Blog – Full Width

per

Un projecte socialista per a Espanya 2030: Construir una societat justa, sostenible i cohesionada

Un projecte socialista per a Espanya 2030: Construir una societat justa, sostenible i cohesionada
Un projecte socialista per a Espanya 2030: Construir una societat justa, sostenible i cohesionada

La ponència marc del 41 Congrés Federal del PSOE, amb el lema “Espanya 2030: Un socialisme que avança, una Espanya que lidera”, que s’esmenarà, debatrà i nodrirà els propers 29, 30 de novembre i 1 de desembre, representa un full de ruta clau per al futur de tots els qui creiem en una societat més justa i igualitària. Amb una visió progressista i compromesa, el PSOE ha articulat una sèrie de reptes i objectius per transformar Espanya en una referència de progrés social, econòmic i ambiental a Europa i al món.

Sempre he defensat que els Congressos del PSOE, més enllà dels canvis de càrrecs orgànics que comporten, són un espai extraordinari de debat, reflexió i actualització de les nostres línies d’actuació política utilitzant com a base el sistema de valors i principis compartits de tota la militància. Un marc immillorable per poder seguir avançant per donar resposta política als reptes actuals, sense deixar mai de banda, el debat teòric, els nostres valors i principis de solidaritat, igualtat d’oportunitats, defensa dels drets civils i un llarg etcètera.

En aquesta ocasió, les persones encarregades de la redacció de la Ponència Marc del 41è Congrés Federal del PSOE ens fa una proposta molt interessant que intentaré resumir a continuació.

Quatre grans reptes que marcaran la dècada

D’entrada, la ponència ens recorda que el model de creixement basat en el capitalisme financer i el consum desmesurat de recursos naturals ja no serveix a una societat que vol prosperitat per a tothom, no només per a uns pocs. Per això, el primer repte que afrontem és construir una economia justa i sostenible, on serveis essencials com l’aigua, la salut i l’educació no estiguin supeditats al mercat. Aquesta nova economia socialista posa el benestar col·lectiu per davant dels beneficis d’uns pocs.

El segon gran repte és la lluita contra l’emergència climàtica. Com a socialistes, entenem que no hi ha futur si no afrontem aquesta crisi amb tota la determinació. El canvi climàtic ja afecta sectors fonamentals com l’agricultura i el turisme, però també posa en perill la salut i la seguretat de les persones. Davant això, la nostra resposta és clara: reduir emissions, redissenyar ciutats i garantir que la transició ecològica sigui justa i no deixi ningú enrere.

A més, vivim en un món cada cop més inestable, amb conflictes comercials i drets humans vulnerats arreu. Per això, el PSOE assumeix el repte de defensar una nova arquitectura internacional basada en el multilateralisme, la pau i la cooperació. Necessitem institucions renovades que ens ajudin a fer front a problemes globals com la pobresa, la migració i la governança de noves tecnologies com la intel·ligència artificial.

Finalment, el creixement de la ultradreta és una amenaça directa als valors democràtics i a les conquestes socials que tant ens ha costat aconseguir. Per això, el PSOE es compromet a defensar una democràcia plena, ferma davant dels discursos de divisió i desinformació, i capaç de preservar els avenços en drets i llibertats. Aquesta és la nostra resposta a l’auge del feixisme: una democràcia que no cedeix, una societat que avança.

Deu metes per a 2030: Una Espanya moderna, inclusiva i solidària

Amb aquests reptes com a base, la ponència proposa deu objectius clau per al 2030, que transformaran Espanya en un país més just i sostenible. Aquests objectius inclouen des de la creació d’una economia competitiva, basada en la innovació i la sostenibilitat, fins a la consolidació d’un estat del benestar que protegeixi els més vulnerables. Ens proposem, també, garantir una educació pública de qualitat i accessible per a tothom, així com promoure el treball digne i la conciliació laboral i familiar.

Una de les metes que més ens interessa és la de aconseguir un país amb habitatge per a tothom i no per a tot. És a dir, la ponència marc del PSOE, com no podria ser d’altre manera, posa el focus en una de les preocupacions més importants de la societat balear, sobretot els joves. Per això també ens marcam els objectius bàsic de fomentar la construcció i la mobilització de més habitatge assequible. Desincentivar l’especulació i posar restriccions a l’habitatge turístic i altres usos fraudulents. I també oferir ajudes als i les joves i les persones amb menys recursos

Una altra proposta destacada és la creació d’una Ajuda Universal per a la Ciutadania, que simplificarà i agilitzarà l’accés a les ajudes públiques. En l’àmbit de la lluita contra la desigualtat, la ponència proposa blindar a la Constitució els drets socials assolits per evitar que es perden davant d’un hipotètic avanç de la dreta o de la ultradreta. A més, planteja reformes per assegurar que cada territori rebi els recursos necessaris per a un desenvolupament equilibrat, consolidant una Espanya cohesionada i respectuosa de la seva diversitat.

