Blog – Full Width

per

Acte de commemoració de la II República a Palma

Acte de commemoració de la II República a Palma
Acte de commemoració de la II República a Palma

La plaça del Mercat de l’Olivar acollirà dilluns 14 d’abril a les 19:00 hores l’acte de commemoració de la proclamació de la Segona República Espanyola. La convocatòria, organitzada per la Plataforma per la Memòria, inclou la lectura d’un manifest i una intervenció escènica.

L’acte és obert a la ciutadania i busca recordar la significació històrica del 14 d’abril de 1931. Han passat 94 anys des de la proclamació de la II República, un període que la Plataforma presenta com un moment de transformació social, truncat pel cop d’estat militar del 1936 i la posterior dictadura franquista.

Lectura del manifest i dramatització

La periodista Maria Llull serà l’encarregada de llegir el manifest redactat per la Plataforma per la Memòria. El text reclama el reconeixement institucional de la legalitat republicana i la condemna del franquisme com a règim il·legal, en línia amb les resolucions de l’Organització de les Nacions Unides.

També hi haurà una lectura dramatitzada a càrrec de l’actriu Aina de Cos, amb l’assistència tècnica de José Luis Aparicio. La intervenció escènica donarà veu a fragments de memòria històrica vinculats a la repressió franquista i a les víctimes del règim.

Un discurs contra el negacionisme històric

El manifest denuncia el que considera una ofensiva política i ideològica contra la memòria democràtica, i critica l’actitud de partits que, segons el text, mantenen una actitud de permissivitat amb el llegat del franquisme.

La Plataforma per la Memòria manifesta la seva oposició a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica i exigeix que es desplegui completament a les Illes Balears. També reclama la retirada de vestigis feixistes de l’espai públic, accions de sensibilització i reparació per a les víctimes de la dictadura.

Exigències de reconeixement institucional

En el text, s’hi exigeix el reconeixement oficial de les persones que varen defensar la legalitat republicana i es fa una crida a denunciar els crims comesos durant la dictadura: assassinats, desaparicions forçades, tortures, robatoris de nadons i altres vulneracions dels drets humans.

La Plataforma demana que el relat històric no sigui alterat i que es reconegui públicament la responsabilitat del cop d’estat de 1936 i les seves conseqüències. També expressa preocupació per l’augment dels discursos d’odi i l’avenç de l’extrema dreta a nivell internacional.

Una crida als valors republicans

Finalment, el manifest reivindica la defensa dels valors republicans: llibertat, igualtat i fraternitat. Considera que aquests principis continuen essent rellevants davant les amenaces als drets socials, la llibertat d’expressió i la igualtat de gènere, entre d’altres.

L’acte del 14 d’abril a Palma s’emmarca en les mobilitzacions ciutadanes que volen mantenir viu el record de la Segona República i les seves aportacions democràtiques. La Plataforma convida la població a assistir-hi i participar activament en la defensa de la memòria històrica.

per

Adolescència: créixer atrapats

Adolescència: créixer atrapats
Adolescència: créixer atrapats

La sèrie de Netflix ens obliga a mirar el malestar dels joves amb ulls col·lectius i compromís feminista

La sèrie documental Adolescència, estrenada a Netflix, fa molt més que seguir un grapat de joves durant els seus anys d’institut. Amb una mirada crua però empàtica, ens mostra què significa realment créixer avui. I ho fa sense edulcorar res: les inseguretats, les relacions de poder, les xarxes socials, la pressió per encaixar, la violència simbòlica, el rebuig… tot allò que sovint es mira amb condescendència des del món adult, però que per als adolescents és profundament real i determinant.

Ens interpel·la des d’un principi i si, amb un cas extrem de a on pot dur ignorar el que passa.

Un dels grans encerts de la sèrie és que no presenta l’adolescència com un problema individual, sinó com el reflex d’un sistema que condiciona, estreny i fereix. Tant les al·lotes com els al·lots carreguen amb expectatives contradictòries, models inassolibles i silencis que pesen. Elles, sotmeses a una hipersexualització constant, jutjades pel seu cos, la seva conducta o el seu desig. Ells, atrapats en una masculinitat que no permet mostrar fragilitat, que exigeix rendiment, domini i desapego emocional. Tots dos col·lectius, víctimes d’un sistema desigual que defineix què val i què no val, qui mereix estima i qui ha de guanyar-se-la.

