Les Illes Balears: identitats dinàmiques
Pels que hi vivim, afirmar que les Illes Balears constitueixen una comunitat complexa és una obvietat, una constatació empírica de la nostra identitat. La complexitat no només rau en la nostra diversitat lingüística i cultural, també en la intersecció d’una genuïtat històrica, econòmica i social que configura cada illa com un microcosmos amb les seves pròpies dinàmiques, amb les seves lògiques i contradiccions. Una vegada ha estat suggerida, des de determinats sectors, la idea de descartar la balearitat com a concepte, i assumit que la identitat els nostres pobles es circumscriu única i exclusivament a cada una de les seves illes, la pregunta és evident: què és Balears, llavors?
Imaginem que fos certa la idea de que, efectivament, Balears és una unitat politicoadministrativa que sols serveix per definir quatre illes enmig del mediterrani. I punt. Quatre illes que, fet i fet, només comparteixen una mateixa llengua, amb varietats insulars pròpies; certes paraules, girs i formes d’expressio; bona part de la seva gastronomia; un mateix ritme vital; els estius llargs, la llum intensa, els hiverns suaus; la dependència del transport marítim i aeri; els costos derivats de les insularitats; el caràcter reservat o desconfiat al principi, però afectuós després; les rondaies, les festes, les danses, la música; la Corona d’aragó; la ironia i l’humor sec; l’orgull de la pròpia identitat; la dependència del turisme i la recerca de la diversificació; els problemes d’accés a l’habitatge; la saturació territorial; les xarxes familiars i socials fortes; els estius de platja i pobles, el pa torrat; l’olor a sal… en definitiva, minúcies sense importància.
El fet de que cada illa hagi desenvolupat una manera de ser pròpia no oculta que les identitats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera comparteixen un mateix tronc cultural, històric i lingüístic que prové de la conquesta catalana i de segles d’evolució mediterrània. Diria que aquestes identitats no són estàtiques, sino dinàmiques. Són obertes i en constant transformació, influïdes pel turisme, la multiculturalitat creixent, els canvis socials i la modernitat. El doctor Antoni Aguiló, el 2018, escrivia al diari Público sobre la mallorquinitat líquida. Planteja una identitat mallorquina que s’allunya de visions rígides o essencialistes i s’entén com un procés obert, canviant i permeable. Aquesta mallorquinitat, tal com ell l’exposa, es construeix a partir de valors compartits —el paisatge, la gastronomia, la llengua i les pràctiques culturals quotidianes— però no es tanca en una definició única ni excloent. Aguiló defensa que la identitat mallorquina contemporània pot i ha de dialogar amb la diversitat social i cultural que habita l’illa, i que la força de la mallorquinitat rau avui en la seva capacitat d’adaptar-se sense perdre arrels, d’integrar sense diluir-se i de reinventar-se sense renunciar a la memòria col·lectiva.
Des d’una mirada contemporània i progressista, les identitats illenques no es basen en l’essencialisme, entès com aquella manera de pensar que dona a les coses, grups o identitats una essència fixa i inalterable, com si tenguessin una naturalesa intrínseca que no canviàs amb el temps ni amb el context. Més aviat es basen en la idea de pertinença plural i flexible, que combina arrels locals amb una visió oberta i integradora. Això implica entendre la identitat de cada illa com una manera d’entendre la vida i el món entre la tradició i el canvi, entre singularitat cultural i diversitat, i entre memòria i un futur encara per definir.
Induïts per certs sectors que ens conviden a abandonar el concepte de balearitat -o quelcom similar que ens permeti posar nom als trets comuns que ens defineixen, i no com a substitutiu de la identitat de cada una de les illes-, posem sobre la taula qüestions que, senzillament, ens uneixen als ciutadans i ciutadanes de les quatre illes d’aquest petit país. I amb l’embranzida de l’anàlisi, entre idea i idea, m’atravesc a plantejar un decàleg. A les Balears, des dels espais de progrés, què volem?
Preservar i fomentar la llengua pròpia
La llengua catalana, amb les seves variants insulars, és el nostre principal pilar identitari. Volem garantir que es parli, s’ensenyi i s’utilitzi en tots els àmbits de la vida quotidiana, des de l’escola fins a l’administració pública, sense que la globalització i el castellà l’acabin relegant.
Protegir el paisatge i l’entorn natural
Les illes són espais fràgils i limitats. Protegir les platges, les cales, les serres, els pobles i els camps de l’urbanisme massiu i de l’explotació turística insostenible s’ha convertit en el nostre deure i la nostra responsabilitat.
Defensar la nostra cultura, el nostre patrimoni i la nostra gastronomia
Ens molesta que es folcloritzi la nostra cultura. Ens sembla una pallassada. No sofrim veure còpies absurdes de l’ensaïmada o de la sobrassada. Defensam que la nostra música, les nostres tradicions, les nostres festes i les nsotres tradicions es reconeguin com a part viva del patrimoni col·lectiu i es transmetin a les noves generacions, independentment de la integració de moltes altres cultures.
Garantir habitatge digne i accessible
L’augment del preu de la compra i del lloguer de l’habitatge i la gentrificació de molts nuclis urbans són un problema pels residents de sempre i pels que són o seran els seus descendents. És el nostre principal problema. I no es pot amagar que, en part, és un problema agreujat per persones que estan entre nosaltres. Demanam fets i responsabilitat col·lectiva.
Participar de les decisions, encara que no sempre pels canals proposats
La ciutadania de les nostres illes vol decidir sobre els temes més rellevants. Hi sol haver un bon negociant dins cada un de nosaltres. Volem ser escoltats i implicats en el debat de temes com urbanisme, sostenibilitat, cultura i economia. Però no sempre ens semblen bé les eines que ens donen. A vegades pensam que els nostre sistema d’influència personal és millor i tiram pel dret. Què hi farem… coses de la identitat.
Fomentar un turisme sostenible i respectuós
Les illes depenen del turisme, però es vol un model que respecti l’entorn i la cultura local. Això implica limitar l’afluència massiva, prioritzar experiències culturals i naturals sostenibles i garantir que els beneficis arribin a la majoria. L’habitatge turístic ens va semblar una bona manera de diversificar ingressos, fins que ens varem adonar de que aquest nou negoci ens deixava sense lloc per viure.
Protegir la memòria i història local
La història insular i la memòria col·lectiva han de ser preservades i divulgades, perquè la identitat de les illes no s’esborri i les noves generacions coneguin les seves arrels.
Impulsar una identitat oberta i flexible
Les identitats insulars no són essències tancades. Ans el contrari, assumeixen que poden integrar la diversitat social, cultural i migratòria sense perdre la seva singularitat. El nostre regne enmig de la mar sempre ha estat terra de descans i d’intercanvi. Sempre hem estat terra d’acollida. La pluralitat interna és la nostra força.
Defensar serveis públics de qualitat
Sanitat, educació i una xarxa de benestar social adaptada a les necessitats de les illes. Per això sempre demanam més, perquè ens manca finançament. Som solidaris, però no hi volem perdre. Volem que a la nostra terra es garanteixi la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida per a tots els residents.
Construir un futur que conciliï tradició i modernitat
Som defensors de la nostra memòria, de la nostra història i del nostre patrimoni. Però aspiram a un futur que permeti la innovació, la modernitat i el lideratge del progrés. Cada un, des de la seva illa, desitja viure a una terra viva, resilient i capaç d’enfrontar els reptes del segle XXI sense perdre la seva essència.
Miquel Àngel Coll
Secretari d’Anàlisi Electoral
Federació Socialista de Mallorca