També treballem per una transició ecològica integral que vagi més enllà de les paraules, amb objectius com arribar al 80% d’energia renovable per al 2030 i crear un Fons de Resiliència davant dels efectes del canvi climàtic. Això és imprescindible per garantir que les comunitats més vulnerables, especialment les rurals i les costaneres, tinguin els recursos per adaptar-se i prosperar en un món en canvi constant.

Per una Espanya líder en Europa

Des del PSOE, estem convençuts que Espanya ha d’assumir un rol protagonista en el projecte europeu. La nostra visió és clara: no volem una Europa només com a mercat únic, sinó com una unió política i fiscal, que garanteixi drets socials i treballi per la prosperitat compartida. Volem una Espanya que lideri en justícia social, en drets humans i en compromís ambiental.

Això passa per ser proactius en la construcció d’una Unió Europea més forta i solidària, que no només busqui créixer econòmicament, sinó que posi les persones al centre. Perquè creiem que és possible un model europeu que uneixi el progrés econòmic amb la sostenibilitat i la cohesió social, i estem disposats a treballar perquè Espanya sigui un exemple d’aquests valors.

Un socialisme que avança per a tothom

En conclusió, el projecte socialista per a Espanya 2030 no és només un conjunt de propostes. És una visió de país que aspira a avançar sense deixar ningú enrere, que defensa la igualtat de drets i d’oportunitats i que no defuig els grans reptes globals. Amb una economia al servei de les persones, un estat del benestar fort, una democràcia activa i una transició ecològica justa, el PSOE vol construir una Espanya moderna, inclusiva i solidària.

Aquest és el camí que proposa la ponència marc del 41 Congrés Federal que segur que serà nodrida i millorada. Un camí basat en els valors socialistes que han fet d’Espanya un país de drets i llibertats. No es tracta de somiar un món millor, sinó de construir-lo amb fermesa i determinació, des de la responsabilitat i el compromís amb les generacions futures. Perquè, com sempre, avancem per l’esquerra i cap a un futur més just per a tots i totes.

per

90 anys de l’Editorial Moll i cap al centenari

Dijous passat vàrem celebrar el 90 aniversari de l’Editorial Moll, ara Nova Editorial Moll. Amb el fil conductor d’un audiovisual, Júlia Mérida ens va acompanyar a un viatge per les fites més importants d’aquest gairebé segle d’existència, amb les intervencions d’alguns dels personatges de la seva història i del seu present i futur.

El viatge s’inicia realment amb Antoni M. Alcover i la seva dèria per preservar els nostres mots, per un costat a través de les rondalles mallorquines i, per l’altre, de les paraules i les frases mateixes, que va començar a recopilar per a la gran Obra del Diccionari, des de 1900. L’estiu de 1917, en un viatge a Menorca, va «reclutar» per a aquesta tasca un joveníssim i entusiasmat Francesc de B. Moll, de només 14 anys, a qui aquella visita va «capgirar la meva mentalitat i decidir el curs de tota la meva vida». El gener de 1921, Moll es va traslladar a Mallorca, al pis d’Alcover, i es va convertir en el seu ajudant, en la seva mà dreta i finalment en el continuador de la seva obra.

La publicació de les rondalles i dels fascicles del Diccionari Català-Valencià-Balear ja l’havien introduït en el món de l’edició, però el començament de l’Editorial Moll realment ve marcat per la publicació, a final d’abril de 1934, del número 1 de la col·lecció de Les Illes d’Or, les Comèdies de Pere d’Alcàntara Penya.

En aquells moments —com hem dit— Francesc de B. Moll es dedicava a continuar amb la publicació del Diccionari, havia reprès el Bolletí del Diccionari i imprimia les rondalles mallorquines, continuant la tasca d’Antoni Maria Alcover. Però es va adonar de la migradesa d’oferta literària en llengua catalana i per superar aquesta «penúria cultural», com diu ell, va pensar a presentar als lectors una col·lecció de llibres a preus molt assequibles per a tots aquells que s’hi subscrivissin. Així varen néixer Les Illes d’Or. El gran èxit que va tenir aquesta iniciativa demostra l’interès i la set de literatura en català que hi havia entre els mallorquins i va permetre treure en poc temps obres de Costa i Llobera, Alcover, Pere d’A. Penya, Miquel S. Oliver, Maria Antònia Salvà, Colom, Riber, etc.

