Tres veus de la transició a Balears, en primera persona
L’anuari 2025 de la Fundació Gabriel Alomar recupera la memòria de la transició
Avanç editorial: testimonis de Tarabini, Joan March i Emilio Alonso sobre la lluita antifranquista a les Illes
La Fundació Gabriel Alomar dedicarà el seu anuari 2025 a la construcció de la democràcia a les Illes Balears després de la mort del dictador Francisco Franco. Amb articles d’historiadors i testimonis directes de la transició, el volum oferirà una mirada coral i documentada d’aquells anys clau. Avui s’avancen tres fragments destacats: les entrevistes a Antoni Tarabini, Emilio Alonso Sarmiento i Joan March Noguera.
Lluita política i sindical en la clandestinitat
Antoni Tarabini, sociòleg i fundador del Partit Socialista de les Illes, rememora la seva trajectòria política des dels anys setanta. Format dins l’ordre dels jesuïtes, la seva sortida del món religiós es traduí en una militància activa a Bandera Roja i posteriorment al Partit Comunista d’Espanya.
En la seva entrevista, Tarabini reconstrueix l’estructura precària i intensa dels primers sindicats clandestins, especialment al sector de l’hostaleria, així com el paper fonamental de l’associacionisme veïnal a barris com Son Gotleu i Son Cladera. Detingut el 1975, pocs mesos abans de la mort de Franco, descriu la incertesa d’aquells dies i la voluntat compartida de múltiples sensibilitats democràtiques per preparar una transició possible.
També repassa la fundació del PSI, les aliances amb figures com Solé Tura i Celestí Alomar, i la seva participació en iniciatives ciutadanes com la campanya “Parc Sí, Parking No”, a partir d’una militància compromesa i analítica. “No només es tractava de fer política, sinó d’entendre el que passava”, afirma.
De la militància al Congrés dels Diputats
Per la seva banda, Emilio Alonso Sarmiento, diputat socialista elegit el 1977, narra l’evolució de la Federació Socialista Balear des dels primers contactes personals fins a l’organització formal. Fill de família republicana, s’implicà políticament durant els estudis d’Economia a Madrid, i participà en la fundació del PSOE a Balears.
Alonso descriu la Palma dels anys setanta com una ciutat on la clandestinitat es vivia amb menys por que en altres territoris, però amb un control constant. La constitució de la federació socialista sorgí de trobades disperses que, en paraules seves, acabaren unint gent que “no es coneixia de res però compartia projecte”.
Recorda amb detall la sorpresa dels resultats de les eleccions del 15 de juny de 1977 i la seva entrada sobtada al Congrés dels Diputats. Allà, diu, la impressió inicial es transformà ràpidament en feina legislativa, envoltat de figures històriques de la República i de nous representants com ell.
Del PSP al PSOE: una aposta federalista
Joan March Noguera, exsecretari general del PSIB-PSOE i diputat al Parlament balear, ofereix un testimoni complementari, centrat en el paper del Partit Socialista Popular (PSP) i la seva fusió posterior amb el PSOE. Farmacèutic de formació, March inicià la seva militància arran de l’assassinat de Salvador Allende, mentre estudiava a Pamplona.
Organitzà el PSP a Navarra i Euskadi i mantingué una militància activa en contacte amb sectors del moviment obrer. L’entrevista recupera episodis com l’organització del míting de Vistalegre, el retorn a Mallorca el 1977, i les tensions internes derivades de la fusió amb el PSOE l’any següent.
March reivindica un model federal d’Espanya i defensa la distinció entre partit i govern com a garantia de pluralisme i autonomia. Tot i haver ocupat càrrecs institucionals, assegura que mai no ha necessitat una posició pública per contribuir al projecte socialista. “Era una època amb molta il·lusió. La vivíem intensament”, afirma.
Una generació que va construir les bases del present
Les entrevistes a Tarabini, Alonso i March posen veu a tres trajectòries diverses però complementàries que ajudaren a bastir la democràcia a les Illes Balears des de la militància, el debat i l’organització social. L’anuari complet, amb nous testimonis i anàlisis històriques, es publicarà aquesta tardor i estarà disponible a través de la Fundació Gabriel Alomar.
