Blog – Full Width

per

Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge

Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge
Mobilització unitària a Palma pel dret a l’habitatge

Des de la Fundació Gabriel Alomar ens sumem a la manifestació convocada el dissabte 5 d’abril a les 12 h a la Plaça d’Espanya de Palma. La mobilització, sota el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge”, tindrà lloc de manera simultània en diverses ciutats de l’Estat.

A Mallorca, la convocatòria ha estat impulsada per diversos col·lectius com el Sindicat d’Habitatge de Palma, Stop Desnonaments, la PAH, Menys Turisme Més Vida, el Banc de Temps de Sencelles i el GOB. Totes aquestes entitats reclamen mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.

Una situació d’emergència social

El mercat immobiliari ha deixat de respondre a criteris socials. Els preus de lloguer i compra continuen augmentant, mentre els ingressos de bona part de la població romanen estancats. Això provoca que moltes persones hagin de destinar més de la meitat dels seus ingressos al pagament d’un sostre.

La manca d’un parc públic d’habitatge, l’especulació i l’orientació del mercat al turisme i al luxe agreugen una situació que impacta de ple en la cohesió social i la vida quotidiana de moltes famílies.

Efectes de la turistificació i la pressió estrangera

Mallorca concentra una gran part del mercat estatal d’habitatge de luxe. El 2022, el 33% de les operacions d’aquest tipus es varen registrar a les Illes. A més, la compra d’immobles per part de persones no residents va augmentar un 81,5% aquell any, amb una presència destacada de compradors alemanys i britànics.

Els col·lectius convocants denuncien que aquesta dinàmica incrementa els preus i redueix l’accés a l’habitatge per part de la població local. També alerten de l’impacte del lloguer turístic, que ja supera els 25.000 habitatges a l’illa i que ha modificat l’ús residencial en municipis com Pollença, Alcúdia o Santanyí.

Propostes i reivindicacions

La manifestació de dia 5 recull diverses demandes compartides per les entitats organitzadores:

  • Control dels preus del lloguer i regulació efectiva del mercat immobiliari.
  • Expropiació d’habitatges buits en mans de grans tenidors i ús social dels immobles de la SAREB.
  • Limitació a la compra d’habitatge per part de no residents.
  • Prohibició del lloguer turístic en zones tensionades.
  • Ampliació del parc públic de lloguer social.
  • Garantia d’accés als subministraments bàsics.
  • Derogació de les lleis que penalitzen la lluita per l’habitatge.

Compromís amb el dret a viure-hi

Des de la Fundació Gabriel Alomar consideram fonamental participar d’aquest espai de mobilització. L’habitatge és un dret i una condició bàsica per al desenvolupament personal i col·lectiu. Per això, ens adherim a aquesta convocatòria i animam a la participació de la ciutadania en una jornada de reivindicació compartida arreu del territori.

📅 Dissabte 5 d’abril
🕛 12:00 h
📍 Plaça d’Espanya, Palma
📢 Mobilització unitària pel dret a l’habitatge

Més informació sobre la convocatòria estatal: www.acabemosconelnegocio.es

per

Per què som socialistes?

Per què som socialistes?
Per què som socialistes?

En ple segle XXI, definir què significa ser socialista és més necessari que mai. Ens trobam en un moment en què ideologies que fomenten l’odi i la divisió guanyen força, enfrontant persones pel seu origen, religió, pensament, ideologia, sexe o orientació sexual. Davant aquest panorama, el socialisme democràtic s’ha de reafirmar com un pensament inclusiu, basat en la convivència i en la defensa d’una societat on tothom, per damunt de les diferències, tengui els mateixos drets, llibertats i oportunitats.

El socialisme no ha estat una idea estàtica, ha evolucionat al llarg dels segles XIX, XX i XXI, adaptant-se als canvis socials i econòmics que han marcat la història mundial. En els seus inicis el socialisme va sorgir com una ideologia de classe per defensar els drets laborals dels treballadors i treballadores, i garantir la seva llibertat com a ciutadans davant els abusos del capitalisme industrial. Amb el temps, el socialisme va ampliar el seu horitzó per incloure la lluita pels drets socials, la igualtat entre homes i dones, la justícia econòmica i la defensa dels serveis públics, pilars d’un estat garantista de drets i llibertats cíviques. Avui, el socialisme continua sent una eina fonamental per construir una societat més justa, que garanteixi no només drets individuals, sinó també la cohesió social davant l’amenaça de l’individualisme extrem.

