Blog – Full Width | Fundació Gabriel Alomar

20 anys de matrimoni igualitari: una conquesta de drets, una lluita que continua

jul. 21, 2025

per Edu Gibert

20 anys de matrimoni igualitari: una conquesta de drets, una lluita que continua

Aquest juliol de 2025 s’han complit 20 anys de l’aprovació de la Llei del matrimoni igualitari a Espanya, un dels avenços legislatius més importants de la nostra democràcia. El 3 de juliol de 2005, Espanya es convertia en el tercer país del món a reconèixer legalment el dret de les parelles del mateix sexe a casar-se amb els mateixos drets i deures que qualsevol altra. Un canvi històric que va marcar un abans i un després. Com va dir el president Zapatero al seu discrus “un pequeño cambio en la letra que acarrea un cambio inmenso en las vidas de miles de compatriotas”.

Va ser una fita col·lectiva, fruit d’anys de lluita del moviment LGTBI, de la pressió social i del compromís polític amb els drets humans. Però sobretot va ser un acte de justícia. Es reconeixia, per fi, que l’amor i la família adopten múltiples formes i que cap identitat ni cap orientació pot ser motiu d’exclusió legal.

Vint anys després, podem dir que aquella llei va obrir les portes a una transformació social profunda. No només va permetre que milers de parelles LGTBI regularitzessin la seva situació i formessin famílies amb plens drets. També va ser un missatge poderós: que estimar lliurement no és cap delicte, sinó un dret fonamental.

Aquestes dues dècades han estat testimoni d’una societat que ha anat canviant en valors, en convivència i en empatia. Les noves generacions creixen amb una mirada més oberta i inclusiva. Les escoles i instituts, tot i les dificultats, han començat a parlar de diversitat afectiva i de gènere. I cada cop més persones LGTBI poden viure la seva identitat amb orgull i sense por.

Són molts els exemples que ens mostren com la societat ha avançat: famílies diverses, visibilitat als mitjans, referents culturals, esportistes, activistes i professionals que trenquen estigmes. El que abans semblava impensable, avui forma part del nostre dia a dia. Això no és fruit de la casualitat: és el resultat d’anys de resistència, pedagogia i coratge.

Però la igualtat no està garantida

Tot i els passos gegants que hem fet com a societat, la igualtat real encara no és plena ni definitiva. Per a moltes persones LGTBI, la llibertat continua sent parcial, condicionada o fràgil. Encara hi ha adolescents que viuen la seva identitat com un perill, no com una celebració. Joves que amaguen qui són per evitar el rebuig, l’insult o, massa sovint, la soledat. Encara hi ha persones trans que han de batallar cada dia per accedir a drets tan bàsics com la salut o una feina sense discriminació. I encara hi ha famílies que veuen qüestionada la seva existència per no encaixar en el model tradicional.

Mentrestant, l’onada reaccionària que recorre Europa també ha arribat aquí, amb força i amb altaveus. La irrupció institucional de l’extrema dreta ha normalitzat discursos que fa només una dècada haurien semblat impensables en democràcia. S’han qüestionat lleis que protegeixen els drets de les persones LGTBI+, com la del matrimoni igualitari —recordem que va ser recorreguda al Tribunal Constitucional pel Partit Popular—, la Llei trans o les polítiques educatives que aposten per la coeducació i el respecte a la diversitat. I aquest qüestionament no és només simbòlic: són intents reals de fer retrocedir la llibertat, disfressats de debat ideològic.

Volen fer-nos creure que la igualtat és un privilegi i que la diversitat és una amenaça. Però és tot el contrari. La diferència no ataca, no exclou, no imposa: enriqueix. Una societat diversa no és només més lliure, és més justa, més humana i més preparada per afrontar els reptes del futur.