La sèrie, sense necessitat d’un relat explícit, mostra com el malestar adolescent no apareix del no-res. Beu de fonts molt concretes: la cultura de la popularitat, les xarxes socials com a espai de validació, l’assetjament invisible però constant, la impossibilitat de fugir dels rols imposats. També retrata, tot i que de forma més subtil, com els nois comencen a consumir discursos de la manosfera, del món incel, on el rebuig es transforma en odi, i la frustració, en violència. I com aquest discurs es reforça amb idees com la “regla 80/20”, que simplifiquen les relacions humanes en mercats de desig jerarquitzats i violents.

Davant d’això, què hi podem fer?

La sèrie no ofereix respostes màgiques. Però sí ens convida, de manera clara, a mirar. A escoltar. A entendre que no podem seguir actuant com si el problema fos dels adolescents, i no del món adult que els envolta.

Necessitem una coeducació real, que qüestioni els rols de gènere, que parli de desig, de límits, de cura. Una educació afectivosexual que ensenyi a transitar el rebuig sense convertir-lo en ressentiment, que valori la vulnerabilitat com una força, i no com una feblesa. També hem de generar espais de diàleg segurs i constructius, dins i fora de l’aula, on es pugui parlar del que ens fa mal, del que no entenem, del que ens confon. Perquè és en aquest parlar —amb companyia, amb referents, amb escolta— que s’obren camins de canvi.

I és imprescindible invertir en salut mental juvenil. Perquè no podem exigir benestar a una generació que creix entre la precarietat, la pressió social i la manca d’espais de seguretat emocional. Cal dotar els centres educatius de recursos humans i materials, cal que les institucions entenguin que la salut emocional no és accessòria: és fonamental per a l’aprenentatge i la convivència.

També cal revisar els imaginaris. No només els que es projecten a través de les xarxes socials, que són bàsics per el jovent, sinó els que s’estenen per tot allò que ens envolta: la publicitat, el cinema, la televisió, les relacions familiars, l’educació, el carrer. Imaginaris que sostenim sovint sense adonar-nos-en, fins i tot des de l’àmbit progressista. Quins cossos consideram desitjables? Quins ridiculitzam o invisibilitzam? Quins modes de vida promovem, i quins deixem fora del relat?

És moment de construir referents nous, diversos, afectius i honestos.

Adolescència, la sèrie, ens ho recorda: el que passa als joves ens competeix a tots. El seu dolor, la seva ràbia, la seva por o el seu silenci no són anècdotes. Són senyals. No podem continuar ignorant-les.

Com diu aquell proverbi: per educar una criatura, cal tot un poble. I aquest poble, si vol ser just, haurà d’implicar-se amb coratge, amb recursos i amb responsabilitat.

Perquè si no ho feim ara, quan?

per

Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge

Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge
Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge

Des de la Fundació Gabriel Alomar ens sumem a la manifestació convocada el dissabte 5 d’abril a les 12 h a la Plaça d’Espanya de Palma. La mobilització, sota el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge”, tindrà lloc de manera simultània en diverses ciutats de l’Estat.

A Mallorca, la convocatòria ha estat impulsada per diversos col·lectius com el Sindicat d’Habitatge de Palma, Stop Desnonaments, la PAH, Menys Turisme Més Vida, el Banc de Temps de Sencelles i el GOB. Totes aquestes entitats reclamen mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.

Una situació d’emergència social

El mercat immobiliari ha deixat de respondre a criteris socials. Els preus de lloguer i compra continuen augmentant, mentre els ingressos de bona part de la població romanen estancats. Això provoca que moltes persones hagin de destinar més de la meitat dels seus ingressos al pagament d’un sostre.

