Obrir pensament, reforçar democràcia
Vivim temps convulsos marcats per profundes transformacions socials, polítiques i culturals. Moments històrics en què la velocitat dels canvis genera incerteses, en què la veritat sovint es veu desdibuixada per la desinformació i on els consensos democràtics construïts durant dècades resisteixen enfront envestides cada vegada majors. No es tracta només d’un procés espontani o inevitable. Les transformacions que estam vivint responen també a una ofensiva ideològica global impulsada per una onada reaccionària que combina postulats ultradretans amb dinàmiques neoliberals, i que compta amb potents suports econòmics, mediàtics i tecnològics.
Aquesta onada promou models socials més desiguals, qüestiona el paper de l’Estat com a garant de drets i debilita el multilateralisme com a instrument per afrontar els grans reptes globals. Al mateix temps, intenta desacreditar la necessitat de polítiques públiques valentes davant la crisi climàtica, promou discursos que criminalitzen o simplifiquen el fenomen migratori i impulsa plantejaments que cerquen reduir el paper dels serveis públics i dels mecanismes de redistribució social. Tot plegat respon a una visió ideològica que pretén substituir la cooperació per la competència sense escrúpols i la solidaritat per l’individualisme més egoista.
La utilització massiva d’eines de comunicació digital, sovint orientades a amplificar la polarització i la desinformació, forma part d’aquesta estratègia cultural i política. No només es tracta de disputar el poder institucional, sinó de redefinir els marcs mentals i els valors sobre els quals es construeixen les societats democràtiques. Davant aquest escenari, el pensament progressista necessita reforçar la seva capacitat d’anàlisi, generar alternatives i construir relats convincents que afavoreixin l’enfortiment de societats basades en la justícia social, la sostenibilitat i la convivència democràtica.
És precisament en aquest context que la Fundació Gabriel Alomar vol reforçar el seu paper com a espai de reflexió, debat i generació de pensament progressista. La figura de Gabriel Alomar ens recorda que la transformació social no és possible sense una base cultural i intel·lectual sòlida. El seu pensament, profundament humanista, federalista i modernitzador, va situar la cultura i el coneixement com a eines imprescindibles per avançar cap a societats més lliures i més justes.
Iniciem així una nova etapa de la Fundació, orientada a reforçar el seu paper com a espai de pensament crític i de construcció de cultura democràtica. Una nova etapa que ha de construir-se sobre tres grans pilars que alhora que defineixen una línia d’actuació, també profunditzen en una manera d’entendre el compromís progressista amb la societat illenca.
El primer pilar és situar la ciutadania en el centre del pensament polític i social. La socialdemocràcia només és transformadora quan connecta amb les inquietuds, els conflictes i les aspiracions reals de la gent. En un moment en què determinats corrents ideològics intenten convertir la política en un exercici de confrontació emocional i simplificació del debat públic, la Fundació vol reivindicar el valor del coneixement, del contrast d’idees i de la deliberació col·lectiva. Això implica generar espais oberts de reflexió sobre qüestions que interpel·len directament la ciutadania: l’accés a l’habitatge, la precarietat laboral, l’impacte social de la transformació tecnològica, la cohesió social o el futur de l’estat del benestar. La voluntat és impulsar cicles de debat oberts, fòrums participatius, tallers de formació cívica i activitats divulgatives que contribueixin a reforçar el pensament crític i la cultura democràtica.
El segon pilar és construir un pensament progressista arrelat al territori i capaç d’integrar la pluralitat insular de les Illes Balears. El progrés social només pot ser sòlid si reconeix les realitats diverses que configuren el nostre territori illenc. Davant dinàmiques econòmiques i socials que sovint accentuen desequilibris territorials, la Fundació vol contribuir a vertebrar un relat progressista que entengui la insularitat no com una fragmentació, sinó com una riquesa col·lectiva. Això suposa impulsar activitats, espais de debat i projectes de recerca a totes les illes, promoure jornades de reflexió sobre els reptes específics de cada territori —com el model turístic, la sostenibilitat ambiental, l’accés als serveis públics o la preservació de la identitat cultural— i fomentar el diàleg interinsular com a eina de cohesió social i política.
El tercer pilar és convertir la Fundació en un espai de confluència del pensament progressista, obert a la societat civil, al món acadèmic i als moviments socials. En un context global marcat per l’avenç de corrents reaccionàries que pretenen fragmentar la societat i debilitar els espais de consens, la socialdemocràcia necessita construir aliances àmplies basades en el coneixement, la cultura democràtica i la defensa dels drets socials. La Fundació vol actuar com a plataforma de cooperació amb universitats, centres d’estudi, entitats culturals i altres fundacions progressistes, promovent projectes compartits, publicacions col·lectives, seminaris internacionals i espais de pensament que connectin la reflexió local amb els grans debats globals sobre democràcia, justícia social, feminisme, sostenibilitat ambiental o governança internacional.
Aquests tres pilars defineixen una manera d’entendre el paper de la Fundació com a eina al servei d’una societat més justa, cohesionada i democràtica. El pensament socialdemòcrata ha demostrat històricament que el progrés col·lectiu només és possible quan la llibertat es construeix sobre la igualtat d’oportunitats, quan el creixement econòmic es combina amb la justícia social i quan les institucions públiques actuen com a garants dels drets de la ciutadania. En un context global en què determinats corrents ideològics intenten debilitar l’Estat del benestar i erosionar els mecanismes de solidaritat, resulta imprescindible reforçar espais de pensament que defensin i actualitzin el contracte social que sustenta les societats democràtiques.
Des d’aquesta convicció, la Fundació vol contribuir a mobilitzar idees, talent i compromís cívic per afrontar els desafiaments del present amb una clara voluntat transformadora. Es tracta de connectar la reflexió amb l’acció política i social, impulsant iniciatives que ajudin a interpretar els canvis globals i el seu impacte sobre la realitat de les Illes Balears, alhora que es promou una socialdemocràcia capaç de conjugar arrelament territorial, vocació europea i defensa activa dels valors democràtics.
Els moments d’incertesa exigeixen claredat, convicció i capacitat d’impuls col·lectiu. La Fundació Gabriel Alomar vol contribuir a aquest esforç esdevenint un espai de trobada del pensament progressista i un punt de connexió entre cultura, política i societat, obert a totes aquelles persones que vulguin participar en la construcció d’un futur més just, més cohesionador i més lliure.
Perquè, com ens recorda el llegat intel·lectual d’Alomar, el progrés no és mai una conquesta definitiva, sinó una obra col·lectiva que s’ha de defensar i reconstruir cada generació. I és precisament en temps d’incertesa quan el pensament, la cultura i el compromís cívic es converteixen en les eines més poderoses per garantir que la democràcia no només sobrevisqui, sinó que continuï avançant.
Marc Pons
Director de la Fundació Gabriel Alomar.
