Franco fa 50 anys que és mort, però la lluita continua
Aquest 20 de novembre de 2025 es compleixen 50 anys de la mort de Francisco Franco. Mig segle després del final formal de la dictadura, el franquisme continua sent objecte de debat, de lluita política i d’intervenció institucional. En aquest context, els governs socialistes —i molt especialment el govern d’Espanya presidit per Pedro Sánchez— han estat determinants per impulsar una política pública de memòria que té com a eixos la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.
El compromís socialista amb la veritat
Amb l’aprovació de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, l’Estat espanyol ha posat fi a dècades d’inacció o d’enfocaments parcials. En només tres anys, i sota l’impuls directe del govern de Pedro Sánchez, s’han recuperat 8.941 cossos de víctimes del franquisme —prop de la meitat dels 20.000 susceptibles d’exhumació segons dades de la Societat Aranzadi— mitjançant més de 700 actuacions en fosses comunes arreu del país.
Aquestes intervencions formen part del I i II Pla d’Exhumacions (el segon vigent fins a 2028), que ha mobilitzat més de 27 milions d’euros i ha permès finançar actuacions als ajuntaments de Sevilla, Jaén, Huelva, Córdoba, entre d’altres, on es localitzen les fosses més massives del país.
Per garantir la identificació genètica, s’ha creat el Banc Estatal d’ADN, ja operatiu, amb laboratoris homologats, i s’ha engegat una versió digital del Mapa Integrat de Foses en col·laboració amb RTVE, que geolocalitza els llocs d’inhumació i en proporciona informació històrica i audiovisual.
Justícia i reparació: nul·litat de condemnes franquistes
El reconeixement institucional de les víctimes ha estat una altra fita destacada del període. El govern d’Espanya ha emès 1.614 declaracions de reparació i reconeixement personal, que inclouen la nul·litat de les sentències dictades per tribunals d’excepció franquistes i la consideració legal del caràcter il·legal de la dictadura.
També s’han celebrat més de 600 actes públics d’homenatge, i s’ha aprovat l’obtenció de la nacionalitat espanyola per a descendents de persones exiliades i de brigadistes internacionals. El balanç a 31 de juliol de 2025 és de 876.321 sol·licituds, amb un 47 % ja aprovades i més de 237.000 persones inscrites com a noves ciutadanes espanyoles.
Aquestes mesures es complementen amb la creació del Registre Estatal de Víctimes i la publicació de la base de dades dels tribunals militars franquistes, amb més de 430.000 registres incorporats en col·laboració amb el Ministeri de Defensa.
Contra el revisionisme: defensa davant les lleis de “concòrdia”
L’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica també ha servit per frenar les iniciatives de regressió impulsades per governs autonòmics del PP i Vox. A Aragó, País Valencià, Cantàbria i Extremadura s’han aprovat lleis que deriven o deroguen les normatives autonòmiques de memòria, amb l’objectiu de buidar-les de contingut o substituir-les per discursos de falsa equidistància. A les Illes Balears, es tramita una proposta similar.
El govern de Pedro Sánchez ha respost interposant recursos d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, que ha suspès les lleis en qüestió. Les Nacions Unides han advertit que aquestes “lleis de concòrdia” vulneren el dret internacional, i el govern espanyol ha actuat com a garant dels drets de les víctimes.
Educació, cultura i feminisme: construir una memòria crítica
El govern socialista ha situat la memòria al centre del sistema educatiu. Amb la col·laboració de la Fundació CIVES, s’ha iniciat la formació del professorat en matèria de memòria democràtica, s’han creat càtedres a diverses universitats i s’han publicat 25 guies didàctiques per a ús a secundària i batxillerat. També s’han impulsat diàlegs educatius sota el lema “Educar en dictadura vs educar en democràcia”.
S’ha posat especial atenció al paper de les dones: s’han commemorat figures com Clara Campoamor, María Lejárraga i Carmen de Burgos, i s’han realitzat actes de reparació a supervivents del Patronat de Protecció a la Dona. El cicle “Perquè fóreu, som” ha reconegut els moviments feministes durant la Transició.
Pel que fa a la divulgació cultural, s’han finançat més de 500 projectes entre 2020 i 2024 —des de publicacions i exposicions fins a congressos i audiovisuals—. Destaquen exposicions com “La Desbandá 1937”, “El tragaluz democrático” o “Por vuestra libertad y la nuestra”, així com la sèrie de monografies i catàlegs editats pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
Retirada de símbols i dissolució de fundacions franquistes
En aplicació de la Llei, el govern de Pedro Sánchez ha retirat simbologia franquista d’edificis públics i diplomàtics, ha eliminat honors i títols nobiliaris a figures de la dictadura (33 títols en total), i ha iniciat els tràmits per a la dissolució de la Fundación Nacional Francisco Franco. També s’ha sancionat Falange Española amb una multa per exaltació pública del franquisme i s’ha reformat la Llei d’Associacions per permetre la dissolució d’entitats que enalteixin el cop d’estat de 1936.
L’espai públic com a lloc de memòria
El govern espanyol ha declarat 16 espais com a Llocs de Memòria Democràtica, com el Valle de Cuelgamuros —en procés de resignificació—, Gernika-Lumo, la Desbandá o la Presó de Carabanchel. A més, es treballa amb ajuntaments i comunitats autònomes per senyalitzar espais clau de la repressió i l’exili, també a l’estranger: Ravensbrück, Argelès-sur-Mer, Colliure o Montauban, entre d’altres.
Una política d’Estat gràcies als governs socialistes
Els avenços en matèria de memòria democràtica no són fruit de la inèrcia. Han estat possibles gràcies a la voluntat política dels governs socialistes, que han dotat la llei de recursos, estructura i continuïtat. El govern de Pedro Sánchez ha resistit els intents de sabotatge i ha consolidat una política pública que avui forma part del pacte democràtic. Cinc dècades després de la mort del dictador, la memòria no només es recorda: es protegeix, es difon i es garanteix.