El socialisme és la conseqüència de la igualtat enfront de la llibertat: si la llibertat és un dret, la igualtat també ha de ser-ho.” – Jean Jaurès

Ser socialistes no és només una opció política, és una convicció sobre com hauria de ser la societat. Defensam el dret fonamental de totes les persones a crear, a construir el seu propi projecte de vida. En definitiva, el dret a la felicitat. Tothom, pel simple fet de ser persona, ha de poder decidir com vol viure.

Això implica llibertat d’elecció, però una llibertat real, no només teòrica. La llibertat no pot ser un privilegi per a uns quants, sinó una condició garantida per a tothom. I aquí entra en joc la igualtat d’oportunitats: sense ella, la llibertat és incompleta, un privilegi de pocs i no un dret. Una societat on uns pocs ho tenen tot i molts no tenen res no és una societat justa. Com deia John Rawls: “La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament.”

Finalment, hi ha un tercer valor que dona sentit als altres dos: la solidaritat. Som socialistes perquè sabem que vivim en comunitat, que compartim carrers, llocs de treball i recursos. No podem acceptar una societat on només avancen els més forts mentre els altres es queden enrere. Una societat justa és aquella que garanteix que tothom pugui pujar els esglaons necessaris per arribar a la seva pròpia felicitat.

És per això que, encara que reconeguem que el capitalisme ha generat riquesa i desenvolupament, també hem de ser conscients que és un sistema imperfecte. Si no es corregeixen els seus errors, les injustícies que genera el propi model capitalista, aquest acaba generant desigualtats extremes, i la desigualtat extrema no només és injusta, sinó que és insostenible. Quan una minoria concentra el poder i la riquesa i es nega a compartir, mentre una majoria no té accés real a una vida digna, el conflicte social serà inevitable.

Les dades actuals són alarmants: segons un informe d’Oxfam Intermón, l’1% més ric del planeta posseeix més riquesa que el 95% de la població mundial. A més, el nombre de “mil milionaris” ha augmentat significativament en els darrers anys, acumulant fortunes que accentuen la desigualtat econòmica. Aquesta concentració de riquesa no només és injusta, sinó que posa en risc l’estabilitat social i política.

Hi ha qui defensa una mena de “salvatgisme capitalista”, la llei de la jungla on només poden sobreviure i aspirar a complir els seus objectius vitals els més forts. Els socialistes no. Els socialistes defensam una societat on la llibertat sigui de veritat, perquè neixi de la igualtat d’oportunitats. On la riquesa es generi, sí, però també es reparteixi. On tothom tingui dret no només a somiar, sinó a fer realitat els seus somnis.

Això és ser socialista. Lluitar perquè la llibertat, la igualtat i la solidaritat siguin el fonament d’una societat més justa. I no ens aturarem fins a aconseguir-ho.

Cosme Bonet
Secretari d’Organització del PSIB-PSOE.

per

Al compàs del lila

Al compàs del lila

El pròxim dissabte, 8 de març, sembla ser una data amb una excusa prou bona per reflexionar davant les polítiques, actituds, comentaris, continguts en línia… que ballen al voltant d’una societat masclista i heteropatriarcal.

A continuació, aprofitant el Dia Internacional de la Dona, s’exposa un recull de qüestions bàsiques per encetar una conversa amb aquelles persones que ballen al compàs del mencionat anteriorment.

“Treballar des del feminisme és treballar per la justícia. Defensem una educació política que tengui com a principal finalitat fer impossible ignorar la injustícia.” Lola Olufemi, al seu llibre 《Feminisme interromput. Rebentar el poder.》

Com influeix la nostra educació en la nostra mirada crítica?

És possible fugir dels biaixos masclistes, quan són una part íntima nostra, tan arrelada i present dins el nostre repertori de records, com poden ser la infància o joventut?

Es convida a fer una autocrítica per aconseguir entendre d’on provenen certes actituds, o la mancança d’aquestes. Si bé és una imatge popularitzada, més enllà del que aprenen mitjançant el joc, habitualment les nines, imaginant i creant realitats amb el joc simbòlic fent ús de nadons de plàstic, la clau del dubte es troba a l’altra cara de la moneda. Què no aprenen si només juguen amb pepes?

Tenir cura d’una altra persona, o fer-se càrrec de les necessitats bàsiques d’un nadó, són coneixements adquirits abans dels tres anys, gràcies al joc simbòlic. No obstant això, quan el temps dedicat a aquest tipus de representacions socials, absorbeix de manera majoritària el temps dedicat a la creació d’un imaginari, manquen els jocs motors: córrer, caure, escalar, salvar-se d’un món fet amb pedres amb les quals travelar. Així, abans de començar primària, ja s’ha perpetuat la idea de “rescatar” a les nines que no han après a fer-ho soles. Ells, pobres, manquen dels coneixements de cura, si els hi privam d’aquesta riquesa.