Després d’un parèntesi durant la guerra civil, ve la postguerra, amb les bregues amb la censura. És prou coneguda la història d’El somni encetat, del jove Miquel Dolç, que Moll va aconseguir passar per una censura que només permetia la publicació d’autors “clásicos y consagrados”, convertint-se així en el primer llibre en català d’autor vivent que es publicava en la postguerra.

A poc a poc, i sempre fidel al seu lema, «dura tamen molli saxa cavantur aqua», aquell vers d’Ovidi que significa que l’aigua molla arriba a foradar la dura roca, i que simbolitza la constància i la perseverança, Moll va anar vencent les dificultats i es publicaven les primeres obres de la nova generació d’autors que emergien: Llorenç Moyà, Bernat Vidal i Tomàs, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, i, més tard, Maria Antònia Oliver, Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Llorenç Capellà, Guillem Frontera…

A les dècades dels 50 i 60 varen néixer les col·leccions Raixa, Balenguera i Els Treballs i els Dies, i el 1963 es va celebrar l’acabament del volum X del Diccionari Català-Valencià-Balear —63 anys després de la famosa «Carta de Convit» amb què es va iniciar la tasca de recopilació. Aina Moll sempre deia que «Alcover i Moll varen fer el Diccionari perquè no sabien que era impossible». Mentrestant, contínuament es van reeditant els best-sellers de la casa: les Rondalles mallorquines, que també es varen editar en àudio, primer en cassetes i modernament també en CD.

A partir del 1975, va començar una època diferent, però fins a aquell moment, l’Editorial Moll havia tengut un paper imprescindible a la nostra petita història. No sabem com hauria evolucionat la llengua catalana a les Illes sense la plataforma de dinamització i difusió cultural en català que va suposar l’editorial. Amb la fi de la dictadura, a poc a poc es va anar normalitzant la tasca editorial i va deixar de ser una activitat de resistència cultural. Cada vegada hi havia més editorials i més joves aspirants a escriptores i escriptors. Però també hi havia més competència i finalment tota una sèrie de circumstàncies, agreujades per la crisi econòmica generalitzada, el 2014, obliga l’editorial a tancar les seves portes. Es tancava un altre cicle i semblava que aquesta vegada seria definitiu. Però gràcies a Antoni Mir i un grup de persones generoses i compromeses amb els valors que representava i representa l’Editorial, es va poder rescatar primer tot el patrimoni, el catàleg i el llegat Moll creant la Institució Francesc de Borja Moll i, uns anys més tard, es va ampliar aquest projecte amb la recuperació del que ara és la Nova Editorial Moll.

Pensam que la Nova Editorial encara té un lloc important en la vida cultural i literària de les nostres illes. La llengua catalana sempre s’enfronta a forces entestades a reduir-la a la mínima expressió i per això és important continuar oferint l’oportunitat als lectors, nous i antics, de llegir en la seva llengua materna, amb el segell de qualitat que aporten els bons editors i editores. Per això comptam amb un equip jove, modern i il·lusionat, amb na Sofia Moisés i en Tomeu Canyelles al capdavant, que ja tenen els ulls posats en la propera fita: la del centenari de la casa.

La gala del 90 aniversari es va tancar amb la magnífica actuació de la jove artista Mar Grimalt. Ella i la seva música simbolitzen perfectament el que s’ha intentat transmetre: tal com la Balanguera de Joan Alcover, que sap que “la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”, la Nova Editorial Moll us proposa una fusió de tradició cultural arrelada i profunda amb una oferta actual i d’alt nivell en una veu moderna que encara té molt a dir.

