Avui, dimarts 25 de juny, a les 17 hores, tindrà lloc la presentació del llibre “La Casa del Poble de Palma (1924-2024)” a Ca n’Alcover de Palma. L’acte comptarà amb la presència de Cosme Bonet, vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar, i Mercedes Garrido, secretària de Política Autonòmica del PSIB-PSOE.
El passat mes de gener es van complir cent anys de la inauguració de l’edifici de la Casa del Poble de Palma, situat al carrer de Reina Maria Cristina. En commemoració d’aquest centenari, l’historiador Antoni Vidal ha publicat aquesta obra amb l’objectiu de dignificar l’espai i preservar la memòria obrera de Palma.
El llibre de Vidal ofereix una detallada evolució històrica de la Casa del Poble des dels seus inicis, passant per la confiscació durant el règim franquista, fins a la seva trajectòria en el període de recuperació democràtica. La construcció d’aquest edifici va ser un esdeveniment de gran importància per a la història de Palma. Les societats obreres de la ciutat van aconseguir una de les cases del poble més imponents d’Espanya gràcies a una donació del financer Joan March. Aquesta donació, però, va ser objecte de controvèrsia, especialment criticada pels grups anarcosindicalistes.
L’edifici va ser inaugurat durant la dictadura de Primo de Rivera, un període difícil per a la legalitat de les societats obreres. Tot i la persecució política, els socialistes van poder continuar les seves activitats sindicals des de la Casa del Poble, a diferència dels anarcosindicalistes i comunistes que van patir un enfrontament més dur.
Amb l’arribada de la República el 14 d’abril de 1931, la Casa del Poble es va convertir en un bastió republicà. Des dels seus inicis, l’edifici va oferir serveis com una escola obrera diürna i nocturna, assessorament laboral, biblioteca, càtedra de teatre, gimnàs i activitats d’oci a preus simbòlics o gratuïts.
La nit del 18 al 19 de juliol de 1936, militants de les forces obreres es van concentrar a la Casa del Poble esperant armes que mai van arribar. Aquesta ubicació es va convertir en un objectiu prioritari pels colpistes que buscaven controlar Palma. Durant el cop d’estat feixista, la Casa del Poble es va transformar en el quarter general de la Falange, convertint-se en un centre de tortures i interrogatoris per a militants i dirigents de l’esquerra.
Després de la guerra, l’edifici va ser utilitzat com a dispensari mèdic i posteriorment, fins al 1974, com a Escola Taller Sindical. Un any abans de la mort del dictador, l’edifici va ser enderrocat i, el 2008, venut a propietaris privats. Malgrat això, encara hi ha veus que reivindiquen la recuperació pública d’aquest espai.
Amb aquest llibre, Antoni Vidal proporciona una visió rigorosa i completa de la història de la Casa del Poble, subratllant la seva importància com a testimoni dels esdeveniments que han marcat la ciutat de Palma al llarg dels anys.