Un turisme amb límits: un nou model per salvar Eivissa de la saturació

Un any més patim a Eivissa un estiu d’excessos: carreteres i platges saturades i activitats econòmiques il·legals arreu, des dels taxis pirates als lloguers vacacionals il·legals.
Com hem arribat fins aquí? Per què es va abandonar el model que pretenia posar límits al turisme?
Durant els vuit anys de governs progressistes entre 2015 i 2023, el Pacte de Progrés va impulsar a les Illes una política turística basada en la contenció, la redistribució i la sostenibilitat. Un model que apostava per posar fre al creixement turístic per protegir el territori, garantir l’accés a l’habitatge i millorar la convivència.
Avui, baix el mandat de Marga Prohens (PP) i els seus pactes amb Vox, aquell model ha estat desmantellat i els efectes, especialment a Eivissa, no han tardat a fer-se evidents.
El model del Pacte es va construir amb mesures que marcaren un punt d’inflexió: sostre turístic, ecotaxa finalista i control del lloguer.
A partir de 2022 es va aplicar una suspensió total de noves places a Eivissa i Formentera, amb l’objectiu de frenar el creixement descontrolat i evitar la saturació de recursos.
Es recaptaven desenes de milions anuals amb l’ecotaxa destinats exclusivament a projectes de sostenibilitat, habitatge públic, conservació del patrimoni i modernització hídrica.
Es limità de manera estricta la concessió de llicències turístiques a pisos d’ús residencial i en sòl rústic, per evitar l’expulsió de residents i contenir la bombolla immobiliària.
Els Progressistes tenim clar l’objectiu, el turisme ha de continuar sent el nostre motor econòmic però és imprescindible posar límits, ordenar i, parlar sense por, de DECRÈIXEMENT.
Des de l’arribada de Prohens al 2023, les Balears han viscut un gir radical. La derogació de les moratòries, la flexibilització de l’ús de l’ecotaxa, l’amnistia urbanística en sòl rústic i els acords amb Vox han desmuntat les principals eines de contenció i han multiplicat els problemes que viuen els residents a causa de la saturació.
Amb les noves normes del PP, a Eivissa, es podrien autoritzar fins a 24.000 noves places turístiques. Aquest nou model constitueix un vertader desastre per a les Pitiüses. Tornam als anys del creixement salvatge. Una gran incongruència quan estam pensant què fer amb els nostres residus, quan tenim els aqüífers dessecats i problemes d’abastiment d’aigua cada estiu.
La diferència dels dos models és profunda. Allà on el Pacte vol posar sostres, el PP obre portes. Allà on abans es demanava corresponsabilitat al sector, ara se’ls dona via lliure. On abans es planificava amb criteris ambientals i socials, ara es prioritza el curt termini econòmic.
Els Progressistes defensam que el turisme ha de ser compatible amb la vida local, els habitatges han de ser un dret pels ciutadans i no un be d’especulació per uns pocs i el respecte i la protecció del territori una obligació i prioritat.
Molts eivissencs entenem que és urgent reconduir el model turístic i posar fre a les polítiques desmesurades del Govern del PP. No és cert que els progressistes tenguem “turismefòbia”, valoram el turisme com a motor econòmic que és, però també tenim la certesa de que si no es posen límits, d’aquí no molt de temps ho planyerem.
Mentre, els embussos col·lapsen les carreteres, els lloguers continuen disparats i els residents ens sentim cada vegada més desplaçats, la pregunta a la Sra. Prohens és clara: creu que es pot créixer sense límits en un territori finit?
Lurdes Costa Torres
Presidenta de la Federació Socialista d’Eivissa