El pròxim dissabte, 8 de març, sembla ser una data amb una excusa prou bona per reflexionar davant les polítiques, actituds, comentaris, continguts en línia… que ballen al voltant d’una societat masclista i heteropatriarcal.
A continuació, aprofitant el Dia Internacional de la Dona, s’exposa un recull de qüestions bàsiques per encetar una conversa amb aquelles persones que ballen al compàs del mencionat anteriorment.
“Treballar des del feminisme és treballar per la justícia. Defensem una educació política que tengui com a principal finalitat fer impossible ignorar la injustícia.” Lola Olufemi, al seu llibre 《Feminisme interromput. Rebentar el poder.》
Com influeix la nostra educació en la nostra mirada crítica?
És possible fugir dels biaixos masclistes, quan són una part íntima nostra, tan arrelada i present dins el nostre repertori de records, com poden ser la infància o joventut?
Es convida a fer una autocrítica per aconseguir entendre d’on provenen certes actituds, o la mancança d’aquestes. Si bé és una imatge popularitzada, més enllà del que aprenen mitjançant el joc, habitualment les nines, imaginant i creant realitats amb el joc simbòlic fent ús de nadons de plàstic, la clau del dubte es troba a l’altra cara de la moneda. Què no aprenen si només juguen amb pepes?
Tenir cura d’una altra persona, o fer-se càrrec de les necessitats bàsiques d’un nadó, són coneixements adquirits abans dels tres anys, gràcies al joc simbòlic. No obstant això, quan el temps dedicat a aquest tipus de representacions socials, absorbeix de manera majoritària el temps dedicat a la creació d’un imaginari, manquen els jocs motors: córrer, caure, escalar, salvar-se d’un món fet amb pedres amb les quals travelar. Així, abans de començar primària, ja s’ha perpetuat la idea de “rescatar” a les nines que no han après a fer-ho soles. Ells, pobres, manquen dels coneixements de cura, si els hi privam d’aquesta riquesa.
Cada dia de l’any són bons per canviar, qüestionar, formar-se i investigar damunt el tema. Però, si es pensa que es necessita un pretext, enhorabona, dissabte el dia. Ara no hi ha motius per no saber per on començar; pel principi.
Migración en España: Derechos, desafíos y políticas actuales
Si hay un tema que presente en las conversaciones, en los medios de comunicación y en los programas políticos, sin duda éste es el fenómeno migratorio. La socialdemocracia y las políticas progresistas se caracterizan por la rigurosidad en el diagnóstico para poder aportar soluciones equilibradas, justas y respetuosas con los derechos humanos.
Comenzamos con el diagnóstico. Un fenómeno tan complejo como el migratorio, con tantas aristas, no puede ser atendido con mensajes simples, imposibles de ejecutar y teñidos de racismo y xenofobia. Si somos rigurosos, veremos que la migración es un fenómeno inherente a la historia humana. Desde tiempos inmemoriales, las personas han cruzado fronteras en busca de seguridad, oportunidades y una vida mejor. En la actualidad, unido a las mejoras en los medios de transporte, las crisis políticas, económicas y climáticas han intensificado los flujos migratorios.
Las causas que mueven a las personas a migrar son variadas, pero básicamente son:
1 – Por la condición de refugiado, reconocida a toda persona que, debido a fundados temores de ser perseguida por motivos de raza, religión, nacionalidad, opiniones políticas, pertenencia a determinado grupo social, de género u orientación sexual, se encuentra fuera del país de su nacionalidad y no puede o, a causa de dichos temores, no quiere acogerse a la protección de tal país, o al apátrida que, careciendo de nacionalidad y hallándose fuera del país donde antes tuviera su residencia habitual, por los mismos motivos no puede o, a causa de dichos temores, no quiere regresar a él.
Derechos que vienen recogidos en el artículo 13.4. de la Constitución Española, la Ley reguladora del Derecho de Asilo y la Protección Subsidiaria configura el asilo, con la Convención de Ginebra de 1951 y el Protocolo de Nueva York de 1967.
2 – Por razones económicas, relacionada con las normas laborales deficientes, las altas tasas de desempleo y la salud general de la economía de un país. Los factores de atracción incluyen salarios más altos, mejores oportunidades de empleo, un nivel de vida más alto y oportunidades educativas.
Derechos que vienen recogidas en la Ley Orgánica 4/2000 sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, y en su Reglamento de desarrollo.