Commemorar els 20 anys del matrimoni igualitari és, sens dubte, una oportunitat per celebrar. Per reconèixer tot el que s’ha aconseguit, per agrair la tasca valenta i incansable de milers de persones, entitats i col·lectius que han lluitat sovint des del marge, des del silenci o des de la invisibilitat. És un homenatge a totes aquelles persones que van obrir camí quan tot semblava impossible.

Però és també, i potser sobretot, una crida a la responsabilitat. Perquè els drets, quan no es defensen, poden esvair-se. I perquè una societat que aspira a ser lliure ha de ser un bloc ferm davant qualsevol atac a la igualtat. Com en qualsevol altra política social, el col·lectiu LGTBI no pot quedar reduït a una sola llei, a un reconeixement parcial o a un dia de commemoració. La vida, la família, la identitat i les relacions evolucionen, i la legislació ha de saber evolucionar amb elles.

Cal seguir avançant amb determinació, perquè la societat canvia, les realitats es diversifiquen i les demandes de reconeixement creixen. Ja no n’hi ha prou amb tolerar; cal protegir. Ja no es tracta només de reconèixer drets, sinó d’ampliar horitzons de dignitat per a tothom, especialment per a aquelles persones que encara avui viuen a les fronteres del sistema, de la llei o del discurs majoritari.

I avui, vint anys després d’aquella gran conquesta, ens toca a nosaltres assegurar que la història avanci cap endavant, i no cap enrere. Avui, més que mai, cal protegir el que tant ha costat guanyar. Perquè darrere dels discursos d’odi disfressats de “llibertat d’expressió”, s’amaguen estratègies ben calculades que busquen desfer els drets socials, un per un. El feixisme no apareix de cop; s’infiltra a poc a poc, atacant col·lectius concrets, sembrant el dubte, criminalitzant la diferència, normalitzant la intolerància.

El col·lectiu LGTBI és, una vegada més, una de les dianes prioritàries. Primer qüestionen lleis. Després neguen identitats. Més tard, censuren llibres, prohibeixen xerrades, retiren banderes. Fins que, gairebé sense adonar-nos-en, els drets que crèiem consolidats comencen a desaparèixer. I amb ells, la llibertat.

No ens podem permetre aquest retrocés. No volem, no podem, i no tornarem a aquelles èpoques fosques en què estimar era un acte de risc, en què la diferència era motiu de persecució, en què el silenci s’imposava com a única sortida. La història ens ho ha ensenyat: quan el feixisme avança, els drets es desfan.

Per això, aquesta no és només una lluita del col·lectiu LGTBI. És una lluita de país, una lluita per la democràcia, pels valors que ens defineixen com a societat. Cal que ens hi comprometem totes i tots, des de tots els àmbits. No podem ser neutrals quan el que està en joc és la llibertat, la dignitat i la vida de milers de persones.

La resposta ha de ser col·lectiva, valenta i decidida. Perquè defensar els drets LGTBI és defensar una societat on tothom hi té cabuda. On ningú ha de demanar permís per ser qui és. On el respecte no es negocia.

Edu Gibert
Secretari de Drets LGBTI+ dels Socialistes de Mallorca

90 anys de lluita amb mirada jove i socialista

jul. 11, 2025

per Pau Roig

90 anys de lluita amb mirada jove i socialista

El passat 16 de juny van fer 90 anys de la primera vegada que un grup de persones joves de les Illes Balears decidiren posar-se d’acord per lluitar per un projecte de justícia social i transformació comú a totes les illes.

Aquest grapat de joves ja caminaven des dels municipis, amb un primer embrió a Palma. Les joves i els joves socialistes s’organitzaren a partir del que tenien més a mà: els barris, els carrers, els pobles. La militància començava en la proximitat, en el contacte directe amb la realitat quotidiana de les seves comunitats.

Les Cases del Poble com a espais de formació

Des de les Cases del Poble, aquestes inquietuds juvenils es transformaren en espais de creixement col·lectiu. S’hi fomentava una vida sana i activa, tant física com mentalment, a través de l’educació popular, les biblioteques o les excursions. Allà es forjaren els valors que encara avui defineixen les Joventuts Socialistes de les Illes Balears: compromís, igualtat, internacionalisme i justícia social.