La manca d’un parc públic d’habitatge, l’especulació i l’orientació del mercat al turisme i al luxe agreugen una situació que impacta de ple en la cohesió social i la vida quotidiana de moltes famílies.

Efectes de la turistificació i la pressió estrangera

Mallorca concentra una gran part del mercat estatal d’habitatge de luxe. El 2022, el 33% de les operacions d’aquest tipus es varen registrar a les Illes. A més, la compra d’immobles per part de persones no residents va augmentar un 81,5% aquell any, amb una presència destacada de compradors alemanys i britànics.

Els col·lectius convocants denuncien que aquesta dinàmica incrementa els preus i redueix l’accés a l’habitatge per part de la població local. També alerten de l’impacte del lloguer turístic, que ja supera els 25.000 habitatges a l’illa i que ha modificat l’ús residencial en municipis com Pollença, Alcúdia o Santanyí.

Propostes i reivindicacions

La manifestació de dia 5 recull diverses demandes compartides per les entitats organitzadores:

  • Control dels preus del lloguer i regulació efectiva del mercat immobiliari.
  • Expropiació d’habitatges buits en mans de grans tenidors i ús social dels immobles de la SAREB.
  • Limitació a la compra d’habitatge per part de no residents.
  • Prohibició del lloguer turístic en zones tensionades.
  • Ampliació del parc públic de lloguer social.
  • Garantia d’accés als subministraments bàsics.
  • Derogació de les lleis que penalitzen la lluita per l’habitatge.

Compromís amb el dret a viure-hi

Des de la Fundació Gabriel Alomar consideram fonamental participar d’aquest espai de mobilització. L’habitatge és un dret i una condició bàsica per al desenvolupament personal i col·lectiu. Per això, ens adherim a aquesta convocatòria i animam a la participació de la ciutadania en una jornada de reivindicació compartida arreu del territori.

📅 Dissabte 5 d’abril
🕛 12:00 h
📍 Plaça d’Espanya, Palma
📢 Mobilització unitària pel dret a l’habitatge

Més informació sobre la convocatòria estatal: www.acabemosconelnegocio.es

per

Per què som socialistes?

Per què som socialistes?
Per què som socialistes?

En ple segle XXI, definir què significa ser socialista és més necessari que mai. Ens trobam en un moment en què ideologies que fomenten l’odi i la divisió guanyen força, enfrontant persones pel seu origen, religió, pensament, ideologia, sexe o orientació sexual. Davant aquest panorama, el socialisme democràtic s’ha de reafirmar com un pensament inclusiu, basat en la convivència i en la defensa d’una societat on tothom, per damunt de les diferències, tengui els mateixos drets, llibertats i oportunitats.

El socialisme no ha estat una idea estàtica, ha evolucionat al llarg dels segles XIX, XX i XXI, adaptant-se als canvis socials i econòmics que han marcat la història mundial. En els seus inicis el socialisme va sorgir com una ideologia de classe per defensar els drets laborals dels treballadors i treballadores, i garantir la seva llibertat com a ciutadans davant els abusos del capitalisme industrial. Amb el temps, el socialisme va ampliar el seu horitzó per incloure la lluita pels drets socials, la igualtat entre homes i dones, la justícia econòmica i la defensa dels serveis públics, pilars d’un estat garantista de drets i llibertats cíviques. Avui, el socialisme continua sent una eina fonamental per construir una societat més justa, que garanteixi no només drets individuals, sinó també la cohesió social davant l’amenaça de l’individualisme extrem.

El socialisme és la conseqüència de la igualtat enfront de la llibertat: si la llibertat és un dret, la igualtat també ha de ser-ho.” – Jean Jaurès

Ser socialistes no és només una opció política, és una convicció sobre com hauria de ser la societat. Defensam el dret fonamental de totes les persones a crear, a construir el seu propi projecte de vida. En definitiva, el dret a la felicitat. Tothom, pel simple fet de ser persona, ha de poder decidir com vol viure.