Los partidos de derecha y de extrema derecha sitúan la migración y soluciones arbitrarias, simples e ineficaces, como la devolución de todos los inmigrantes. España, desgradaciamente, no es una excepción. Oímos con frecuencia que los inmigrantes son los culpables de todos los problemas del país y que bastaría ser contundente con los que llegan al país para solucionarlo. Oímos que son personas “ilegales” porque no cumplen las normas, pero a la vez se propone que el Estado incumpla sus propias normas saltándose la Constitución Española y la ley Orgánica.
Pero lo primero que debemos preguntarnos es si deberíamos devolver en caliente a una familia ucraniana que ha sufrido la invasión de su país, a una profesional afgana que huye del régimen de los talibanes o una persona perseguida en un país dictatorial por motivos ideológicos, religiosos o de orientación sexual. España sufrió en 1936 el alzamiento fascista que provocó un golpe de estado, una cruenta guerra civil posterior y una terrible dictadura, que solo trajo hambre, pérdida de derechos y libertad. Miles de españoles tuvieron que salir de su país huyendo del dictador. España tiene memoria, y no olvidamos qué países dieron un trato digno a los refugiados españoles defensores de la democracia. ¿Cómo queremos ser recordado ahora como país?. ¿Cómo aquellos países que dieron cobijo y asilo, con pleno respeto a los derechos humanos?. ¿O cómo aquellos otros que se limitaron a considerarlos un problema y a hacinarlos en espacios?.
La historia siempre nos trae grandes lecciones, y cuando estalló la II Guerra Mundial, quién ayudó a aquellos países a librarse del fascismo y de la opresión, y a recuperar la democracia, fueron aquellos refugiados españoles a los que no siempre trataron con el respeto que se merecían.
Pero la dictadura franquista no sólo trajo represaliados políticos. La situación de pobreza y dificultes económicas que ocasionó el régimen, provocó que muchos españoles y españolas buscaran mejores condiciones económicas. En los países de acogida, muchos de nuestros compatriotas sufrieron la xenofobia y el estigma, que desde luego debemos combatir.
El pasado de nuestro país nos muestra claramente que la apuesta que debe hacer España es por una política migratoria humanitaria y responsable. Pero también lo debemos hacer por el presente y por el futuro. La fuerza de los migrantes es totalmente necesaria para garantizar el Estado del bienestar. Lejos de ser una carga, la migración ha demostrado ser un motor de crecimiento económico. Los migrantes contribuyen con su trabajo, innovación y cultura a las sociedades que les reciben. Diversos estudios han demostrado que los migrantes generan más riqueza de la que consumen en servicios públicos. Políticas de inclusión, como el acceso a la educación y el mercado laboral, permiten una integración exitosa y fomentan el desarrollo mutuo.
Las políticas migratorias pregonadas por la derecha y la extrema derecha, así como la criminalización de los migrantes no solo son inhumanas, sino que también han demostrado ser ineficaces. En lugar de reducir los desplazamientos, crean condiciones de vulnerabilidad, aumentan la explotación laboral y generan crisis humanitarias.
La xenofobia y el nacionalismo extremo han sido utilizados para justificar políticas de exclusión y discriminación. Sin embargo, la historia ha demostrado que las sociedades que abrazan la diversidad y fomentan la inclusión son más resilientes, innovadoras y prósperas. La migración es una oportunidad para construir comunidades más fuertes y solidarias, donde todas las personas tengan la posibilidad de contribuir y prosperar.
Empezamos este artículo señalando que uno de los hechos que diferencia a las políticas progresistas de los discursos xenófobos de la derecha es la rigurosidad en el diagnóstico. Pero debemos acabarlo señalando que otra de las grandes diferencias es la aplicación de soluciones justas, equitatitivas y respetuosas con los derechos humanos. En España esta diferencia es más que evidente. Llevamos décadas escuchando a la derecha señalar a los inmigrantes y prometer soluciones mágicas, pero cuando han gobernado no han propuesto ni una.
La norma fundamental que regula los derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social es el Reglamento de Extranjería. El primer reglamento de desarrollo que tuvo nuestro país fue 557/2011, siendo Presidente del Gobierno José Luis Rodríguez Zapatero. Nuestro país tuvo que esperar hasta el año 2022 para que hubiera un nuevo Reglamento, tuvo que esperar que volviéramos tener como Presidente a Pedro Sanchez. Entre medias, el Gobierno de Rajoy no modificó el Reglamento ni propuso un nuevo marco. Se limitó a hacer discursos populistas, tintados de xenofobia y que sólo buscan polarizar a la sociedad.