Una escola de vida i resistència democràtica

Durant aquestes nou dècades, les Joventuts Socialistes han estat una escola política i de vida per a centenars de joves d’arreu de les illes. Han resistit moments foscos, com la repressió franquista, i han estat protagonistes de les grans fites democràtiques del nostre país.

Una nova etapa amb lideratge femení

Avui, les Joventuts Socialistes de les Illes Balears continuen caminant amb empenta cap al futur, més feministes, ecologistes, antifeixistes i solidàries que mai. I ho fan amb una fita històrica que marca aquest 90è aniversari: l’elecció de la primera dona al capdavant de l’organització. Aquest fet simbolitza no només l’avanç cap a la igualtat real dins les estructures de representació, sinó també la consolidació del lideratge femení en l’àmbit de la política juvenil progressista.

90 anys de lluita que miren cap al futur

El llegat de 90 anys és una crida a continuar lluitant, a no defallir, i sobretot, a no ser espectadors del canvi, sinó protagonistes actius en la construcció d’un futur més just, igualitari i sostenible.

Aquest aniversari no només ens convida a mirar enrere amb orgull, sinó també a projectar-nos amb esperança. Perquè 90 anys després, el crit de llibertat, justícia i solidaritat continua viu en les veus joves que no s’aturen, que organitzen, que es mobilitzen i que creuen que un altre món és possible. I des d’aquí, des de les Illes, seguirem construint-lo.

Pau Roig
Secretari de formació permanent i defensa de la llengua de JSIB i SG de JS Palma

jul. 03, 2025

per Amanda Fernández

La Serra no es toca

El passat diumenge, 29 de juny, es commemorava el 14è aniversari de la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Un reconeixement aconseguit amb Francina Armengol al capdavant del Consell de Mallorca i que és fruit de la feina i la voluntat d’una societat unida que va saber remar a favor d’un objectiu compartit per tothom.

La Serra és de la gent. Dels avantpassats que l’han cuidada i conservada durant anys i que han fet possible, per la seva intervenció, la declaració de la UNESCO. Dels margers que l’han feta un lloc únic en el món. És de les dones que collien oliva i que cuidaven el nostre entorn. És de tots i totes les que estimam Mallorca i no volem que aquesta es vengui a uns quants promotors. I està en perill.

Està en perill perquè Marga Prohens amnistia totes aquelles construccions il·legals que s’hagin fet a la Serra, deixant amb un pam de nassos a qui ha fet les coses bé, i enviant un missatge a la ciutadania de què pot construir allà on vulgui, que després vendrà el PP i t’ho arreglarà. Però també perquè no només es legalitzen les construccions, sinó també els usos i instal·lacions de qualsevol cosa que es pugui trobar en qualsevol indret de la Serra. Per al PP tot val i tot és objecte de venda. Per al PP, tot el territori de Mallorca és susceptible de ser construït.

Encara recordam els intents d’urbanitzar Es Guix, a Escorca, o Muleta, al Port de Sóller. Tornen a fer el mateix que han fet sempre: generen uns drets urbanístics als promotors i després, haurà de ser l’esquerra i el Partit Socialista qui freni tots aquests desbarats quan governem el 2027. El PP classifica i genera dret a indemnitzacions, enriquint als promotors i constructors i empobrint les arques públiques.

És vendre tot el territori de Mallorca a canvi d’uns pressuposts. Venen la Serra i venen Mallorca, sense explicar amb qui s’han reunit, quins noms i llinatges hi ha darrere aquestes mesures, i amb la falsa excusa de l’habitatge. Perquè ens volen fer creure que la Mare de Déu nom Joana, dient-nos que tota la destrucció de territori que està aprovant el Govern és per fer habitatges per a residents, quan cap dels habitatges que facin serà per a qui viu aquí. Tots seran d’un mínim de 350.000 euros, és a dir, habitatges per a rics, convertint Mallorca en la segona residència d’Europa.

