Anuari 2024 en homenatge a Francesc Antich
La Fundació Gabriel Alomar va presentar ahir horabaixa l’Anuari 2024 en un acte dedicat a recordar i analitzar el llegat polític de Francesc Antich i el primer Pacte de Progrés, coincidint amb el 25è aniversari del seu inici. L’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Fundació i secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, qui va glossar la figura d’Antich com a referent del canvi polític a les Illes Balears a finals dels anys noranta. CONSULTA L’ANUARI 2024.
Un canvi en les formes i en el fons
Francina Armengol va destacar la importància del primer Pacte de Progrés per introduir noves maneres de fer política i per desplegar polítiques que encara avui es mantenen com a referents. Segons va recordar, Antich va saber construir consensos i liderar un projecte compartit en un context de gran complexitat. Per a Armengol, aquell estil dialogant i tenaç ha deixat empremta dins el socialisme balear i marca encara avui una manera de fer política basada en el servei a la ciutadania.
L’expresident va apostar per la planificació a llarg termini i per l’impuls de normatives i iniciatives pioneres, com l’ecotaxa o la creació de la conselleria d’Habitatge. En paraules d’Armengol, es tractava de “pensar el futur” per garantir un present i un demà millors.
Reconeixement institucional i acció política
El coordinador de l’Anuari, Cosme Bonet, va remarcar el valor de la publicació com a homenatge coral a la generació política que va protagonitzar el primer govern progressista de la comunitat. Va afirmar que aquella experiència de govern continua essent un exemple vigent per a l’acció política progressista davant els reptes actuals.
Per part seva, Marc Pons, secretari d’Idees i Programa i nou responsable de la Fundació, va emfatitzar el paper de l’entitat com a espai de reflexió obert a les diverses sensibilitats de l’esquerra, tot mantenint-se fidel als principis socialdemòcrates.
L’Anuari: reflexions sobre el Pacte i el futur
El contingut de l’Anuari 2024 es centra en l’anàlisi del primer Pacte de Progrés des de diferents punts de vista: històric, polític, econòmic i social. Recull testimonis i anàlisis de protagonistes, acadèmics i periodistes que repassen les condicions que varen fer possible aquell acord i les polítiques que es varen posar en marxa.
Entre els autors i autores de l’Anuari hi ha noms com Marisa Goñi, directora del Diario de Mallorca, que narra la complexa formació del primer executiu de coalició a Balears i el context històric que el va fer possible. Joan Riera hi aporta una visió sobre la transformació de la consciència política a les illes i el paper de Francesc Antich com a aglutinador d’un nou esperit progressista. Esther Ballesteros explora la implantació de la coneguda ecotaxa i el xoc amb els sectors econòmics dominants. Maria Llull reflexiona sobre la vigència dels desafiaments que el Pacte va intentar abordar fa 25 anys, com la sostenibilitat o l’accés a l’habitatge.
Altres contribucions provenen de protagonistes directes del primer Pacte, com Celestí Alomar, que detalla el debat entorn de la creació de l’ecotaxa i el seu valor simbòlic com a expressió de sobirania política. Bartomeu Llinàs comparteix la seva experiència com a director general al primer govern Antich i el desenvolupament normatiu impulsat en àmbits com la formació professional o la inspecció educativa. Pilar Costa relata l’experiència insular del pacte a Eivissa i Formentera, i la cultura de consens que es va gestar en aquells anys.
El volum combina cròniques personals, anàlisis contextuals i reflexions estratègiques sobre el llegat del primer govern de Progrés i els reptes encara vigents. S’hi revisa el context que va permetre la formació de l’executiu l’any 1999 i les tensions internes i externes que va haver de gestionar. L’Anuari destaca la posada en marxa de mesures com l’ecotaxa, la moratòria urbanística, la llei de paritat o la promoció de l’educació com a ascensor social.
També s’hi analitza l’impacte de l’ecotaxa, les reaccions del sector hoteler i el debat social que va obrir sobre la necessitat de sostenibilitat i corresponsabilitat en el turisme. L’Anuari posa en valor l’accés al debat democràtic per part de la ciutadania en matèria de model econòmic i territorial. Una altra secció de la publicació aborda la importància de la cultura de pacte, especialment a Eivissa i Formentera, i com es va traslladar aquesta estratègia de coalició a l’àmbit insular. Finalment, s’aprofundeix en les herències del Pacte, tant en termes de polítiques com de valors, i en la necessitat de recuperar avui una mirada estratègica i un esperit transformador davant la crisi democràtica global.
Una crida a recuperar el compromís amb el progrés
En el context polític actual, l’acte i la publicació han servit també per reivindicar la vigència del projecte iniciat l’any 1999. Davant l’avenç de l’extrema dreta i les dificultats per mantenir consensos socials, la Fundació Gabriel Alomar proposa recuperar la vocació de servei públic, la coherència i la capacitat d’unir esforços en favor d’una societat més justa i cohesionada.
Armengol va concloure que “el millor homenatge que es pot fer a Francesc Antich és rellegir els seus discursos” i continuar treballant per fer possible una nova etapa progressista. Va remarcar que el Pacte de Progrés no només va obrir un camí institucional, sinó que va demostrar que les Illes Balears podien ser governades des de l’esquerra.
