Ofensiva socialista per salvar la Llei de Memòria Democràtica
El PSIB-PSOE ha posat en marxa una ofensiva institucional per evitar que es derogui la Llei de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears. Davant l’anunci del pacte entre el Partit Popular i Vox per eliminar una de les normatives més avançades en matèria de veritat, justícia i reparació a l’Estat espanyol, els socialistes han activat una estratègia transversal que inclou mocions als ajuntaments, una iniciativa parlamentària i l’exigència de continuar amb projectes clau com el IV Pla de Fosses i el Memorial de la Dignitat.
Un precedent democràtic amenaçat
Aprovada l’any 2018, la Llei 2/2018 fou concebuda com una eina per reconèixer les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, condemnar explícitament el franquisme i garantir polítiques públiques de memòria com ara les exhumacions, identificacions i actuacions pedagògiques. En aquests anys, el marc normatiu ha permès a les Balears situar-se com un referent estatal en justícia històrica, implicant institucions, societat civil i professionals en un treball conjunt reconegut arreu.
Amb l’acord pressupostari entre el PP i Vox per al 2025, aquest consens democràtic es veu greument amenaçat. L’eliminació de la norma implicaria un retrocés en les exhumacions, la paralització de processos d’identificació, l’abandonament dels espais de memòria i la invisibilització institucional del patiment de les víctimes i les seves famílies.
Compromís socialista amb la veritat, la justícia i la reparació
Per respondre a aquesta amenaça, el PSIB-PSOE ha activat un front polític i institucional. S’ha elaborat una moció tipus que s’està presentant als ajuntaments i institucions de l’arxipèlag. El text proposa sis punts clau: el rebuig explícit a la derogació de la llei, l’exigència de mantenir les polítiques públiques de memòria, el suport actiu a les famílies i entitats memorialístiques i la continuïtat de les iniciatives locals per preservar espais, documents i activitats de sensibilització dirigides a les noves generacions.
Aquest compromís es visualitza també en la petició d’inaugurar el Memorial de la Dignitat i la celebració d’un acte civil d’homenatge institucional. A més, el PSIB-PSOE exigeix la publicació immediata dels estudis i informes elaborats del IV Pla de Fosses, que actualment romanen ocults per decisió del Govern presidit per Marga Prohens.
Un pacte incomplert i una memòria amenaçada
Els socialistes recorden que aquest intent de derogació suposa també una ruptura amb el compromís adquirit públicament per part del PP. El desembre de 2024, després d’una crisi política i institucional, el Govern balear es va comprometre amb les forces progressistes a mantenir intacta la Llei de Memòria. L’incompliment d’aquest acord és considerat una “traïció manifesta” i un “menyspreu cap a les víctimes i la història del nostre poble”.
En paraules del secretari de Nous Drets, Cooperació i Migracions, Omar Lamin, “farem un front comú a cada un dels ajuntaments i institucions per defensar la memòria democràtica”. La consellera socialista Bea Gamundí i el regidor Francesc Dalmau han denunciat també que l’actual Govern incompleix amb la societat civil i actua únicament per satisfer interessos de l’extrema dreta. “Denunciam l’abandonament de les polítiques de memòria democràtica d’un govern totalitarista i els hi plantarem cara”, ha afirmat Dalmau.
Una crida a la responsabilitat institucional
La moció impulsada pel PSIB-PSOE defensa que la memòria democràtica “no és una opció partidista, sinó un deure de país”. Recordar les víctimes no divideix, sinó que fa justícia i construeix una societat més justa i lliure. Els socialistes insisteixen que desmuntar aquest consens suposa un gir cap al revisionisme i la negació de la dictadura, imposat per Vox i assumit pel PP, i denuncien l’ús de la memòria com a moneda de canvi política.
Des de la Fundació Gabriel Alomar, que neix amb vocació de salvaguardar valors com la llibertat, la democràcia i la justícia social, es reivindica la necessitat de preservar el llegat democràtic i continuar amb les polítiques de memòria que garanteixen el reconeixement institucional a qui va ser perseguit per defensar els drets humans. Davant l’intent de desmantellar aquest consens, la resposta ha estat clara: memòria, dignitat i justícia, sempre.