Avui mateix, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, celebra el 14è aniversari de la Serra. El mateix president que hauria de defensar la Serra de les barrabassades aprovades pel seu partit, que hauria de perseguir les infraccions en rústic i protegir el nostre territori, prefereix estar callat, submís i amagat, protagonitzant hipòcritament l’aniversari d’una Serra que vol construïda.

I els i les socialistes, com tants i tantes mallorquines, els deim que la Serra no es toca. Perquè l’estimam, perquè cal conservar-la i protegir-la de les urpes urbanitzadores i especuladores, i perquè fer el que està fent el PP és posar en risc la declaració de la UNESCO. Igual que diran no els batles i les batlesses socialistes, com haurien de fer tots els ajuntaments de Mallorca que, estic convençuda, no volen malbaratar el principal valor natural i paisatgístic de la nostra terra. Com tampoc ho vol la societat civil, que sempre ens dona una lliçó de mobilització i de seny contra tots els retrocessos que està impulsant el Partit Popular.

Amb ells i elles, i amb la gent d’aquesta terra, continuarem fent feina conjuntament per protegir el que el PP intenta destrossar sempre que governa. Perquè la Serra no es toca.

Amanda Fernández
Secretària General dels Socialistes de Mallorca

JSIB aposta per lideratge feminista i propostes valentes

juny 20, 2025

per Ana Maria Muela

JSIB aposta per lideratge feminista i propostes valentes

El passat cap de setmana les Joventuts Socialistes de les Illes Balears (JSIB) vàrem celebrar el nostre 18è Congrés, on vàrem elegir al nou equip, el qual tinc l’immens honor de poder liderar.

Aquesta confiança que m’han donat les i els militants de la nostra organització ve carregada d’història, perquè per primera vegada en 90 anys una dona ocupa el càrrec de Secretària General.

Un congrés marcat per la renovació i el feminisme

I com vaig dir en el meu discurs, aquesta no es una victòria meva, sinó que és una conquesta de totes les dones que han passat per JSIB abans que jo, i han deixat una empenta important. De totes aquelles companyes que moltes vegades s’han vist obligades a deixar la militància activa per la seva conciliació personal i professional, perquè som nosaltres les que encara hem d’assumir els treballs de cures. És una conquesta també de totes les companyes que moltes de vegades no s’han sentit reconegudes políticament, o no han sentit que se’ls ha donat l’espai polític que mereixien.

Però hem començat una nova etapa, on el compromís ferm de la nova direcció és que cada companya es senti escoltada, valorada i reconeguda per lo que és capaç de fer, sense prejudicis ni encasellaments. Perquè JSIB només serà una organització forta si és feminista, inclusiva i segura per tots, totis i totes les companyes.

Propostes per a la joventut: feina, habitatge i futur

Amb aquest congrés, JSIB no només renova la seva direcció sinó també el seu compromís amb una societat més justa, més feminista, més verda i més digna per a tothom. Per això, vàrem aprovar una ponència on demostram una vegada més que som una organització valenta i que pensa en els problemes de les i els joves de les Illes des d’una perspectiva col·lectiva i sabent quin son les preocupacions reals, front a les polítiques del Govern PP i VOX que miren cap a altre costat.

La ponència reivindica la necessitat d’afrontar amb valentia els grans reptes que afecten la joventut balear: la precarietat laboral, la crisi d’habitatge, l’emergència climàtica, la salut mental, la igualtat de gènere i els drets LGTBIQ+, la pèrdua de la llengua i la identitat, i la desconnexió política de molts joves.