Susanna Moll Kammerich

Novembre de 2024

per

Ajuda als afectats per la DANA

En col·laboració amb Creu Roja, el PSIB-PSOE us convida a participar en aquesta campanya d’𝐚𝐣𝐮𝐝𝐚 𝐚 𝐥𝐞𝐬 𝐩𝐞𝐫𝐬𝐨𝐧𝐞𝐬 𝐚𝐟𝐞𝐜𝐭𝐚𝐝𝐞𝐬 𝐩𝐞𝐫 𝐥𝐚 𝐃𝐀𝐍𝐀. Ho podeu fer mitjançant:

  • Transferència Bancària
  • BIZUM
  • SMS

per

Memòria i dignitat: el deure que no podran esborrar

Memòria i dignitat: el deure que no podran esborrar per Lorena Oliver Far i Omar Lamib Abeidi

Avui, 29 d’octubre, celebrem el dia de record establert per la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears, una fita històrica que honora les víctimes de la repressió franquista, un acte de justícia i de dignitat. Un dia per recordar les persones que ho van donar tot per construir una societat de llibertat, igualtat i drets per a tothom. Però avui, aquest dia s’enfronta a l’amenaça d’aquells que volen enterrar el passat per mantenir pactes de conveniència amb els sectors més reaccionaris. El Partit Popular, amb la complicitat de Vox, intenta derogar aquesta llei, eliminant així el reconeixement i la memòria de tants que van perdre la vida defensant la justícia.

Però no ens equivoquem. Aquest no és només un atac a la memòria històrica: és un atac directe a la democràcia i als drets humans. I ho hem vist de forma descarnada amb l’actuació del president del Parlament, Gabriel Le Senne, qui va exhibir la seva faceta més ultra i abusiva quan, en un acte autoritari i de menyspreu absolut, va expulsar dues diputades socialistes de la Mesa del Parlament per portar la imatge d’Aurora Picornell i de les Roges del Molinar, símbols innegables de la lluita feminista i dels drets humans. Aquesta acció, avalada per la presidenta del Partit Popular, Marga Prohens, és una expressió desmesurada d’intolerància i masclisme que només es pot entendre com un atac deliberat a la nostra història i als drets de les dones. Amb aquesta complicitat, el Partit Popular ha decidit abandonar els consensos en matèria de drets humans i memòria, preferint la governabilitat còmoda que li ofereixen els sectors ultres de Vox a la dignitat que exigeixen les víctimes.

Aquest menyspreu no és casual. Amb Marga Prohens al capdavant, el Partit Popular no dubta a protegir a qualsevol preu la cadira de poder, sense importar el cost per a la nostra democràcia, per a les famílies de les víctimes i per a la propia democràcia. La seva aliança amb Vox i la protecció de figures imputades per delictes d’odi, com és el cas del president del Parlament, ens recorden una trista veritat: han triat la vergonya com a moneda de canvi, han triat abandonar els valors que ens haurien d’unir com a societat per mantenir una fràgil governabilitat, una governabilitat que es paga amb la dignitat i la memòria de les persones.

Però, malgrat tots els seus intents, no podran silenciar el que som ni el que representem. Nosaltres som perquè elles i ells van ser. Aquesta democràcia, aquesta llibertat que gaudim, no ha estat un regal; ha estat el fruit d’una lluita incansable de persones que van sacrificar-ho tot. És el nostre deure mantenir el seu llegat viu, seguir obrint les cunetes que encara amaguen el seu patiment, tancar les ferides que encara resten obertes i donar veu a aquelles persones que van ser silenciades per una injustícia que no ens podem permetre oblidar.

Aquesta és i serà la missió innegociable dels i les Socialistes. Som aquí per la justícia, per la democràcia i pels drets humans. I hi serem sempre per convicció absoluta, perquè sabem que la democràcia no es pot construir sobre pactes de silenci ni sobre acords de vergonya. La memòria és i serà sempre la nostra eina contra l’oblit, la nostra defensa contra qualsevol ombra d’intolerància, i aquí som i seguirem, ferms i dignes. Per Aurora Picornell, per les Roges del Molinar, per cada dona i cada home que va lluitar per nosaltres. La seva memòria és la nostra senyera. No els oblidarem mai.

Per als i les socialistes, la memòria democràtica és imprescindible per a construir una societat equitativa, inclusiva i respectuosa dels drets humans. Aquesta memòria no sols representa un compromís ètic amb les víctimes del passat, sinó que també és vital per a prevenir la repetició de les atrocitats i abusos ocorreguts en èpoques fosques de la nostra història.

El nostre compromís és clar i inqüestionable: la seva memòria no serà moneda de canvi per ningú, i la seva dignitat continuarà guiant el nostre camí cap a una democràcia més justa i lliure.

