Blog – Full Width

per

15J: mobilització a Palma contra la massificació turística

15J: mobilització a Palma contra la massificació turística
15J: mobilització a Palma contra la massificació turística

Més de 90 col·lectius es manifestaran a Palma contra la turistificació

La Fundació Gabriel Alomar se suma a la crida a la mobilització convocada per la Plataforma Menys Turisme, Més Vida aquest diumenge 15 de juny a les 18 h a la plaça d’Espanya de Palma. La protesta es fa coincidir amb altres accions simultànies a Eivissa, Formentera, Barcelona i Donostia, i forma part de la Xarxa del Sud d’Europa contra la Turistificació.

La manifestació arriba en un context marcat per l’agreujament de la crisi d’habitatge, la saturació dels serveis públics i la pressió creixent sobre el territori i els recursos naturals. En aquest sentit, la Fundació Gabriel Alomar s’alinea amb les entitats que denuncien que el model turístic actual és insostenible i que reclamen un gir polític i social davant l’actual situació.

Una crida compartida davant l’emergència habitacional i ambiental

Segons el comunicat de la Plataforma, la mobilització respon a una situació “límit” agreujada per l’inici de la temporada alta, l’arribada massiva de creueristes i la celebració d’esdeveniments esportius que col·lapsen municipis com Sóller, Artà o Palma. A més, s’hi assenyala el paper de les polítiques urbanístiques del Govern, que han afavorit la requalificació de sòl públic i l’amnistia d’edificacions il·legals en sòl rústic, amb el suport de la coalició PP-VOX.

Els convocants denuncien que aquestes mesures afavoreixen la mercantilització turística i desatenen les necessitats de la població resident. També alerten del retrocés en drets socials, ambientals i lingüístics, així com de la criminalització de col·lectius vulnerables i la retallada de serveis públics.

La Fundació Gabriel Alomar, fidel als seus valors fundacionals de defensa del pensament crític i dels drets col·lectius, expressa el seu suport a les mobilitzacions i fa una crida a la participació activa per defensar una Mallorca més justa, habitable i respectuosa amb el seu entorn.

Suport transversal i ampli del teixit social

Més de 90 organitzacions socials, culturals, sindicals, ecologistes, juvenils i veïnals s’han adherit a la convocatòria. Entre elles, s’hi troben entitats com el GOB, Amics de la Terra, la CGT, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, la CUP, l’STEI o Fridays for Future Mallorca. El llistat també inclou la Fundació Gabriel Alomar, que forma part activa d’aquest moviment ampli i transversal.

A través de les xarxes socials, també s’hi han sumat personalitats del món cultural, educatiu i científic, reforçant la dimensió col·lectiva i plural de la protesta. Els missatges compartits coincideixen en reivindicar el dret a una vida digna, a un habitatge assequible, a l’accés a la cultura i a la protecció del territori davant la pressió turística.

Recorregut i dades logístiques de la protesta

La mobilització partirà a les 18 h de diumenge des de la plaça d’Espanya i recorrerà els carrers de Sant Miquel, plaça Major, plaça de Cort, Parlament (carrer Conqueridor) i Born. L’acte forma part d’una nova onada de protestes sorgides en diversos territoris, iniciades a les Canàries el passat 20 d’abril, i amb voluntat de continuïtat.

Des de la Plataforma Menys Turisme, Més Vida, es fa una crida a mantenir la mobilització activa: “Continuarem actuant als espais clau del model turístic: esdeveniments, actes institucionals i símbols del negoci turístic. Si no ens escolten als carrers, ens sentiran en el dia a dia.”

Amb aquest posicionament, la Fundació Gabriel Alomar reafirma el seu compromís amb la defensa de la cohesió social, la sostenibilitat i la cultura, valors que considera essencials per al futur de les Illes Balears.

per

Quaranta anys després, Espanya marca el camí

40 ANYS DESPRÉS, ESPANYA MARCA EL CAMÍ
40 ANYS DESPRÉS, ESPANYA MARCA EL CAMÍ

Aquest 2025 es compleixen quaranta anys de la signatura del Tractat d’Adhesió d’Espanya a les aleshores Comunitats Europees. Un moment històric que va marcar l’inici d’un viatge transformador per al nostre país: d’un estat nouvingut a la Unió, a un dels seus principals impulsors. Espanya ha passat de ser una veu que s’afegia al cor europeu a convertir-se en una veu que lidera, proposa i obre camí. Aquest és el veritable significat de pertànyer a Europa: créixer-hi, evolucionar-hi i contribuir-hi activament.

Una transformació econòmica, democràtica i social

En aquestes quatre dècades, Espanya ha deixat enrere dèficits estructurals i s’ha convertit en referent de democràcia consolidada, cohesió social i modernització econòmica. La nostra adhesió va suposar l’entrada a un espai de drets i llibertats, de progrés compartit, i ens ha permès construir infraestructures estratègiques, reforçar els serveis públics i internacionalitzar l’economia. Però el més rellevant és que avui Espanya juga un paper clau en el rumb de la Unió. Des de l’excepció ibèrica per frenar els preus energètics fins al lideratge en l’impuls del Pla de Recuperació europeu postpandèmia, amb Espanya com a segon país més beneficiat dels fons Next Generation. Des de la defensa decidida d’Ucraïna fins a la postura valenta sobre Palestina, liderada pel Govern d’Espanya, som presents i influents en els grans debats europeus.

