Quaranta anys després, Espanya marca el camí

Aquest 2025 es compleixen quaranta anys de la signatura del Tractat d’Adhesió d’Espanya a les aleshores Comunitats Europees. Un moment històric que va marcar l’inici d’un viatge transformador per al nostre país: d’un estat nouvingut a la Unió, a un dels seus principals impulsors. Espanya ha passat de ser una veu que s’afegia al cor europeu a convertir-se en una veu que lidera, proposa i obre camí. Aquest és el veritable significat de pertànyer a Europa: créixer-hi, evolucionar-hi i contribuir-hi activament.
Una transformació econòmica, democràtica i social
En aquestes quatre dècades, Espanya ha deixat enrere dèficits estructurals i s’ha convertit en referent de democràcia consolidada, cohesió social i modernització econòmica. La nostra adhesió va suposar l’entrada a un espai de drets i llibertats, de progrés compartit, i ens ha permès construir infraestructures estratègiques, reforçar els serveis públics i internacionalitzar l’economia. Però el més rellevant és que avui Espanya juga un paper clau en el rumb de la Unió. Des de l’excepció ibèrica per frenar els preus energètics fins al lideratge en l’impuls del Pla de Recuperació europeu postpandèmia, amb Espanya com a segon país més beneficiat dels fons Next Generation. Des de la defensa decidida d’Ucraïna fins a la postura valenta sobre Palestina, liderada pel Govern d’Espanya, som presents i influents en els grans debats europeus.
A les Illes Balears, aquest recorregut europeu ha estat fonamental. Europa ha representat inversió, reconeixement i igualtat d’oportunitats. Des dels programes FEDER per modernitzar infraestructures, fins als fons agraris i les polítiques d’ocupació que han donat suport a milers de persones. Hem aconseguit posar la insularitat en el centre del debat europeu i obtenir compromisos concrets sobre connectivitat i preus justos. L’Europa de la cohesió també és la nostra Europa.
Les Illes Balears i la mirada insular dins la UE
Europa ens ha ajudat a defensar una mirada insular, plural i sostenible. Des de Balears hem participat activament en les discussions sobre protecció del medi marí, gestió turística o precarietat laboral. Hem estat europeistes actius, contribuint a una Unió més justa, més social i més propera a la ciutadania.
En aquest escenari global canviant, no podem deixar de parlar de la seguretat i la defensa, perquè Europa també ha de ser capaç de protegir-se. Això no vol dir caure en discursos bel·licistes, sinó avançar cap a una autonomia estratègica europea que ens permeti actuar de manera coordinada, sobirana i eficaç davant els grans reptes globals. Una autonomia, no obstant això, que no pot ser mai a costa de l’Europa social.
Ho vam veure amb la crisi de la COVID-19, quan la Unió va donar una resposta exemplar: centralització de compres de vacunes, fons de recuperació sense precedents i una coordinació sanitària que ens va salvar d’un mal major. I ho hem tornat a veure amb la guerra d’Ucraïna, on Europa ha actuat amb determinació, donant suport a la resistència ucraïnesa, i també obrint les portes a milions de desplaçats. Aquesta ha estat una resposta solidària i coherent amb els valors fundacionals del projecte europeu.
Un projecte de pau davant els reptes actuals
Perquè no podem oblidar que la Unió Europea va néixer com un projecte de pau. Un projecte que ha aconseguit mantenir la convivència i la democràcia dins les seves fronteres, però que ara es veu amenaçat tant des de fora com des de dins. L’ona reaccionària, l’autoritarisme i la internacional de la ultradreta qüestionen obertament els valors europeus. Davant això, la Unió ha de ser un far de llibertats, de drets i de justícia social, un model que protegeixi la ciutadania i defensi l’Estat del benestar.
Un Estat del benestar que té un pilar fonamental per a les socialistes: el dret a un habitatge digne i assequible. La crisi de l’habitatge que patim arreu d’Europa, i especialment a les Illes Balears, és inassumible. Ho tenim ben present: en conseqüència, les socialistes hem liderat el debat per a aconseguir, per primera vegada, que la Comissió Europea tingui un comissari d’Habitatge, així com la creació d’una Comissió especial al Parlament per afrontar aquesta emergència. L’objectiu és clar: que Europa aporti un marc normatiu comú, fons específics i mesures concretes per garantir el dret a un habitatge digne per a totes i tots.
Una Europa que ha de defensar el progrés i el benestar no només dins les seves fronteres, també cap a l’exterior. La raó és que no podem mirar cap a una altra banda davant les guerres del nostre entorn. Hem de condemnar el genocidi i la massacre de la població civil a Palestina i donar suport a les iniciatives que defensen la pau i el Dret internacional. El Govern d’Espanya ha estat exemplar des del primer moment del nou esclat del conflicte, l’octubre de 2023, i la Unió Europea ha d’estar a l’altura.
Construir una Europa que protegeixi les persones
Quaranta anys després, toca mirar enrere amb orgull, però sobretot mirar endavant amb responsabilitat. La Unió Europea no és un projecte acabat, sinó una construcció permanent. I els reptes que tenim al davant —desigualtat, crisi climàtica, transició digital, drets democràtics— ens demanen coratge, coherència i compromís.
Des de les Illes Balears i com a eurodiputada socialista, continuaré treballant per una Europa que protegeixi, que cuidi i que no deixi ningú enrere. Perquè Europa ha estat —i ha de seguir sent— una eina al servei de les persones. I perquè la millor manera de celebrar aquests quaranta anys és fer que els propers siguin encara millors.
Alícia Homs
Eurodiputada del PSIB-PSOE