Això implica llibertat d’elecció, però una llibertat real, no només teòrica. La llibertat no pot ser un privilegi per a uns quants, sinó una condició garantida per a tothom. I aquí entra en joc la igualtat d’oportunitats: sense ella, la llibertat és incompleta, un privilegi de pocs i no un dret. Una societat on uns pocs ho tenen tot i molts no tenen res no és una societat justa. Com deia John Rawls: “La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament.”

Finalment, hi ha un tercer valor que dona sentit als altres dos: la solidaritat. Som socialistes perquè sabem que vivim en comunitat, que compartim carrers, llocs de treball i recursos. No podem acceptar una societat on només avancen els més forts mentre els altres es queden enrere. Una societat justa és aquella que garanteix que tothom pugui pujar els esglaons necessaris per arribar a la seva pròpia felicitat.

És per això que, encara que reconeguem que el capitalisme ha generat riquesa i desenvolupament, també hem de ser conscients que és un sistema imperfecte. Si no es corregeixen els seus errors, les injustícies que genera el propi model capitalista, aquest acaba generant desigualtats extremes, i la desigualtat extrema no només és injusta, sinó que és insostenible. Quan una minoria concentra el poder i la riquesa i es nega a compartir, mentre una majoria no té accés real a una vida digna, el conflicte social serà inevitable.

Les dades actuals són alarmants: segons un informe d’Oxfam Intermón, l’1% més ric del planeta posseeix més riquesa que el 95% de la població mundial. A més, el nombre de “mil milionaris” ha augmentat significativament en els darrers anys, acumulant fortunes que accentuen la desigualtat econòmica. Aquesta concentració de riquesa no només és injusta, sinó que posa en risc l’estabilitat social i política.

Hi ha qui defensa una mena de “salvatgisme capitalista”, la llei de la jungla on només poden sobreviure i aspirar a complir els seus objectius vitals els més forts. Els socialistes no. Els socialistes defensam una societat on la llibertat sigui de veritat, perquè neixi de la igualtat d’oportunitats. On la riquesa es generi, sí, però també es reparteixi. On tothom tingui dret no només a somiar, sinó a fer realitat els seus somnis.

Això és ser socialista. Lluitar perquè la llibertat, la igualtat i la solidaritat siguin el fonament d’una societat més justa. I no ens aturarem fins a aconseguir-ho.

Cosme Bonet
Secretari d’Organització del PSIB-PSOE.

per

Al compàs del lila

Al compàs del lila

El pròxim dissabte, 8 de març, sembla ser una data amb una excusa prou bona per reflexionar davant les polítiques, actituds, comentaris, continguts en línia… que ballen al voltant d’una societat masclista i heteropatriarcal.

A continuació, aprofitant el Dia Internacional de la Dona, s’exposa un recull de qüestions bàsiques per encetar una conversa amb aquelles persones que ballen al compàs del mencionat anteriorment.

“Treballar des del feminisme és treballar per la justícia. Defensem una educació política que tengui com a principal finalitat fer impossible ignorar la injustícia.” Lola Olufemi, al seu llibre 《Feminisme interromput. Rebentar el poder.》

Com influeix la nostra educació en la nostra mirada crítica?

És possible fugir dels biaixos masclistes, quan són una part íntima nostra, tan arrelada i present dins el nostre repertori de records, com poden ser la infància o joventut?

Es convida a fer una autocrítica per aconseguir entendre d’on provenen certes actituds, o la mancança d’aquestes. Si bé és una imatge popularitzada, més enllà del que aprenen mitjançant el joc, habitualment les nines, imaginant i creant realitats amb el joc simbòlic fent ús de nadons de plàstic, la clau del dubte es troba a l’altra cara de la moneda. Què no aprenen si només juguen amb pepes?

Tenir cura d’una altra persona, o fer-se càrrec de les necessitats bàsiques d’un nadó, són coneixements adquirits abans dels tres anys, gràcies al joc simbòlic. No obstant això, quan el temps dedicat a aquest tipus de representacions socials, absorbeix de manera majoritària el temps dedicat a la creació d’un imaginari, manquen els jocs motors: córrer, caure, escalar, salvar-se d’un món fet amb pedres amb les quals travelar. Així, abans de començar primària, ja s’ha perpetuat la idea de “rescatar” a les nines que no han après a fer-ho soles. Ells, pobres, manquen dels coneixements de cura, si els hi privam d’aquesta riquesa.