Lorena Oliver Secretària de Memòria Democràtica

Omar Lamin Secretari de Drets Socials i Migracions

per

La gratuïtat del transport públic transforma la mobilitat

La gratuïtat del transport públic transforma la mobilitat
La gratuïtat del transport públic transforma la mobilitat

La gratuïtat en el transport públic a les Illes Balears ha esdevingut una eina de transformació de la mobilitat que fins ara no coneixíem i que la ciutadania de les Illes ha interioritzat com una més de les qualitats del sistema, per fer possible de manera encara més atractiva un canvi en els seus hàbits de mobilitat, trobant en el tren i el bus un aliat en els seus desplaçaments diaris.

La proposta dins l’escut social del Govern de les Illes Balears

D’ençà que el Govern de les Illes Balears de la presidenta Armengol va incloure aquesta proposta dins el denominat escut social per fer front als increments de preus derivats de la inflació el 2022 i que, posteriorment, va assumir el Govern d’Espanya, la valentia d’apostar per la universalització d’un nou servei com el tren i el bus no va estar absent de dubtes per l’increment d’usuaris que es podria produir, la suficient capacitat i l’operativa de servei que, en anys encara postpandèmics, podria tenir un comportament complex.

Reacció dels usuaris i nous hàbits de mobilitat

La realitat, però, va superar qualsevol expectativa i la mesura va ser molt ben acollida pels usuaris més fidels i també pels nous que van començar a aparèixer de bell nou des del primer mes de la seva posada en marxa.

Beneficis del sistema de gratuïtat

Ningú, llevat de la dreta reaccionària que no empra el transport públic, qüestiona que la gratuïtat és un èxit que s’ha traduït en un increment notable d’usuaris, que ha reduït desplaçaments en vehicle privat, que ha reduït emissions contaminants a l’atmosfera i que ha aconseguit convertir-se en palanca de canvi dels hàbits de mobilitat de moltes persones.

Dades de creixement de l’INE

Les dades de l’INE així ho confirmen: en el cas de Palma, és de les ciutats que més creixen percentualment en nombre d’usuaris de totes les ciutats d’Espanya i de manera reiterada, mes rere mes. De fet, l’any 2023, l’EMT Palma va batre el rècord de nombre de passatgers/any amb més de 54 milions d’usuaris. Probablement enguany encara se superi.

Cost assumible per a l’administració pública

Fer possible la gratuïtat té un cost bastant assumible per l’administració pública. Són aproximadament 43 milions d’euros, una xifra bastant assequible si, per un moment, la comparem amb el cost del manteniment i la inversió que, competencialment en aquest cas, els consells insulars destinen a la xarxa viària.

Necessitat de planificació d’infraestructures i reforços

Però el que resulta imprescindible entendre és que aquest canvi s’ha d’acompanyar amb una planificació de noves inversions, de noves infraestructures d’alta capacitat, que en el cas de Mallorca són el tramvia de Palma i el tren de Llevant, de reforços a la xarxa d’autobusos, d’adquisició de nous vehicles en el cas de l’EMT Palma, de sistemes digitals que millorin l’experiència dels usuaris, de millores de freqüències i noves línies i, sobretot, de priorització viària, en el cas del transport col·lectiu en carretera urbana i interurbana, que aconsegueixin millorar la velocitat comercial, logrant així, passar per davant d’aquells que continuen apostant per desplaçar-se en vehicle privat.

Posició dels governs actuals sobre la gratuïtat

En canvi, els governs negacionistes de Prohens, Galmés, Marí, Vilafranca i Martínez, ni creuen en la gratuïtat ni en l’ascensor social que permet, també amb aquesta iniciativa, rompre les desigualtats socials. Es confirma, doncs, que en matèria de transport públic, no veurem cap mesura en tot el que queda de legislatura. I per tant, hauran de reconèixer que qui més ha apostat fins ara per la mobilitat sostenible a les Illes Balears ha estat el president Pedro Sánchez, que des del Govern d’Espanya ha assumit fins ara la gratuïtat universal al bus urbà, interurbà i al tren.

Reconeixement de l’impacte de la gratuïtat per part del partit popular

És curiós que sigui el partit popular qui, aquesta passada setmana, presentés l’estudi de la capacitat de càrrega de la xarxa viària del Consell de Mallorca, en el qual, entre d’altres aspectes, assenyala i reconeix que la gratuïtat en el transport públic ha contribuït a un increment del volum de passatgers que ha canviat el vehicle privat pel transport públic, amb els beneficis que això reporta a la societat.

Valoracions dels representants municipals

El mateix partit que manté com a regidor de mobilitat de Palma un negacionista que s’atreveix a afirmar, sense cap altre instrument de mesura que el d’elevar un dit a l’aire, que no hi ha hagut cap canvi modal del cotxe al bus.