Cada dia de l’any són bons per canviar, qüestionar, formar-se i investigar damunt el tema. Però, si es pensa que es necessita un pretext, enhorabona, dissabte el dia. Ara no hi ha motius per no saber per on començar; pel principi.

Margarita De Noia Blanc
Vicepresidenta del CJIB

per

Migración en España: Derechos, desafíos y políticas actuales

Migración en España: Derechos, desafíos y políticas actuales
Migración en España: Derechos, desafíos y políticas actuales

Si hay un tema que presente en las conversaciones, en los medios de comunicación y en los programas políticos, sin duda éste es el fenómeno migratorio. La socialdemocracia y las políticas progresistas se caracterizan por la rigurosidad en el diagnóstico para poder aportar soluciones equilibradas, justas y respetuosas con los derechos humanos.

Comenzamos con el diagnóstico. Un fenómeno tan complejo como el migratorio, con tantas aristas, no puede ser atendido con mensajes simples, imposibles de ejecutar y teñidos de racismo y xenofobia.
Si somos rigurosos, veremos que la migración es un fenómeno inherente a la historia humana. Desde tiempos inmemoriales, las personas han cruzado fronteras en busca de seguridad, oportunidades y una vida mejor. En la actualidad, unido a las mejoras en los medios de transporte, las crisis políticas, económicas y climáticas han intensificado los flujos migratorios.

Las causas que mueven a las personas a migrar son variadas, pero básicamente son:

  • 1 – Por la condición de refugiado, reconocida a toda persona que, debido a fundados temores de ser perseguida por motivos de raza, religión, nacionalidad, opiniones políticas, pertenencia a determinado grupo social, de género u orientación sexual, se encuentra fuera del país de su nacionalidad y no puede o, a causa de dichos temores, no quiere acogerse a la protección de tal país, o al apátrida que, careciendo de nacionalidad y hallándose fuera del país donde antes tuviera su residencia habitual, por los mismos motivos no puede o, a causa de dichos temores, no quiere regresar a él.

    Derechos que vienen recogidos en el artículo 13.4. de la Constitución Española, la Ley reguladora del Derecho de Asilo y la Protección Subsidiaria configura el asilo, con la Convención de Ginebra de 1951 y el Protocolo de Nueva York de 1967.
  • 2 – Por razones económicas, relacionada con las normas laborales deficientes, las altas tasas de desempleo y la salud general de la economía de un país. Los factores de atracción incluyen salarios más altos, mejores oportunidades de empleo, un nivel de vida más alto y oportunidades educativas.

    Derechos que vienen recogidas en la Ley Orgánica 4/2000 sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, y en su Reglamento de desarrollo.

    Los partidos de derecha y de extrema derecha sitúan la migración y soluciones arbitrarias, simples e ineficaces, como la devolución de todos los inmigrantes. España, desgradaciamente, no es una excepción. Oímos con frecuencia que los inmigrantes son los culpables de todos los problemas del país y que bastaría ser contundente con los que llegan al país para solucionarlo. Oímos que son personas “ilegales” porque no cumplen las normas, pero a la vez se propone que el Estado incumpla sus propias normas saltándose la Constitución Española y la ley Orgánica.

    Pero lo primero que debemos preguntarnos es si deberíamos devolver en caliente a una familia ucraniana que ha sufrido la invasión de su país, a una profesional afgana que huye del régimen de los talibanes o una persona perseguida en un país dictatorial por motivos ideológicos, religiosos o de orientación sexual.
    España sufrió en 1936 el alzamiento fascista que provocó un golpe de estado, una cruenta guerra civil posterior y una terrible dictadura, que solo trajo hambre, pérdida de derechos y libertad. Miles de españoles tuvieron que salir de su país huyendo del dictador. España tiene memoria, y no olvidamos qué países dieron un trato digno a los refugiados españoles defensores de la democracia. ¿Cómo queremos ser recordado ahora como país?. ¿Cómo aquellos países que dieron cobijo y asilo, con pleno respeto a los derechos humanos?. ¿O cómo aquellos otros que se limitaron a considerarlos un problema y a hacinarlos en espacios?.

    La historia siempre nos trae grandes lecciones, y cuando estalló la II Guerra Mundial, quién ayudó a aquellos países a librarse del fascismo y de la opresión, y a recuperar la democracia, fueron aquellos refugiados españoles a los que no siempre trataron con el respeto que se merecían.