Cada dia de l’any són bons per canviar, qüestionar, formar-se i investigar damunt el tema. Però, si es pensa que es necessita un pretext, enhorabona, dissabte el dia. Ara no hi ha motius per no saber per on començar; pel principi.

Margarita De Noia Blanc
Vicepresidenta del CJIB

per

Migración en España: Derechos, desafíos y políticas actuales

Migración en España: Derechos, desafíos y políticas actuales
Migración en España: Derechos, desafíos y políticas actuales

Si hay un tema que presente en las conversaciones, en los medios de comunicación y en los programas políticos, sin duda éste es el fenómeno migratorio. La socialdemocracia y las políticas progresistas se caracterizan por la rigurosidad en el diagnóstico para poder aportar soluciones equilibradas, justas y respetuosas con los derechos humanos.

Comenzamos con el diagnóstico. Un fenómeno tan complejo como el migratorio, con tantas aristas, no puede ser atendido con mensajes simples, imposibles de ejecutar y teñidos de racismo y xenofobia.
Si somos rigurosos, veremos que la migración es un fenómeno inherente a la historia humana. Desde tiempos inmemoriales, las personas han cruzado fronteras en busca de seguridad, oportunidades y una vida mejor. En la actualidad, unido a las mejoras en los medios de transporte, las crisis políticas, económicas y climáticas han intensificado los flujos migratorios.

Las causas que mueven a las personas a migrar son variadas, pero básicamente son:

  • 1 – Por la condición de refugiado, reconocida a toda persona que, debido a fundados temores de ser perseguida por motivos de raza, religión, nacionalidad, opiniones políticas, pertenencia a determinado grupo social, de género u orientación sexual, se encuentra fuera del país de su nacionalidad y no puede o, a causa de dichos temores, no quiere acogerse a la protección de tal país, o al apátrida que, careciendo de nacionalidad y hallándose fuera del país donde antes tuviera su residencia habitual, por los mismos motivos no puede o, a causa de dichos temores, no quiere regresar a él.

    Derechos que vienen recogidos en el artículo 13.4. de la Constitución Española, la Ley reguladora del Derecho de Asilo y la Protección Subsidiaria configura el asilo, con la Convención de Ginebra de 1951 y el Protocolo de Nueva York de 1967.
  • 2 – Por razones económicas, relacionada con las normas laborales deficientes, las altas tasas de desempleo y la salud general de la economía de un país. Los factores de atracción incluyen salarios más altos, mejores oportunidades de empleo, un nivel de vida más alto y oportunidades educativas.

    Derechos que vienen recogidas en la Ley Orgánica 4/2000 sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, y en su Reglamento de desarrollo.

    Los partidos de derecha y de extrema derecha sitúan la migración y soluciones arbitrarias, simples e ineficaces, como la devolución de todos los inmigrantes. España, desgradaciamente, no es una excepción. Oímos con frecuencia que los inmigrantes son los culpables de todos los problemas del país y que bastaría ser contundente con los que llegan al país para solucionarlo. Oímos que son personas “ilegales” porque no cumplen las normas, pero a la vez se propone que el Estado incumpla sus propias normas saltándose la Constitución Española y la ley Orgánica.

    Pero lo primero que debemos preguntarnos es si deberíamos devolver en caliente a una familia ucraniana que ha sufrido la invasión de su país, a una profesional afgana que huye del régimen de los talibanes o una persona perseguida en un país dictatorial por motivos ideológicos, religiosos o de orientación sexual.
    España sufrió en 1936 el alzamiento fascista que provocó un golpe de estado, una cruenta guerra civil posterior y una terrible dictadura, que solo trajo hambre, pérdida de derechos y libertad. Miles de españoles tuvieron que salir de su país huyendo del dictador. España tiene memoria, y no olvidamos qué países dieron un trato digno a los refugiados españoles defensores de la democracia. ¿Cómo queremos ser recordado ahora como país?. ¿Cómo aquellos países que dieron cobijo y asilo, con pleno respeto a los derechos humanos?. ¿O cómo aquellos otros que se limitaron a considerarlos un problema y a hacinarlos en espacios?.