Perquè les Joventuts Socialistes d’aquestes quatre Illes lluitam per transformar un país, amb propostes concretes i transformadores. Hem decidit lluitar contra un mercat de treball precartizat, on els més perjudicarts som els joves, amb feines marcades per un alt index de temporalitat, salaris baixos, poca estabilitat i molta sobreqüalificació. Amb propostes concretes com la setmana laboral de 32 hores, i un nou Estatut del Treballador Jove, que acabi amb els abusos de les pràctiques no remunerades.

També lluitam per fer front a un mercat de l’habitatge que no ens deixa construir el nostre projecte de vida. Perquè hem de fer front a dades que són una condemna, com que hem de destinar més del 135% del nostre salari al lloguer, que necessitam més de 22 anys de salari íntegre per accedir a la compra d’un habitatge, o que per primera vegada la xifra de joves en risc de pobresa supera la de joves emancipats (un 15,7% front a un 15,3% respectivament). Front això proposam mesures efectives per garantir l’accés a l’habitatge, com és l’amplació del parc d’habitatge protegit; i la prohibició dels pisos turístics.

I per suposat, hem debatut sobre la transformació del nostre model turístic. Perquè les JSIB ho tenim clar, això no es turismofòbia, es veïnofilia. És voler que als nostres pobles, barris i ciutats hi hagi veïnats i veïnades.

Compromís amb la memòria, la pau i la justícia global

A més, la ponència situa la solidaritat internacionalista al centre, condemnant el genocidi a Gaza i defensant la pau i la llibertat de tots els pobles com ho hem fet sempre amb el poble saharaui i la guerra d’Iraq.

Les joventuts socialistes es comprometen també a recuperar la memòria democràtica davant qui vol que els joves oblidem la nostra pròpia història, perquè tenim clar que sense memòria no hi ha democràcia.

Amb aquest Congrés iniciam una nova etapa per a JSIB, amb la mirada posada en el futur però amb els peus arrelats en els valors que ens han fet ser l’organització que som. Una etapa on ens sabem hereves i hereus d’una tradició de lluita, però també responsables de continuar ampliant drets i guanyant llibertats.

Hem deixat enrere els discursos buits i la resignació, i hem decidit construir una alternativa política que posi les persones joves al centre, que escolti, que entengui i que actuï. Perquè aquestes quatre illes tenen una joventut que lluita, per transformar el nostre país.

Ana Maria Muela
Secretària general de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears

15J: mobilització a Palma contra la massificació turística

juny 13, 2025

per Redacció

15J: mobilització a Palma contra la massificació turística

Més de 90 col·lectius es manifestaran a Palma contra la turistificació

La Fundació Gabriel Alomar se suma a la crida a la mobilització convocada per la Plataforma Menys Turisme, Més Vida aquest diumenge 15 de juny a les 18 h a la plaça d’Espanya de Palma. La protesta es fa coincidir amb altres accions simultànies a Eivissa, Formentera, Barcelona i Donostia, i forma part de la Xarxa del Sud d’Europa contra la Turistificació.

La manifestació arriba en un context marcat per l’agreujament de la crisi d’habitatge, la saturació dels serveis públics i la pressió creixent sobre el territori i els recursos naturals. En aquest sentit, la Fundació Gabriel Alomar s’alinea amb les entitats que denuncien que el model turístic actual és insostenible i que reclamen un gir polític i social davant l’actual situació.

Una crida compartida davant l’emergència habitacional i ambiental

Segons el comunicat de la Plataforma, la mobilització respon a una situació “límit” agreujada per l’inici de la temporada alta, l’arribada massiva de creueristes i la celebració d’esdeveniments esportius que col·lapsen municipis com Sóller, Artà o Palma. A més, s’hi assenyala el paper de les polítiques urbanístiques del Govern, que han afavorit la requalificació de sòl públic i l’amnistia d’edificacions il·legals en sòl rústic, amb el suport de la coalició PP-VOX.

Els convocants denuncien que aquestes mesures afavoreixen la mercantilització turística i desatenen les necessitats de la població resident. També alerten del retrocés en drets socials, ambientals i lingüístics, així com de la criminalització de col·lectius vulnerables i la retallada de serveis públics.