Para concluir, recordemos, que el pasado mes de octubre, en el Congreso de los Diputados, el Presidente del Gobierno dejó una frase que resume perfectamente el pensamiento de cualquier progresista en materia migratoria: “Los españoles somos hijos de la migración, no seremos padres de la xenofobia. Hagamos una política migratoria de la que nuestros mayores puedan sentirse orgullosos. Y hagamos una política migratoria que garantice el futuro de sus nietos”.
Més de 1.000 persones reten homenatge a Xisco Antich a Palma
L’Auditori del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears va quedar petit per acollir el miler de persones que es van reunir aquest dijous per retre homenatge a Francesc Antich, expresident del Govern balear (1999-2003 i 2007-2011) i exsecretari general del PSIB-PSOE. Entre els assistents hi havia familiars, amics, companys de partit i representants de la societat civil.
La presència de Zapatero i Armengol
L’expresident del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i la presidenta del Congrés i secretària general del PSIB, Francina Armengol, van ser dos dels principals participants en l’acte. Tots dos van recordar Antich tant des del vessant polític com humà, destacant-ne la seva humilitat, respecte i compromís social.
Zapatero va posar en valor la lleialtat i coherència d’Antich, ressaltant-ne la influència en la millora del finançament autonòmic per a les Illes Balears. Segons l’expresident espanyol, Antich va dedicar hores a defensar aquesta reivindicació i a convèncer el govern central de la seva importància. També en va destacar la seva visió avançada en matèria de sostenibilitat ambiental, social i turística.
Armengol va recordar que es van conèixer fa més de 30 anys i va elogiar el paper d’Antich com a artífex del primer govern de coalició de les Illes Balears, el Pacte de Progrés del 1999. La dirigent socialista va destacar el seu compromís amb el feminisme, l’ecologisme i la justícia social, i va reafirmar la necessitat de treballar per recuperar el govern balear el 2027.
Un llegat federalista, ecologista i feminista
L’acte va comptar també amb la intervenció de Josep Vicens, del Cercle d’Economia de Mallorca; l’activista ecologista Xavier Pastor; i l’advocada feminista Francina Mas. Tots tres van recordar el paper d’Antich en la defensa del federalisme, l’ecologisme i els drets de les dones.
Pastor va rememorar la seva implicació en la lluita contra la incineradora de Son Reus, mentre que Mas va destacar la seva contribució en la creació de l’Institut Balear de la Dona durant el seu mandat.
Algaida recordarà Antich com a Fill Il·lustre
Nascut a Caracas el 1958, Antich va viure la major part de la seva vida a Algaida, municipi del qual va ser batle entre 1991 i 1997. L’actual alcaldessa, Margalida Fullana, va anunciar durant l’homenatge que el consistori ja ha iniciat el procés per nomenar-lo Fill Il·lustre del municipi.
“Ha deixat una empremta inesborrable en la història de les Balears i d’Algaida”, va afirmar Fullana, assegurant que la decisó es pren per unanimitat.
Un comiat emotiu amb música i paraules familiars
L’acte va incloure actuacions musicals de la Banda de Música d’Algaida, del cantautor Biel Majoral i de la soprano Maria Rosselló. La intervenció final va ser a càrrec del seu fill, Tomeu Antich, qui va recordar el seu pare com un home de valors ferms i gran amant de la cultura i la llengua catalana.
Tomeu va destacar el compromís del seu pare amb la política i la seva vocació de servei, subratllant que la seva memòria perviurà en les seves accions i en les persones que el van conèixer. Va remarcar el lema del seu pare: “Quatre illes, un país, cap frontera”, com a reflex de la seva visió de cohesió per a les Balears.
L’homenatge es va cloure amb una interpretació musical en record de l’expresident, en un acte ple d’emotivitat i reconeixement a la seva figura política i personal.
Record i homenatge a les víctimes del franquisme a Palma
El pròxim 24 de febrer, la ciutat de Palma acollirà un acte de record a les víctimes del franquisme. La Plataforma per la Memòria Democràtica ha organitzat aquesta commemoració, que tindrà lloc al Mur de la Memòria a les 17.00 hores. La Fundació Gabriel Alomar dona suport a aquesta iniciativa que ret homenatge als afusellats durant la dictadura.