    La historia siempre nos trae grandes lecciones, y cuando estalló la II Guerra Mundial, quién ayudó a aquellos países a librarse del fascismo y de la opresión, y a recuperar la democracia, fueron aquellos refugiados españoles a los que no siempre trataron con el respeto que se merecían.

    Pero la dictadura franquista no sólo trajo represaliados políticos. La situación de pobreza y dificultes económicas que ocasionó el régimen, provocó que muchos españoles y españolas buscaran mejores condiciones económicas. En los países de acogida, muchos de nuestros compatriotas sufrieron la xenofobia y el estigma, que desde luego debemos combatir.

    El pasado de nuestro país nos muestra claramente que la apuesta que debe hacer España es por una política migratoria humanitaria y responsable. Pero también lo debemos hacer por el presente y por el futuro. La fuerza de los migrantes es totalmente necesaria para garantizar el Estado del bienestar.
    Lejos de ser una carga, la migración ha demostrado ser un motor de crecimiento económico. Los migrantes contribuyen con su trabajo, innovación y cultura a las sociedades que les reciben. Diversos estudios han demostrado que los migrantes generan más riqueza de la que consumen en servicios públicos. Políticas de inclusión, como el acceso a la educación y el mercado laboral, permiten una integración exitosa y fomentan el desarrollo mutuo.

    Las políticas migratorias pregonadas por la derecha y la extrema derecha, así como la criminalización de los migrantes no solo son inhumanas, sino que también han demostrado ser ineficaces. En lugar de reducir los desplazamientos, crean condiciones de vulnerabilidad, aumentan la explotación laboral y generan crisis humanitarias.

    La xenofobia y el nacionalismo extremo han sido utilizados para justificar políticas de exclusión y discriminación. Sin embargo, la historia ha demostrado que las sociedades que abrazan la diversidad y fomentan la inclusión son más resilientes, innovadoras y prósperas. La migración es una oportunidad para construir comunidades más fuertes y solidarias, donde todas las personas tengan la posibilidad de contribuir y prosperar.

    Empezamos este artículo señalando que uno de los hechos que diferencia a las políticas progresistas de los discursos xenófobos de la derecha es la rigurosidad en el diagnóstico. Pero debemos acabarlo señalando que otra de las grandes diferencias es la aplicación de soluciones justas, equitatitivas y respetuosas con los derechos humanos. En España esta diferencia es más que evidente. Llevamos décadas escuchando a la derecha señalar a los inmigrantes y prometer soluciones mágicas, pero cuando han gobernado no han propuesto ni una.

    La norma fundamental que regula los derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social es el Reglamento de Extranjería. El primer reglamento de desarrollo que tuvo nuestro país fue 557/2011, siendo Presidente del Gobierno José Luis Rodríguez Zapatero. Nuestro país tuvo que esperar hasta el año 2022 para que hubiera un nuevo Reglamento, tuvo que esperar que volviéramos tener como Presidente a Pedro Sanchez. Entre medias, el Gobierno de Rajoy no modificó el Reglamento ni propuso un nuevo marco. Se limitó a hacer discursos populistas, tintados de xenofobia y que sólo buscan polarizar a la sociedad.

    Para concluir, recordemos, que el pasado mes de octubre, en el Congreso de los Diputados, el Presidente del Gobierno dejó una frase que resume perfectamente el pensamiento de cualquier progresista en materia migratoria: “Los españoles somos hijos de la migración, no seremos padres de la xenofobia. Hagamos una política migratoria de la que nuestros mayores puedan sentirse orgullosos. Y hagamos una política migratoria que garantice el futuro de sus nietos”.

      Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

      ADDRESS

      63739 street lorem ipsum City, Country

      PHONE

      +12 (0) 345 678 9

      EMAIL

      info@company.com