Educar en temps de pornografia digital
Com a investigadora en educació i com a ciutadana, em preocupa profundament la manera com els adolescents aprenen avui sobre la sexualitat i les relacions humanes. Internet, que havia de ser una eina d’accés al coneixement, s’ha convertit també en un espai on molts joves configuren la seva identitat afectiva i sexual a partir de models i imatges que poques vegades compten amb una mediació adulta o educativa.
Aquesta reflexió parteix dels resultats d’una recerca que vaig presentar recentment a la 16a Conferència Europea de Prevenció (EUSPR 2025), sota el títol Adolescent Exposure to Sexually Explicit Internet Material: Risks, Parental Influence and Preventive Strategies. Es tracta d’una revisió sistemàtica de vint-i-quatre estudis europeus que analitzen l’impacte del consum de pornografia entre adolescents i el paper que hi exerceixen les famílies com a possible factor de protecció.
Una exposicióprimerenca i generalitzada
Les dades recollides mostren que entre un 50% i un 90% dels adolescents han estat exposats a continguts pornogràfics, amb diferències notables segons el gènere i l’edat. Els nois presenten nivells d’exposició molt més alts que les noies, i els percentatges més elevats es concentren entre els quinze i els divuit anys. Aquest accés, sovint sense filtres ni acompanyament, coincideix amb una etapa clau del desenvolupament personal i relacional.
En la majoria d’estudis revisats, les reaccions emocionals predominants són negatives o neutres, especialment entre les adolescents. En canvi, les respostes positives apareixen sobretot en nois amb consums recurrents. Aquesta diferència de percepció revela una experiència marcada per la desigualtat de gènere que travessa també altres àmbits de la socialització.
Conseqüències psicològiques i socials
La revisió evidencia que el consum freqüent de pornografia s’associa amb problemes d’ansietat, estrès i insatisfacció corporal, així com amb actituds més permissives respecte a les relacions sexuals i amb una iniciació sexual més precoç. En alguns casos, també s’hi vinculen conductes de risc com el no ús del preservatiu, el sexting o el consum d’alcohol i drogues abans de mantenir relacions sexuals.
Però més enllà de les conductes individuals, el que m’interessa remarcar és com aquest consum influeix en la construcció de valors i representacions col·lectives sobre el desig, el consentiment o el poder dins les relacions. Diversos estudis apunten que els nois tendeixen a reproduir rols de dominació, mentre que les noies expressen una creixent voluntat de distància respecte a aquests esquemes. Això mostra que la pornografia no transmet només continguts explícits, sinó també missatges simbòlics que consoliden o qüestionen els estereotips de gènere.
Des d’una perspectiva pedagògica i social, podem afirmar que la pornografia actua com un agent de socialització paral·lel, capaç d’omplir el buit que deixa una educació afectivosexual insuficient o inexistent. Quan no hi ha diàleg, els adolescents aprenen a través d’un relat visual que separa el sexe de l’afecte, el desig de la cura i el plaer de la responsabilitat.
El paper de les famílies i de l’educació
Un dels resultats més importants de la nostra recerca és la confirmació que les famílies poden actuar com a agents preventius si assumeixen un paper actiu i dialogant. Les dades mostren que quan hi ha comunicació basada en el respecte i l’afecte, o quan s’educa en la gestió de la privacitat, el risc de consum habitual o de conductes associades disminueix.
En canvi, els models de control o prohibició estricta, sense espais de confiança, poden provocar l’efecte contrari: incrementar la curiositat i la recerca autònoma de continguts. Aquest resultat, que pot sorprendre, ens recorda que l’educació sexual no pot fonamentar-se en la por o la censura, sinó en la paraula, la proximitat i l’acompanyament.
La pornografia no hauria de ser un tema tabú a les llars ni tampoc als centres educatius. Les famílies i els docents necessiten eines per poder parlar d’aquest fenomen amb naturalitat, i treballar de manera coordinada des d’una mirada crítica i adaptada a l’edat dels joves. Des de fa anys defenso la necessitat d’incorporar una alfabetització pornogràfica crítica dins els programes d’educació sexual, és a dir, una formació que permeti distingir la ficció de la realitat, el desig representat del vincle afectiu real.
La societat com a espai educatiu
El debat sobre la pornografia no pot reduir-se a una qüestió privada o moral. Parlam d’un repte social i polític que implica com socialitzam els adolescents en un món on la intimitat es fa pública i l’exposició del cos es converteix en moneda de canvi. La resposta no hauria de ser el silenci o la prohibició, sinó la construcció d’una educació afectivosexual integral que abasti escola, família i mitjans de comunicació.
Com a societat, necessitam entendre que l’educació en sexualitat és una política de salut pública i de convivència democràtica. Sense referents adults i sense espais de diàleg, la pornografia es converteix en la principal font d’informació sobre el sexe i les relacions, amb totes les conseqüències que això comporta per al desenvolupament emocional i relacional dels joves.
Cap a una nova alfabetització afectiva
Durant l’estat d’emergència sanitària, el consum de pornografia a Espanya va augmentar un 61% per damunt de la mitjana mundial. Aquesta dada, obtinguda en un altre dels estudis del nostre equip, mostra fins a quin punt l’aïllament i la hiperconnectivitat van accelerar un procés que ja era estructural.
No es tracta de demonitzar ni de censurar, sinó d’ensenyar a mirar amb ulls crítics. L’educació ha d’ajudar els joves a identificar els rols de gènere que la pornografia reprodueix, a comprendre la diferència entre ficció i realitat, i a construir relacions basades en el respecte, la igualtat i el consentiment.
El paper dels adults és fonamental. Els pares, els mestres, els professionals de la salut i els mitjans de comunicació hem d’assumir que educar en l’afectivitat i el desig és una tasca compartida. No és només una qüestió de coneixements, sinó de valors i de responsabilitat col·lectiva.
Conclusions
L’exposició dels adolescents a continguts sexuals explícits reflecteix les tensions i les mancances del nostre temps: la manca de diàleg intergeneracional, la precarietat emocional i la confusió entre intimitat i exhibició. Però també ens ofereix l’oportunitat de repensar l’educació en clau democràtica, centrada en la llibertat i el respecte.
A partir del treball amb famílies en els últims 20 anys del nostre grup de recerca GIFES de la Universitat de les illes Balears, hem comprovat que el paper de la família és essencial per prevenir els riscos associats al consum de pornografia. I, sobretot, que la millor estratègia preventiva és una educació afectivosexual integral, crítica i compartida.
La pornografia digital no és només un producte cultural; és un reflex —deformat— de la societat que la produeix. I el nostre deure com a educadors, investigadors i ciutadans és no amagar aquest mirall, sinó aprendre a mirar-hi amb consciència i responsabilitat.
Per Carmen Orte, catedràtica de Pedagogia Social (UIB)
