Al compàs del lila
El pròxim dissabte, 8 de març, sembla ser una data amb una excusa prou bona per reflexionar davant les polítiques, actituds, comentaris, continguts en línia… que ballen al voltant d’una societat masclista i heteropatriarcal.
A continuació, aprofitant el Dia Internacional de la Dona, s’exposa un recull de qüestions bàsiques per encetar una conversa amb aquelles persones que ballen al compàs del mencionat anteriorment.
“Treballar des del feminisme és treballar per la justícia. Defensem una educació política que tengui com a principal finalitat fer impossible ignorar la injustícia.” Lola Olufemi, al seu llibre 《Feminisme interromput. Rebentar el poder.》
Com influeix la nostra educació en la nostra mirada crítica?
És possible fugir dels biaixos masclistes, quan són una part íntima nostra, tan arrelada i present dins el nostre repertori de records, com poden ser la infància o joventut?
Es convida a fer una autocrítica per aconseguir entendre d’on provenen certes actituds, o la mancança d’aquestes. Si bé és una imatge popularitzada, més enllà del que aprenen mitjançant el joc, habitualment les nines, imaginant i creant realitats amb el joc simbòlic fent ús de nadons de plàstic, la clau del dubte es troba a l’altra cara de la moneda. Què no aprenen si només juguen amb pepes?
Tenir cura d’una altra persona, o fer-se càrrec de les necessitats bàsiques d’un nadó, són coneixements adquirits abans dels tres anys, gràcies al joc simbòlic. No obstant això, quan el temps dedicat a aquest tipus de representacions socials, absorbeix de manera majoritària el temps dedicat a la creació d’un imaginari, manquen els jocs motors: córrer, caure, escalar, salvar-se d’un món fet amb pedres amb les quals travelar. Així, abans de començar primària, ja s’ha perpetuat la idea de “rescatar” a les nines que no han après a fer-ho soles. Ells, pobres, manquen dels coneixements de cura, si els hi privam d’aquesta riquesa.
Cada dia de l’any són bons per canviar, qüestionar, formar-se i investigar damunt el tema. Però, si es pensa que es necessita un pretext, enhorabona, dissabte el dia. Ara no hi ha motius per no saber per on començar; pel principi.
Margarita De Noia Blanc
Vicepresidenta del CJIB