    Pero la dictadura franquista no sólo trajo represaliados políticos. La situación de pobreza y dificultes económicas que ocasionó el régimen, provocó que muchos españoles y españolas buscaran mejores condiciones económicas. En los países de acogida, muchos de nuestros compatriotas sufrieron la xenofobia y el estigma, que desde luego debemos combatir.

    El pasado de nuestro país nos muestra claramente que la apuesta que debe hacer España es por una política migratoria humanitaria y responsable. Pero también lo debemos hacer por el presente y por el futuro. La fuerza de los migrantes es totalmente necesaria para garantizar el Estado del bienestar.
    Lejos de ser una carga, la migración ha demostrado ser un motor de crecimiento económico. Los migrantes contribuyen con su trabajo, innovación y cultura a las sociedades que les reciben. Diversos estudios han demostrado que los migrantes generan más riqueza de la que consumen en servicios públicos. Políticas de inclusión, como el acceso a la educación y el mercado laboral, permiten una integración exitosa y fomentan el desarrollo mutuo.

    Las políticas migratorias pregonadas por la derecha y la extrema derecha, así como la criminalización de los migrantes no solo son inhumanas, sino que también han demostrado ser ineficaces. En lugar de reducir los desplazamientos, crean condiciones de vulnerabilidad, aumentan la explotación laboral y generan crisis humanitarias.

    La xenofobia y el nacionalismo extremo han sido utilizados para justificar políticas de exclusión y discriminación. Sin embargo, la historia ha demostrado que las sociedades que abrazan la diversidad y fomentan la inclusión son más resilientes, innovadoras y prósperas. La migración es una oportunidad para construir comunidades más fuertes y solidarias, donde todas las personas tengan la posibilidad de contribuir y prosperar.

    Empezamos este artículo señalando que uno de los hechos que diferencia a las políticas progresistas de los discursos xenófobos de la derecha es la rigurosidad en el diagnóstico. Pero debemos acabarlo señalando que otra de las grandes diferencias es la aplicación de soluciones justas, equitatitivas y respetuosas con los derechos humanos. En España esta diferencia es más que evidente. Llevamos décadas escuchando a la derecha señalar a los inmigrantes y prometer soluciones mágicas, pero cuando han gobernado no han propuesto ni una.

    La norma fundamental que regula los derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social es el Reglamento de Extranjería. El primer reglamento de desarrollo que tuvo nuestro país fue 557/2011, siendo Presidente del Gobierno José Luis Rodríguez Zapatero. Nuestro país tuvo que esperar hasta el año 2022 para que hubiera un nuevo Reglamento, tuvo que esperar que volviéramos tener como Presidente a Pedro Sanchez. Entre medias, el Gobierno de Rajoy no modificó el Reglamento ni propuso un nuevo marco. Se limitó a hacer discursos populistas, tintados de xenofobia y que sólo buscan polarizar a la sociedad.

    Para concluir, recordemos, que el pasado mes de octubre, en el Congreso de los Diputados, el Presidente del Gobierno dejó una frase que resume perfectamente el pensamiento de cualquier progresista en materia migratoria: “Los españoles somos hijos de la migración, no seremos padres de la xenofobia. Hagamos una política migratoria de la que nuestros mayores puedan sentirse orgullosos. Y hagamos una política migratoria que garantice el futuro de sus nietos”.

    per

    Més de 1.000 persones reten homenatge a Xisco Antich a Palma

    Més de 1.000 persones reten homenatge a Xisco Antich a Palma
    Més de 1.000 persones reten homenatge a Xisco Antich a Palma

    L’Auditori del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears va quedar petit per acollir el miler de persones que es van reunir aquest dijous per retre homenatge a Francesc Antich, expresident del Govern balear (1999-2003 i 2007-2011) i exsecretari general del PSIB-PSOE. Entre els assistents hi havia familiars, amics, companys de partit i representants de la societat civil.

    La presència de Zapatero i Armengol

    L’expresident del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i la presidenta del Congrés i secretària general del PSIB, Francina Armengol, van ser dos dels principals participants en l’acte. Tots dos van recordar Antich tant des del vessant polític com humà, destacant-ne la seva humilitat, respecte i compromís social.

    Zapatero va posar en valor la lleialtat i coherència d’Antich, ressaltant-ne la influència en la millora del finançament autonòmic per a les Illes Balears. Segons l’expresident espanyol, Antich va dedicar hores a defensar aquesta reivindicació i a convèncer el govern central de la seva importància. També en va destacar la seva visió avançada en matèria de sostenibilitat ambiental, social i turística.

    Armengol va recordar que es van conèixer fa més de 30 anys i va elogiar el paper d’Antich com a artífex del primer govern de coalició de les Illes Balears, el Pacte de Progrés del 1999. La dirigent socialista va destacar el seu compromís amb el feminisme, l’ecologisme i la justícia social, i va reafirmar la necessitat de treballar per recuperar el govern balear el 2027.

