les 61 ja efectuades a les Illes Balears des de l’inici dels Plans de Fosses. Les anàlisis d’ADN han estat realitzades pel laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc, amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra.
La Fundació Gabriel Alomar expressa el seu compromís amb la veritat, la memòria i la reparació. Reafirma el seu suport a les polítiques públiques que permeten dignificar les víctimes del franquisme. Fa una crida a continuar avançant en la identificació de totes les persones assassinades per defensar la legalitat republicana i els drets socials i col·lectius.