Un acte per mantenir viva la memòria històrica
Cada any, el 24 de febrer es commemora el Dia de Record a les Víctimes del Franquisme. Aquesta jornada pretén visibilitzar les víctimes de la repressió i reivindicar la importància de la memòria històrica. L’homenatge a Palma posarà el focus en figures com Àlexandre Jaume, Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, executats el 1937.
El Mur de la Memòria, espai de record
L’acte tindrà lloc al Mur de la Memòria, situat al cementeri de Palma. Aquest espai s’ha convertit en un punt de referència per a la memòria històrica a Mallorca. Inaugurat com a lloc de record, acull noms de persones represaliades pel règim franquista i simbolitza la lluita per la veritat, la justícia i la reparació.
Suport institucional i social
La Fundació Gabriel Alomar, compromesa amb la divulgació del pensament progressista i la defensa dels drets humans, se suma a aquesta convocatòria. L’acte està obert a tothom qui vulgui participar en el record de les víctimes i en la reivindicació d’un passat que encara ressona en la societat actual.
Una data amb significat
Durant els primers mesos de la Guerra Civil, centenars de persones van ser detingudes i afusellades per la seva ideologia política. Entre elles, l’advocat i diputat Àlexandre Jaume, el batle de Palma Emili Darder, i els polítics Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. La seva execució simbolitza la persecució de les idees democràtiques durant la dictadura.
Un compromís amb la memòria
L’acte del pròxim 24 de febrer forma part d’un conjunt d’iniciatives destinades a mantenir viva la memòria històrica. La reivindicació d’aquests fets no només vol recordar les víctimes, sinó també reafirmar el compromís col·lectiu amb els valors democràtics. Per això, l’organització fa una crida a la participació ciutadana en aquesta jornada de record i reflexió.
Xisco Antich serà homenatjat en un acte obert a Palma
Un esdeveniment per recordar la trajectòria política i personal de Xisco Antich
La societat civil de les Illes Balears retrà homenatge a Xisco Antich el pròxim 27 de febrer en un acte obert al públic que reunirà figures destacades de la política i la societat balear. L’esdeveniment, organitzat pel PSIB-PSOE i la Fundació Gabriel Alomar, se celebrarà al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, a les 18:30 hores.
Un acte amb noms destacats
L’homenatge comptarà amb la participació de José Luís Rodríguez Zapatero, expresident del Govern d’Espanya, que compartirà la seva experiència i relació amb Antich. També intervindrà Francina Armengol, secretària general del PSIB-PSOE, qui destacarà la seva aportació política i el seu llegat dins el partit i la comunitat autònoma.
L’acte inclourà la intervenció del seu fill, Tomeu Antich, amb un repàs més personal a la seva figura. Marga Fullana, batlessa d’Algaida, parlarà de la seva petjada en la política local.
Veus de la societat civil
A més de les personalitats polítiques, tres representants de la societat civil que van col·laborar amb Antich en diferents àmbits intervindran per recordar la seva contribució en matèries com l’economia, l’ecologisme i la igualtat.
Testimonis i records en format audiovisual
Durant l’esdeveniment, es projectaran vídeos amb moments clau de la trajectòria de Xisco Antich, així com fragments de discursos i declaracions rellevants.
Música i presentació
L’acte comptarà amb una actuació musical de Biel Majoral i serà conduït per Neus Picó, qui s’encarregarà de la presentació.
Accés lliure per al públic
L’homenatge està obert a tothom qui vulgui assistir-hi i recordar la figura de Xisco Antich, que va ser president del Govern Balear en dues ocasions i secretari general del PSIB-PSOE.
Fa vint anys que el nostre país va aprovar una llei pionera, que no només va canviar una realitat jurídica, sinó que ha contribuït a canviar la mentalitat de la ciutadania sobre un assumpte capital: la violència contra les dones. La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, va ser un assoliment legal, però, sobretot, fou una assoliment social: per la conscienciació en el moment de la seva tramitació, per la participació de la societat civil, particularment del moviment feminista, i per la unanimitat política que va suscitar.
L’assassinat d’Ana Orantes va marcar un punt d’inflexió. La seva aparició televisiva, la repercussió del seu testimoni i el fet que fos assassinada uns dies després de contar la seva experiència va provocar una commoció tan enorme que donar-hi una resposta va esdevenir imperatiu. La violència que va patir Ana Orantes, i que han patit i pateixen tantes dones, estava emmarcada dins l’àmbit privat, en el domèstic, en què una parella havia de resoldre de portes per a dins. No obstant això, a partir de la seva entrevista va saltar al debat públic i es van posar en marxa els mecanismes per a prendre mesures que poguessin posar fi a la roda de la violència en què estaven sumides tantes dones.