Conclusions sobre els efectes de la gratuïtat en la mobilitat

Com deia a l’inici, els efectes de la gratuïtat en el transport públic han provocat millores ambientals, una major cohesió territorial, un estalvi per a les butxaques dels usuaris, una nova concepció del transport públic, sobretot per al jovent, però també la consecució d’un equilibri respecte de la manca d’infraestructures continentals, a les quals com a territoris insulars fràgils, no hi tenim accés i que cal compensar.

La gratuïtat al transport públic, doncs, des del meu parer, s’ha de continuar defensant com a mesura d’èxit de la universalització d’un servei que crec ha arribat per quedar-se i hem de continuar defensant.

Xisco Dalmau

per

Dia de les Víctimes del Franquisme sense unanimitat

Dia de les Víctimes del Franquisme sense unanimitat
Dia de les Víctimes del Franquisme sense unanimitat

El Parlament de les Illes Balears no aconsegueix una postura unànime per a la declaració institucional pel Dia de les Víctimes del Franquisme, celebrat el pròxim dimarts 29 d’octubre. La Plataforma per la Memòria Democràtica de la que forma part la Fundació Gabriel Alomar havia proposat un text que recollia les línies bàsiques de la seva petició, però no ha obtingut el suport necessari.

Negativa del PP a la Declaració Institucional

La proposta de declaració institucional es va presentar amb l’objectiu d’honorar la memòria de les víctimes del franquisme. La falta d’unitat ha estat provocada per la postura del Partit Popular, que no va donar suport al text proposat per la Plataforma. El PP no comparteix les línies bàsiques d’aquest document.

El PP s’ha mantingut al marge de la iniciativa, aquesta postura, una vegada més, evidencia una aproximació política a VOX.

Un Acte de Record per les Víctimes

Sense l’aval de tots els grups parlamentaris, l’acte de record previst per al dimarts es farà sense el reconeixement formal del Parlament en conjunt. Els partits d’esquerres, amb el suport de la Plataforma per la Memòria Democràtica, organitzaran una cerimònia simbòlica en honor a les víctimes. L’acte es durà a terme a les 8:45 del matí, al Saló de les Passes Perdudes del Parlament balear.

Aquest acte consistirà en la lectura d’un manifest en memòria de les persones represaliades durant el franquisme. Tot i que no serà una declaració oficial, l’acte pretén recordar públicament les víctimes, fent visible la divisió política en aquesta qüestió històrica.

Línies de Memòria Democràtica

La Plataforma per la Memòria Democràtica ha expressat la seva preocupació per la falta de consens. Aquesta organització defensa la importància d’un reconeixement institucional, i considera que el record de les víctimes no hauria de ser un motiu de divisió. Segons la Plataforma, la negativa del PP a donar suport a la declaració institucional representa una barrera per avançar en el reconeixement de la memòria democràtica.

Els partits d’esquerres al Parlament han remarcat el seu compromís amb aquesta causa i insisteixen en la necessitat de construir una memòria col·lectiva que inclogui totes les víctimes. Amb tot, admeten que la manca d’unitat al Parlament no ajuda a fer avançar aquesta causa, per no parlar dels darrers actes protagonitzats pel seu president, Gabriel Le Senne.

El Context Polític i el Rol de la Memòria Històrica

Aquest episodi reflecteix una divisió política a l’entorn de la memòria històrica i el record de les víctimes del franquisme. La negativa del PP a recolzar el text de la Plataforma per la Memòria Democràtica es percep com una aproximació a la postura de VOX, que tradicionalment s’ha posicionat en contra d’iniciatives relacionades amb la memòria històrica.

Els esdeveniments del dimarts 29 d’octubre posaran en relleu aquestes diferències. Tot i que l’acte no comptarà amb l’aprovació oficial de tot el Parlament, sí que es durà a terme amb el suport de la Plataforma i dels partits d’esquerres, que han treballat perquè aquest record públic no passi desapercebut.

Un Record que Enfronta el Parlament

L’acte al Saló de les Passes Perdudes serà un gest per aquells que defensen el reconeixement de la memòria democràtica. La divisió entre els partits reflecteix una dificultat constant per assolir acords en matèria de memòria històrica dins del Parlament balear, una qüestió que, per molts, hauria de ser un punt de consens.

    Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

    ADDRESS

    63739 street lorem ipsum City, Country

    PHONE

    +12 (0) 345 678 9

    EMAIL

    info@company.com