La Fundació Gabriel Alomar, fidel als seus valors fundacionals de defensa del pensament crític i dels drets col·lectius, expressa el seu suport a les mobilitzacions i fa una crida a la participació activa per defensar una Mallorca més justa, habitable i respectuosa amb el seu entorn.

Suport transversal i ampli del teixit social

Més de 90 organitzacions socials, culturals, sindicals, ecologistes, juvenils i veïnals s’han adherit a la convocatòria. Entre elles, s’hi troben entitats com el GOB, Amics de la Terra, la CGT, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, la CUP, l’STEI o Fridays for Future Mallorca. El llistat també inclou la Fundació Gabriel Alomar, que forma part activa d’aquest moviment ampli i transversal.

A través de les xarxes socials, també s’hi han sumat personalitats del món cultural, educatiu i científic, reforçant la dimensió col·lectiva i plural de la protesta. Els missatges compartits coincideixen en reivindicar el dret a una vida digna, a un habitatge assequible, a l’accés a la cultura i a la protecció del territori davant la pressió turística.

Recorregut i dades logístiques de la protesta

La mobilització partirà a les 18 h de diumenge des de la plaça d’Espanya i recorrerà els carrers de Sant Miquel, plaça Major, plaça de Cort, Parlament (carrer Conqueridor) i Born. L’acte forma part d’una nova onada de protestes sorgides en diversos territoris, iniciades a les Canàries el passat 20 d’abril, i amb voluntat de continuïtat.

Des de la Plataforma Menys Turisme, Més Vida, es fa una crida a mantenir la mobilització activa: “Continuarem actuant als espais clau del model turístic: esdeveniments, actes institucionals i símbols del negoci turístic. Si no ens escolten als carrers, ens sentiran en el dia a dia.”

Amb aquest posicionament, la Fundació Gabriel Alomar reafirma el seu compromís amb la defensa de la cohesió social, la sostenibilitat i la cultura, valors que considera essencials per al futur de les Illes Balears.

juny 11, 2025

per Alícia Homs

Quaranta anys després, Espanya marca el camí

Aquest 2025 es compleixen quaranta anys de la signatura del Tractat d’Adhesió d’Espanya a les aleshores Comunitats Europees. Un moment històric que va marcar l’inici d’un viatge transformador per al nostre país: d’un estat nouvingut a la Unió, a un dels seus principals impulsors. Espanya ha passat de ser una veu que s’afegia al cor europeu a convertir-se en una veu que lidera, proposa i obre camí. Aquest és el veritable significat de pertànyer a Europa: créixer-hi, evolucionar-hi i contribuir-hi activament.

Una transformació econòmica, democràtica i social

En aquestes quatre dècades, Espanya ha deixat enrere dèficits estructurals i s’ha convertit en referent de democràcia consolidada, cohesió social i modernització econòmica. La nostra adhesió va suposar l’entrada a un espai de drets i llibertats, de progrés compartit, i ens ha permès construir infraestructures estratègiques, reforçar els serveis públics i internacionalitzar l’economia. Però el més rellevant és que avui Espanya juga un paper clau en el rumb de la Unió. Des de l’excepció ibèrica per frenar els preus energètics fins al lideratge en l’impuls del Pla de Recuperació europeu postpandèmia, amb Espanya com a segon país més beneficiat dels fons Next Generation. Des de la defensa decidida d’Ucraïna fins a la postura valenta sobre Palestina, liderada pel Govern d’Espanya, som presents i influents en els grans debats europeus.

A les Illes Balears, aquest recorregut europeu ha estat fonamental. Europa ha representat inversió, reconeixement i igualtat d’oportunitats. Des dels programes FEDER per modernitzar infraestructures, fins als fons agraris i les polítiques d’ocupació que han donat suport a milers de persones. Hem aconseguit posar la insularitat en el centre del debat europeu i obtenir compromisos concrets sobre connectivitat i preus justos. L’Europa de la cohesió també és la nostra Europa.

