90 anys de l’Editorial Moll i cap al centenari
Dijous passat vàrem celebrar el 90 aniversari de l’Editorial Moll, ara Nova Editorial Moll. Amb el fil conductor d’un audiovisual, Júlia Mérida ens va acompanyar a un viatge per les fites més importants d’aquest gairebé segle d’existència, amb les intervencions d’alguns dels personatges de la seva història i del seu present i futur.
El viatge s’inicia realment amb Antoni M. Alcover i la seva dèria per preservar els nostres mots, per un costat a través de les rondalles mallorquines i, per l’altre, de les paraules i les frases mateixes, que va començar a recopilar per a la gran Obra del Diccionari, des de 1900. L’estiu de 1917, en un viatge a Menorca, va «reclutar» per a aquesta tasca un joveníssim i entusiasmat Francesc de B. Moll, de només 14 anys, a qui aquella visita va «capgirar la meva mentalitat i decidir el curs de tota la meva vida». El gener de 1921, Moll es va traslladar a Mallorca, al pis d’Alcover, i es va convertir en el seu ajudant, en la seva mà dreta i finalment en el continuador de la seva obra.
La publicació de les rondalles i dels fascicles del Diccionari Català-Valencià-Balear ja l’havien introduït en el món de l’edició, però el començament de l’Editorial Moll realment ve marcat per la publicació, a final d’abril de 1934, del número 1 de la col·lecció de Les Illes d’Or, les Comèdies de Pere d’Alcàntara Penya.
En aquells moments —com hem dit— Francesc de B. Moll es dedicava a continuar amb la publicació del Diccionari, havia reprès el Bolletí del Diccionari i imprimia les rondalles mallorquines, continuant la tasca d’Antoni Maria Alcover. Però es va adonar de la migradesa d’oferta literària en llengua catalana i per superar aquesta «penúria cultural», com diu ell, va pensar a presentar als lectors una col·lecció de llibres a preus molt assequibles per a tots aquells que s’hi subscrivissin. Així varen néixer Les Illes d’Or. El gran èxit que va tenir aquesta iniciativa demostra l’interès i la set de literatura en català que hi havia entre els mallorquins i va permetre treure en poc temps obres de Costa i Llobera, Alcover, Pere d’A. Penya, Miquel S. Oliver, Maria Antònia Salvà, Colom, Riber, etc.
Després d’un parèntesi durant la guerra civil, ve la postguerra, amb les bregues amb la censura. És prou coneguda la història d’El somni encetat, del jove Miquel Dolç, que Moll va aconseguir passar per una censura que només permetia la publicació d’autors “clásicos y consagrados”, convertint-se així en el primer llibre en català d’autor vivent que es publicava en la postguerra.
A poc a poc, i sempre fidel al seu lema, «dura tamen molli saxa cavantur aqua», aquell vers d’Ovidi que significa que l’aigua molla arriba a foradar la dura roca, i que simbolitza la constància i la perseverança, Moll va anar vencent les dificultats i es publicaven les primeres obres de la nova generació d’autors que emergien: Llorenç Moyà, Bernat Vidal i Tomàs, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, i, més tard, Maria Antònia Oliver, Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Llorenç Capellà, Guillem Frontera…
A les dècades dels 50 i 60 varen néixer les col·leccions Raixa, Balenguera i Els Treballs i els Dies, i el 1963 es va celebrar l’acabament del volum X del Diccionari Català-Valencià-Balear —63 anys després de la famosa «Carta de Convit» amb què es va iniciar la tasca de recopilació. Aina Moll sempre deia que «Alcover i Moll varen fer el Diccionari perquè no sabien que era impossible». Mentrestant, contínuament es van reeditant els best-sellers de la casa: les Rondalles mallorquines, que també es varen editar en àudio, primer en cassetes i modernament també en CD.
A partir del 1975, va començar una època diferent, però fins a aquell moment, l’Editorial Moll havia tengut un paper imprescindible a la nostra petita història. No sabem com hauria evolucionat la llengua catalana a les Illes sense la plataforma de dinamització i difusió cultural en català que va suposar l’editorial. Amb la fi de la dictadura, a poc a poc es va anar normalitzant la tasca editorial i va deixar de ser una activitat de resistència cultural. Cada vegada hi havia més editorials i més joves aspirants a escriptores i escriptors. Però també hi havia més competència i finalment tota una sèrie de circumstàncies, agreujades per la crisi econòmica generalitzada, el 2014, obliga l’editorial a tancar les seves portes. Es tancava un altre cicle i semblava que aquesta vegada seria definitiu. Però gràcies a Antoni Mir i un grup de persones generoses i compromeses amb els valors que representava i representa l’Editorial, es va poder rescatar primer tot el patrimoni, el catàleg i el llegat Moll creant la Institució Francesc de Borja Moll i, uns anys més tard, es va ampliar aquest projecte amb la recuperació del que ara és la Nova Editorial Moll.
Pensam que la Nova Editorial encara té un lloc important en la vida cultural i literària de les nostres illes. La llengua catalana sempre s’enfronta a forces entestades a reduir-la a la mínima expressió i per això és important continuar oferint l’oportunitat als lectors, nous i antics, de llegir en la seva llengua materna, amb el segell de qualitat que aporten els bons editors i editores. Per això comptam amb un equip jove, modern i il·lusionat, amb na Sofia Moisés i en Tomeu Canyelles al capdavant, que ja tenen els ulls posats en la propera fita: la del centenari de la casa.
La gala del 90 aniversari es va tancar amb la magnífica actuació de la jove artista Mar Grimalt. Ella i la seva música simbolitzen perfectament el que s’ha intentat transmetre: tal com la Balanguera de Joan Alcover, que sap que “la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”, la Nova Editorial Moll us proposa una fusió de tradició cultural arrelada i profunda amb una oferta actual i d’alt nivell en una veu moderna que encara té molt a dir.
Susanna Moll Kammerich
Novembre de 2024
