Vendre el “bilingüisme cordial” i comprar el discurs de VOX
El passat 30 de juny des de Plataforma per la Llengua vàrem publicar l’InformeCat 2025, un recull anual de cinquanta dades que ofereixen una visió general de l’estat en què es troba la nostra llengua. Entre les dades que s’hi recollien hi trobem la que fa referència als resultats de les proves IAQSE (Institut d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu) en què s’hi destacava el fet que el nivell de català a 4t de Primària del nostre alumnat es desploma 10 punts i menys de la meitat dels alumnes superen el nivell esperat.
Preguntat per aquestes xifres a l’informatiu Balear de dia 8 de juliol, el conseller Vera declarava que “Farem feina per millorar aquestes dades però tenim molta casuística, molts factors externs al sistema educatiu i amb això estam fent feina”.
És ben cert que hi ha molts factors que expliquen les citades xifres, però malauradament no tots són externs al Govern del qual forma part el senyor Vera i que de la seva mà s’implanten en el sistema educatiu- pla de segregació de llengua, impuls a la tria de llengua a infantil sense assessorament dels docents del centre, introducció de la vehicularitat del castellà en el sistema educatiu-. En aquest sentit, només cal fer un cop d’ull a l’acord de pressuposts entre el Patit Popular i el partit d’extrema dreta VOX per observar que el govern Prohens té una manera ben estranya de treballar per revertir aquestes dades IAQSE.
D’aquesta manera, de les 43 mesures pactades amb VOX, 16, és a dir un 37,21% del total, van encaminades a afeblir la presència de la llengua pròpia en els dos àmbits en què s’havia assolit certa normalització amb l’objectiu últim de desprestigiar-ne el seu ús fins fer-la del tot prescindible.
Per altra banda, fent bandera del que han batejat com a “bilingüisme cordial”, un concepte no recollit en cap compendi de sociolingüística, el govern de Prohens ens pretén fer creure que no volen fer de la llengua el seu camp de batalla.
En primer lloc, tots aquells que creim que l’Estat, les seves institucions i les polítiques que despleguin han d’anar encaminades a corregir les situacions de desigualtat i inequitat presents en la societat, com a conseqüència de l’acumulació històrica del poder econòmic, polític i social en mans de determinats grups socials en detriment dels drets col·lectius i individuals d’altres, no podem restar impassibles davant el discurs del pretès “bilingüisme cordial” de Prohens.
L’exaltació del bilingüisme “tradicional i natural”, sempre dels no castellanoparlants, per part de la dreta espanyola no és res de nou i arrela en els propis fonaments del franquisme que basant-se en aquest pretext ens negava l’aprenentatge de la llengua pròpia i impulsava el procés de substitució lingüística.
La sociolingüística ha demostrat sobrades vegades que les societats no són bilingües ho són els individus. No és gens normal que una mateixa comunitat lingüística hi hagi dues llengües. Si és així, aquesta situació és completament temporal i es produeix quan com a conseqüència d’enfrontaments bèl·lics, ocupacions colonials o relacions de poder econòmic, polític o social desigual un poble en domina un altre.
Per tant, els sociolingüistes, en concret Joshua Fishman, parlen de situacions de diglòssia externa per referir-se a la situació en què una llengua és emprada per a funcions formals i estàndard; aquesta és la llengua de prestigi anomenada llengua A (alta). L’altra llengua, la pròpia, s’empra en situacions informals i s’anomena llengua B (baixa).
En aquest sentit, el bilingüisme social no seria una situació permanent en què és relacionen dues llengües en igualtat de condicions sinó la primera etapa del procés de substitució lingüística sorgida a conseqüència de la presència d’un conflicte lingüístic en què el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics competeixen entre ells, desplaçant parcialment o total un sistema en els diversos àmbits d’ús.
Aquest procés és reversible?. Des de la sociolingüística la recepta és clara. Només es pot fer front el procés de substitució lingüística si es posa en marxa un procés de normalització lingüística perquè la llengua pròpia recuperi tots els espais naturals i es faci imprescindible el coneixement d’aquesta pel desenvolupament de la vida socio-política dins aquella societat.
Per tant, la sociolingüística, la nostra història i els creixents episodis de discriminacions lingüístiques que tenen lloc dia a dia a les nostres illes ens convencen que ens trobam en una situació de diglòssia que ens pot conduir cap a la substitució lingüística si des de les institucions no s’actua amb el desplegament d’una política lingüística encaminada a la normalització de la llengua catalana.
La no intervenció en la realitat social, que és el que és fa des del govern Prohens i els governs insulars i municipals de PP-VOX, sota el pretext de la negació o ridiculització del conflicte sigui del caràcter que sigui- laboral, familiar, mediambiental…- és un discurs molt recorrent per la dreta i sempre duu els mateixos resultats; la perpetuació d’una situació d’injustícia i el patiment dels col·lectius vulnerables a favor dels interessos del grup dominant.
En segon lloc, a més, com és el cas del govern Prohens i les altres institucions en mans del tàndem PP-VOX, no només no intervenen per protegir els drets dels col·lectius vulnerables sinó que apliquen mesures que qüestionen o fins i tot revoquen de facto els drets d’aquests col·lectius- com és l’eliminació del requisit de català per tot l’àmbit de la salut o per l’accés a llocs de feina de l’administració local-. Envien un clar missatge a la societat: hi ha una llengua que serveix per anar per tot, aquella que ha estat imposada des de fora, i una altra que queda reservada a determinats àmbits, la pròpia.
En aquest sentit, necessitam que les institucions i la societat ens conjurem per fer la llengua catalana el punt de trobada i de cohesió d’una comunitat humana caracteritzada per la diversitat d’origen dels seus integrants. És imprescindible que actuem en el sentit de fer-la del tot necessària i part del dia a dia de tots els habitants de les nostres illes. Per aconseguir-ho s’ha d’actuar de manera transversal i fer-ho especialment en diversos àmbits – acollida i integració dels nouvinguts, comerç i hoteleria, educació, cultura i esport i salut-. Tot plegat per assegurar els drets lingüístics dels catalanoparlants, la integració dels nouvinguts en la comunitat catalanoparlant i la supervivència de la nostra llengua.
Marina Garcias Salvà
Delegada a les Illes Balears de Plataforma per la Llengua