Les Illes Balears i la mirada insular dins la UE

Europa ens ha ajudat a defensar una mirada insular, plural i sostenible. Des de Balears hem participat activament en les discussions sobre protecció del medi marí, gestió turística o precarietat laboral. Hem estat europeistes actius, contribuint a una Unió més justa, més social i més propera a la ciutadania.

En aquest escenari global canviant, no podem deixar de parlar de la seguretat i la defensa, perquè Europa també ha de ser capaç de protegir-se. Això no vol dir caure en discursos bel·licistes, sinó avançar cap a una autonomia estratègica europea que ens permeti actuar de manera coordinada, sobirana i eficaç davant els grans reptes globals. Una autonomia, no obstant això, que no pot ser mai a costa de l’Europa social.

Ho vam veure amb la crisi de la COVID-19, quan la Unió va donar una resposta exemplar: centralització de compres de vacunes, fons de recuperació sense precedents i una coordinació sanitària que ens va salvar d’un mal major. I ho hem tornat a veure amb la guerra d’Ucraïna, on Europa ha actuat amb determinació, donant suport a la resistència ucraïnesa, i també obrint les portes a milions de desplaçats. Aquesta ha estat una resposta solidària i coherent amb els valors fundacionals del projecte europeu.

Un projecte de pau davant els reptes actuals

Perquè no podem oblidar que la Unió Europea va néixer com un projecte de pau. Un projecte que ha aconseguit mantenir la convivència i la democràcia dins les seves fronteres, però que ara es veu amenaçat tant des de fora com des de dins. L’ona reaccionària, l’autoritarisme i la internacional de la ultradreta qüestionen obertament els valors europeus. Davant això, la Unió ha de ser un far de llibertats, de drets i de justícia social, un model que protegeixi la ciutadania i defensi l’Estat del benestar.

Un Estat del benestar que té un pilar fonamental per a les socialistes: el dret a un habitatge digne i assequible. La crisi de l’habitatge que patim arreu d’Europa, i especialment a les Illes Balears, és inassumible. Ho tenim ben present: en conseqüència, les socialistes hem liderat el debat per a aconseguir, per primera vegada, que la Comissió Europea tingui un comissari d’Habitatge, així com la creació d’una Comissió especial al Parlament per afrontar aquesta emergència. L’objectiu és clar: que Europa aporti un marc normatiu comú, fons específics i mesures concretes per garantir el dret a un habitatge digne per a totes i tots.

Una Europa que ha de defensar el progrés i el benestar no només dins les seves fronteres, també cap a l’exterior. La raó és que no podem mirar cap a una altra banda davant les guerres del nostre entorn. Hem de condemnar el genocidi i la massacre de la població civil a Palestina i donar suport a les iniciatives que defensen la pau i el Dret internacional. El Govern d’Espanya ha estat exemplar des del primer moment del nou esclat del conflicte, l’octubre de 2023, i la Unió Europea ha d’estar a l’altura.

Construir una Europa que protegeixi les persones

Quaranta anys després, toca mirar enrere amb orgull, però sobretot mirar endavant amb responsabilitat. La Unió Europea no és un projecte acabat, sinó una construcció permanent. I els reptes que tenim al davant —desigualtat, crisi climàtica, transició digital, drets democràtics— ens demanen coratge, coherència i compromís.

Des de les Illes Balears i com a eurodiputada socialista, continuaré treballant per una Europa que protegeixi, que cuidi i que no deixi ningú enrere. Perquè Europa ha estat —i ha de seguir sent— una eina al servei de les persones. I perquè la millor manera de celebrar aquests quaranta anys és fer que els propers siguin encara millors.

Alícia Homs
Eurodiputada del PSIB-PSOE

info@gabrielalomar.org

Blog – Full Width