Aquesta diferència, passar de privat a públic, no és en absolut fútil. Molt al contrari, és el que genera el gran canvi respecte a la forma en què la societat veu aquesta realitat. És el que permet també que moltes dones que passaven i passen per una situació similar puguin identificar-se i identificar-la; i no tan sols elles, sinó també els seus entorns. En aquest aspecte, l’empenta de les organitzacions feministes, que venien reivindicant en la seva agenda aquest assumpte com a prioritari, va ser decisiva. De la mateixa forma va ser també fonamental l’obstinació del president José Luis Rodríguez Zapatero i la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, que varen liderar la iniciativa política des de la perspectiva de conjuminar a totes les sensibilitats.
Una vegada posat el focus en una realitat social tan dura com evident, el pas necessari era treballar en una llei que perseguís la violència de gènere, que donés recursos a les dones per a sortir-ne, que les protegís, que sensibilitzés, que formés adequadament a totes les persones professionals que intervenen en les diferents fases del procés i que, en definitiva, posés a les administracions al capdavant de la cerca de solucions. Parlem d’una problemàtica complexa que requeria un tractament integral, des de múltiples perspectives, perquè el seu abordatge fos el més eficaç possible. Igualment, havia de portar aparellat un gran acord polític, no sols per a tirar endavant la millor llei, sinó per a reflectir i posar de manifest la presa de consciència per part de tots els actors implicats. Llançar aquest missatge conjunt i d’unitat a tota la ciutadania era imprescindible. Sense el compromís de totes i tots no hauria estat possible aconseguir el suport que aquesta llei ha tingut ni tampoc hauríem pogut estendre el seu missatge a tots els espais.
Vint anys després, les dones han de continuar estant en el centre de les nostres polítiques. Enfrontem reptes sobre els quals hem de continuar treballant: la violència sexual, l’econòmica, la digital, la vicària. Són qüestions que formaran part de la renovació del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere que, de bell nou, serà fruit de la negociació entre els grups polítics amb un ample consens. Tirar-ho endavant és un exercici de responsabilitat, a més d’una mostra de la importància del parlamentarisme i de com des de posicions diferents poden aconseguir-se grans acords, perquè cada víctima està molt present en la ment de totes les persones que ens dediquem a lluitar contra la violència masclista, sigui quin sigui l’àmbit en què ens trobem. D’altra banda, la nostra responsabilitat des de les institucions és, igualment, posar tots els mitjans i identificar i abordar totes les millores pendents en cada baula del sistema.
Desafortunadament, en aquesta ocasió el consens polític no aconseguirà la unanimitat a causa de l’existència d’un negacionisme que mata. Ens hi hem d’enfrontar amb fermesa i determinació. Hem de garantir que tot l’esforç fet i tot el que s’ha aconseguit no caigui en sac foradat, sinó que s’afermi i evolucioni. Hem assistit a la transformació del sistema de justícia, de les Forces i Cossos de Seguretat, dels serveis socials, del sistema penitenciari o del sistema d’atenció sanitària, i encara podem i hem d’incidir més en àmbits com la coeducació. No ens podem permetreperdre tots aquests avanços. A més, en el context actual de polarització i d’avenç de l’extrema dreta, Espanya és una referència i un far per al feminisme internacional. La nostra legislació ens ha col·locat a l’avantguarda en la lluita contra la violència contra les dones i en la senda que la igualtat formal es transformi en igualtat real. El nostre compromís s’enfortirà ara més que mai perquè som conscients del paper que juguem. El Govern d’Espanya és el que no ha deixat a ningú enrere en cap de les crisis a què ha hagut d’enfrontar-se, i no farem una excepció davant l’amenaça del retrocés reaccionari. Tractarem de sumar en aquesta tasca a quantes més persones, institucions, organismes, entitats, empreses… s’hi vulguin afegir perquè així més possibilitats tindrem de sobreposar-nos a aquest moment.
Després d’aquests vint anys d’aplicació de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere som conscients dels aspectes a millorar i a incloure, però també que moltes dones poden mirar endavant amb esperança. Continuarem treballant amb la confiança que la unió i el compromís de totes i tots contra la violència masclista és l’únic camí possible per aconseguir una societat plenament lliure i igualitària.
Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.