Cent anys i una mateixa raó de ser
Celebrar un centenari obliga a mirar enrere, però també a alçar la vista cap endavant. El 4 d’octubre de 1925, a Mallorca, es fundava la Unió General de Treballadors de Balears. Avui, cent anys després, continuem defensant la mateixa idea: que cap progrés pot considerar-se just si no inclou millores reals per a la vida de les persones treballadores.
L’escenari històric que va veure néixer aquella primera UGT no era fàcil. Veníem d’un segle XIX convuls, en què la repressió sistemàtica contra les societats obreres havia estat la norma. Però, tot i les clausures, les persecucions i les dictadures, els treballadors i treballadores d’aquesta terra varen persistir. El 1925, amb Lorenzo Bisbal Barceló al capdavant, es constituïa formalment la UGT de Balears, hereva de moltes lluites prèvies i esperançada en un futur millor.
Però aquell somni va quedar interromput per la dictadura franquista, que no només va suprimir llibertats sinó que va perseguir, empresonar i assassinar dirigents sindicals. La UGT va ser pràcticament esborrada del mapa durant dècades. Va caldre esperar a 1975, amb la mort del dictador, per tornar a reconstruir-la. I va ser aleshores quan moltes de les persones que avui homenatjam es posaren a la feina de refer el sindicat des de zero. Sense recursos, però amb molta convicció. Sense garanties, però amb molta memòria.
Des d’aleshores, la UGT ha estat una presència constant en tots els àmbits de la vida laboral a les Illes Balears. Ens hem consolidat com la primera força sindical de l’arxipèlag, amb més de 15.000 afiliats i afiliades i una xarxa de 2.400 delegats i delegades actius als centres de feina. Però no ens defineix només la força numèrica, sinó la capacitat de diàleg, la voluntat de transformació i la defensa de valors que no poden perdre’s: la justícia, la llibertat, la igualtat i la solidaritat.
Avui, al 2025, no podem donar per descomptats ni els drets ni les llibertats. A diferència del 1925, el món s’ha globalitzat, però el risc d’involució democràtica continua present. Ens trobam davant un panorama mundial ple de contradiccions: desigualtats estructurals, populismes reaccionaris, guerres d’agressió, negacionisme climàtic i social, atacs als drets humans. I també, en molts casos, la desafecció ciutadana cap a les institucions públiques i els valors democràtics.
És per això que aquest centenari no és només una celebració, sinó també una responsabilitat. Davant els discursos que menyspreen la política i el compromís col·lectiu, davant les veus que qüestionen la utilitat dels sindicats, nosaltres responem amb una certesa: la UGT és i continuarà essent una eina imprescindible per garantir justícia social, equitat i diàleg.
Allà on hi hagi una injustícia, hi serem. Allà on calgui defensar drets, hi serem. I allà on s’hagi d’obrir espais de negociació i pacte, també hi serem. La UGT és, i ha estat sempre, un agent actiu en la construcció del sistema democràtic, i com a tal ens correspon exercir la nostra veu amb responsabilitat.
En aquest segle de trajectòria, moltes persones han fet possible que la UGT sigui avui el que és. Gràcies a una xarxa de delegats i delegades que cada dia representen amb dignitat els treballadors i treballadores dels seus centres de feina. Gràcies també a les estructures sectorials i territorials, que garanteixen presència, escolta i acció a cada racó del territori. Però també, i molt especialment, gràcies als qui ja no són a primera línia i continuen formant part de la UGT per convicció.
És el cas dels companys i companyes de la Unió de Jubilats i Pensionistes. Un col·lectiu actiu, compromès, imprescindible. Que aporten experiència, memòria i coneixement. Que organitzen activitats, tallers, actes de reivindicació i continuen defensant el sistema públic de pensions, la sanitat universal i la dignitat de la vellesa. Ells, que ja no necessiten suport sindical en la seva vida laboral, continuen afiliats per principis. Perquè creuen en la força col·lectiva.
Els reptes que tenim al davant són molts. Des de la transició ecològica justa fins a la defensa d’un sistema públic de pensions sostenible. Des de la lluita per la igualtat real entre dones i homes fins a la regulació de les noves formes de treball digital. Però hi ha un fil que ho cus tot: la defensa del treball digne com a eix fonamental de qualsevol societat democràtica.
Ens toca fer sentir la nostra veu, ara més que mai. Com deia un vell polític europeista en un acte recent: els que creiem en Europa, els que creiem en el progrés, no podem romandre callats. Els que defensem el diàleg i la cohesió social hem de continuar actius, valents, ferms.
Diuen que no es pot construir futur sense memòria. Nosaltres afegim que no hi pot haver memòria sense projecte de futur. I la UGT, avui més que mai, té projecte. Té força. Té motius. I té, sobretot, la convicció que la seva raó de ser continua sent tan vigent com el primer dia.
Pedro Homar, secretari general de la UGT Illes Balears
