Records d’un viatge de solidaritat a Galícia després del Prestige
El desembre del 2002 vaig rebre una telefonada de Presidència:
“El president voldria tenir una reunió amb el conseller i amb tu demà matí, a primera hora.”
L’endemà, Francesc Antich ens explicà que des del Ministeri els havien demanat una col·laboració: o bé enviar ajuda econòmica, o bé equip humà per netejar un tram de la costa gallega afectada pel desastre del Prestige. Aquell mateix matí m’encarregaren de viatjar a la Corunya per veure de primera mà quina de les dues opcions seria més útil per als ajuntaments i les zones afectades.
Aquella va ser la primera de moltes reunions per organitzar i fer el seguiment de la nostra actuació. A la Corunya, en una trobada breu, ens oferiren la possibilitat d’escollir entre diversos ajuntaments de la Costa da Morte on podríem establir el nostre dispositiu.
Després de visitar mitja dotzena de municipis, el que més facilitats oferia —sobretot pel tema dels allotjaments— era Camariñas. Així ho vaig comunicar en tornar a Mallorca, en una nova reunió amb el president. Antich ens encomanà preparar el dispositiu i, com ja era habitual en ell, insistí molt que es preveiés també la participació de voluntaris de Menorca, Eivissa i Formentera a més dels de Mallorca.
Poc abans de Nadal, en una altra reunió, li presentàrem tot el dispositiu. Havíem mantingut trobades amb Salut, amb els bombers del Consell, de Palma i de l’Aeroport, i amb les agrupacions de Protecció Civil.
Organitzàrem un sistema setmanal de relleus amb 50 voluntaris, acompanyats sempre per alguns bombers, un metge, un ATS i membres de Protecció Civil. Tots havien rebut abans una breu formació per preparar-se per a la feina de neteja a la costa.
A Presidència decidírem obrir un registre per a totes les persones de les Illes Balears que volguessin anar a donar un cop de mà. Des del primer moment hi hagué una resposta massiva. La gent telefonava, escrivia, s’oferia de tot cor. Com solia dir en Francesc Antich: “Aquestes coses són les que fan que un se senti orgullós de la seva terra.”
Passades les festes de Nadal, començaren els viatges setmanals de voluntaris. En total, més de 1.600 persones hi participaren, moltes d’elles utilitzant les seves vacances o el seu temps lliure per ajudar a netejar aquella costa castigada pel petroli.
Amb motiu del Dia de les Illes Balears, organitzàrem una gran convidada al poble de Camariñas. Hi vingué una nombrosa delegació amb escolars, artesans i fins i tot un equip d’handbol. Era la nostra manera d’agrair-los l’acollida i de compartir amb ells un moment de germanor després de mesos tan durs. Aquell poble, que havia patit una catàstrofe ambiental sense precedents, s’havia convertit en una part molt estimada de la nostra història col·lectiva.
El president també volgué veure de prop la feina dels voluntaris. Viatjà a Camariñas, on fou rebut amb la Danza de Arcos, el ball tradicional que només es balla el dia del Carme. Aquella fou una ocasió única, una mostra d’agraïment profunda cap al poble de les Illes Balears.
Possiblement, pel fet d’haver estat batle d’un municipi petit, Francesc Antich entenia molt bé la magnitud del problema i la impotència dels ajuntaments gallegs davant un desastre d’aquella mida. Les anades a Galícia continuaren fins al maig del 2003. Són molts els voluntaris que encara ho recorden amb emoció. Veure la mar negra era duríssim, però també ho era, en positiu, veure l’empenta i la solidaritat dels milers de voluntaris vinguts de tot Espanya. Entre tots aconseguírem que aquella preciosa costa tornàs a estar neta, amb molt d’esforç, sí, però també amb resultats extraordinaris.
Aquella experiència no va quedar en un simple gest institucional. D’aquella aventura nasqueren amistats que encara perduren. En aquests vint anys que han passat des del Prestige, no són poques les vegades que s’ha vist en Francesc Antich sopant o passant una bona estona amb els seus amics gallecs a algun restaurant d’Algaida. Ara molts d’ells ja estan jubilats, però continuen venint a Mallorca, i sempre que hi venen, fan una parada obligada per veure el president que tant els ajudà.
Per això, el passat mes d’octubre, en un tram del Camino de los Faros, s’inaugurà un monòlit en homenatge a aquell gran home que va fer possible que la solidaritat de les Illes Balears arribàs fins a l’altra punta d’Espanya.
Ell, que era un gran caminador, estaria molt orgullós de veure com els senderistes s’aturen davant la seva pedra i llegeixen qui va ser aquell Francesc Antich.
Antoni Torres era el director general d’Interior al primer Govern de Francesc Antich