    Un llegat federalista, ecologista i feminista

    L’acte va comptar també amb la intervenció de Josep Vicens, del Cercle d’Economia de Mallorca; l’activista ecologista Xavier Pastor; i l’advocada feminista Francina Mas. Tots tres van recordar el paper d’Antich en la defensa del federalisme, l’ecologisme i els drets de les dones.

    Pastor va rememorar la seva implicació en la lluita contra la incineradora de Son Reus, mentre que Mas va destacar la seva contribució en la creació de l’Institut Balear de la Dona durant el seu mandat.

    Algaida recordarà Antich com a Fill Il·lustre

    Nascut a Caracas el 1958, Antich va viure la major part de la seva vida a Algaida, municipi del qual va ser batle entre 1991 i 1997. L’actual alcaldessa, Margalida Fullana, va anunciar durant l’homenatge que el consistori ja ha iniciat el procés per nomenar-lo Fill Il·lustre del municipi.

    “Ha deixat una empremta inesborrable en la història de les Balears i d’Algaida”, va afirmar Fullana, assegurant que la decisó es pren per unanimitat.

    Un comiat emotiu amb música i paraules familiars

    L’acte va incloure actuacions musicals de la Banda de Música d’Algaida, del cantautor Biel Majoral i de la soprano Maria Rosselló. La intervenció final va ser a càrrec del seu fill, Tomeu Antich, qui va recordar el seu pare com un home de valors ferms i gran amant de la cultura i la llengua catalana.

    Tomeu va destacar el compromís del seu pare amb la política i la seva vocació de servei, subratllant que la seva memòria perviurà en les seves accions i en les persones que el van conèixer. Va remarcar el lema del seu pare: “Quatre illes, un país, cap frontera”, com a reflex de la seva visió de cohesió per a les Balears.

    L’homenatge es va cloure amb una interpretació musical en record de l’expresident, en un acte ple d’emotivitat i reconeixement a la seva figura política i personal.

    per

    Record i homenatge a les víctimes del franquisme a Palma

    Record i homenatge a les víctimes del franquisme a Palma
    Record i homenatge a les víctimes del franquisme a Palma

    El pròxim 24 de febrer, la ciutat de Palma acollirà un acte de record a les víctimes del franquisme. La Plataforma per la Memòria Democràtica ha organitzat aquesta commemoració, que tindrà lloc al Mur de la Memòria a les 17.00 hores. La Fundació Gabriel Alomar dona suport a aquesta iniciativa que ret homenatge als afusellats durant la dictadura.

    Un acte per mantenir viva la memòria històrica

    Cada any, el 24 de febrer es commemora el Dia de Record a les Víctimes del Franquisme. Aquesta jornada pretén visibilitzar les víctimes de la repressió i reivindicar la importància de la memòria històrica. L’homenatge a Palma posarà el focus en figures com Àlexandre Jaume, Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, executats el 1937.

    El Mur de la Memòria, espai de record

    L’acte tindrà lloc al Mur de la Memòria, situat al cementeri de Palma. Aquest espai s’ha convertit en un punt de referència per a la memòria històrica a Mallorca. Inaugurat com a lloc de record, acull noms de persones represaliades pel règim franquista i simbolitza la lluita per la veritat, la justícia i la reparació.

    Suport institucional i social

    La Fundació Gabriel Alomar, compromesa amb la divulgació del pensament progressista i la defensa dels drets humans, se suma a aquesta convocatòria. L’acte està obert a tothom qui vulgui participar en el record de les víctimes i en la reivindicació d’un passat que encara ressona en la societat actual.

    Una data amb significat

    Durant els primers mesos de la Guerra Civil, centenars de persones van ser detingudes i afusellades per la seva ideologia política. Entre elles, l’advocat i diputat Àlexandre Jaume, el batle de Palma Emili Darder, i els polítics Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. La seva execució simbolitza la persecució de les idees democràtiques durant la dictadura.

    Un compromís amb la memòria

    L’acte del pròxim 24 de febrer forma part d’un conjunt d’iniciatives destinades a mantenir viva la memòria històrica. La reivindicació d’aquests fets no només vol recordar les víctimes, sinó també reafirmar el compromís col·lectiu amb els valors democràtics. Per això, l’organització fa una crida a la participació ciutadana en aquesta jornada de record i reflexió.

      Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

      ADDRESS

      63739 street lorem ipsum City, Country

      PHONE

      +12 (0) 345 678 9

      EMAIL

      info@company.com