El dret front a la força: el perill d’un món sense normes
“La força pel dret és vençuda,
s’acosta el bell temps de la Pau.”
(La Internacional, versió en català).
El 10 de desembre de 1948 s’aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans, la qual deixa clar el seu objectiu al preàmbul amb una definició contundent: “la llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de al dignitat intrínseca i els drets iguals i inalienables de ttis els membres de la família humana.” També al preàmbul de la Declaració s’afirma que els drets humans han de ser protegits per un règim de Dret, per tal que “l’home no es vegi compel·lit al suprem recurs de la rebel·lió contra la tirania i l’opressió.” El concepte de drets humans té molt a veure amb la idea revolucionària liberal de l’home (i de la dona) com a ciutadà lliure i igual en drets, la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, al seu article 2on. els concreta com “la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió”, desenvolupant la idea de llibertat com “la facultat de fer qualsevol cosa que no perjudiqui als altres”, per tant, deixant clar que l’únic límit a la llibertat és el fet de que vivim en societat, en comunitat i per tant hi ha d’haver unes normes de convivència, una idea que tant es pot aplicar a la llibertat dels humans com a la llibertat de les nacions. Per garantir aquests límits, base de la convivència i de la pròpia llibertat, la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà establia que “aquests límits sols poden determinar-se per llei.” La llei, el dret, així són per tant l’arma de la ciutadania, de tot ésser humà, per veure garantida la seva llibertat i els seus drets front a l’opressió, front a al tirania dels poderosos.
És per tot això que la política del més fort, la que practica de forma ostentosa l’actual president nord-americà, Trump, va contra la idea del dret internacional com a garant dels drets de les persones, dels drets humans, i va contra la tradició liberal de garantir mitjançant la llei els drets de la ciutadania, són els propis habitants del Estats Units d’Amèrica qui pateixen aquesta interpretació il·liberal de l’estat que està fent l’administració Trump.
La llei del més fort és la llei dels tirans, és la llei de l’opressió, és contra el que han lluitat a través de la història els pobles del món.
No podem seguir vivint dins la mentida que l’ordre internacional es basa encara en aquests principis de respecte a les normes i límits que garanteixen la convivència i la llibertat dels estat sobirans, ens recordava recentment a Davos el primer ministre canadenc, Mark Carney, qui denunciava aquests dies la destrucció de l’ordre mundial tal i com l’hem entès fins ara. No es pot acceptar que l’ordre internacional basat en el dret, en les normes, desapareixi, perquè seria renunciar als principis que han inspirat les democràcies contemporànies des dels seus orígens. No es poden riure les gràcies de Trump, no es poden perdonar perquè el personatge sigui histriònic, perquè cada vegada que se li perdona un exabrupte contra el dret internacional estam acceptant que destruïm un principi que és el de la llei com a garantia d’igualtat i de llibertat per als estats, però també per a les persones. Exigir l’entrega de Groenlàndia com un trofeu és anar contra el dret del groenlandesos a la seva lliure autodeterminació, així com anar contra les normes bàsiques de les relacions entre els estats. No respectar la llei a nivell internacional com a concepte, en base a la seva legimititat basada en la força (hio va deixar clar al seu discurs de DAvos) té una traducció terrible aplicant el mateix concepte a la política interna: la ciutadania no té llibertat ni garantits els seus drets perquè la llei es burla, es posa al servei d’interessos particulars, i això significa la destrucció de les llibertats civils, vertader fonament de tota democràcia.
No es tracta de disculpar o riure els desbarats de Trump, es tracta de denunciar-los, senyalar-lo amb el dit com un agressor, com un perill per a la democràcia i per a la llibertat, com una desviació autoritària incompatible amb els valors que inspiren les Constitucions de les democràcies actuals, a Amèrica i també al nostre país.
Cosme Bonet
Secretari d’Organització i Acció Electoral del PSIB-PSOE.
Membre del Patronat de la Fundació Gabriel Alomar.