A les Illes Balears, aquest recorregut europeu ha estat fonamental. Europa ha representat inversió, reconeixement i igualtat d’oportunitats. Des dels programes FEDER per modernitzar infraestructures, fins als fons agraris i les polítiques d’ocupació que han donat suport a milers de persones. Hem aconseguit posar la insularitat en el centre del debat europeu i obtenir compromisos concrets sobre connectivitat i preus justos. L’Europa de la cohesió també és la nostra Europa.

Les Illes Balears i la mirada insular dins la UE

Europa ens ha ajudat a defensar una mirada insular, plural i sostenible. Des de Balears hem participat activament en les discussions sobre protecció del medi marí, gestió turística o precarietat laboral. Hem estat europeistes actius, contribuint a una Unió més justa, més social i més propera a la ciutadania.

En aquest escenari global canviant, no podem deixar de parlar de la seguretat i la defensa, perquè Europa també ha de ser capaç de protegir-se. Això no vol dir caure en discursos bel·licistes, sinó avançar cap a una autonomia estratègica europea que ens permeti actuar de manera coordinada, sobirana i eficaç davant els grans reptes globals. Una autonomia, no obstant això, que no pot ser mai a costa de l’Europa social.

Ho vam veure amb la crisi de la COVID-19, quan la Unió va donar una resposta exemplar: centralització de compres de vacunes, fons de recuperació sense precedents i una coordinació sanitària que ens va salvar d’un mal major. I ho hem tornat a veure amb la guerra d’Ucraïna, on Europa ha actuat amb determinació, donant suport a la resistència ucraïnesa, i també obrint les portes a milions de desplaçats. Aquesta ha estat una resposta solidària i coherent amb els valors fundacionals del projecte europeu.

Un projecte de pau davant els reptes actuals

Perquè no podem oblidar que la Unió Europea va néixer com un projecte de pau. Un projecte que ha aconseguit mantenir la convivència i la democràcia dins les seves fronteres, però que ara es veu amenaçat tant des de fora com des de dins. L’ona reaccionària, l’autoritarisme i la internacional de la ultradreta qüestionen obertament els valors europeus. Davant això, la Unió ha de ser un far de llibertats, de drets i de justícia social, un model que protegeixi la ciutadania i defensi l’Estat del benestar.

Un Estat del benestar que té un pilar fonamental per a les socialistes: el dret a un habitatge digne i assequible. La crisi de l’habitatge que patim arreu d’Europa, i especialment a les Illes Balears, és inassumible. Ho tenim ben present: en conseqüència, les socialistes hem liderat el debat per a aconseguir, per primera vegada, que la Comissió Europea tingui un comissari d’Habitatge, així com la creació d’una Comissió especial al Parlament per afrontar aquesta emergència. L’objectiu és clar: que Europa aporti un marc normatiu comú, fons específics i mesures concretes per garantir el dret a un habitatge digne per a totes i tots.

Una Europa que ha de defensar el progrés i el benestar no només dins les seves fronteres, també cap a l’exterior. La raó és que no podem mirar cap a una altra banda davant les guerres del nostre entorn. Hem de condemnar el genocidi i la massacre de la població civil a Palestina i donar suport a les iniciatives que defensen la pau i el Dret internacional. El Govern d’Espanya ha estat exemplar des del primer moment del nou esclat del conflicte, l’octubre de 2023, i la Unió Europea ha d’estar a l’altura.

Construir una Europa que protegeixi les persones

Quaranta anys després, toca mirar enrere amb orgull, però sobretot mirar endavant amb responsabilitat. La Unió Europea no és un projecte acabat, sinó una construcció permanent. I els reptes que tenim al davant —desigualtat, crisi climàtica, transició digital, drets democràtics— ens demanen coratge, coherència i compromís.

Des de les Illes Balears i com a eurodiputada socialista, continuaré treballant per una Europa que protegeixi, que cuidi i que no deixi ningú enrere. Perquè Europa ha estat —i ha de seguir sent— una eina al servei de les persones. I perquè la millor manera de celebrar aquests quaranta anys és fer que els propers siguin encara millors.

Alícia Homs
Eurodiputada del PSIB-PSOE

per

Set anys de conquestes

Set anys de conquestes
Set anys de conquestes

Aquests dies es compleixen els set anys de l’arribada de Pedro Sánchez al Govern d’Espanya, una etapa tan plena d’èxits i avanços per a la nostra societat com de deslleialtat i bloqueig per part del principal partit de l’oposició.

Totes les conquestes d’aquesta etapa s’han aconseguit des de la determinació del projecte socialista i sobre la base del diàleg amb forces polítiques de tot l’arc parlamentari, a excepció d’un Partit Popular que s’ha volgut situar fora dels marges de la institucionalitat, que s’ha entregat a la ultradreta i que ha arribat a bloquejar totes les propostes de millora, inclús per a les comunitats autònomes on governa. El benestar i els interessos de la ciutadania no han estat mai la seva prioritat, no ens ve de nou.

Avanç econòmic i projecció internacional

Però tot i així, el nostre país avança i ho fa ràpid i amb fortalesa. Tenim a dia d’avui l’economia que més creix de tota Europa, som avantguarda en drets socials, estam liderant la lluita contra el canvi climàtic i tenim un protagonisme que mai havíem tingut a l’escenari europeu i internacional. Per damunt de tot, defensam els valors socialistes: la pau, la igualtat, la justícia social. Per això, entre les prioritats d’aquest Govern hi ha acabar amb la guerra de Rússia contra Ucraïna i protegir la població palestina, que està sent massacrada davant la passivitat de molts. Som socialistes i, per tant, internacionalistes, volem per a la resta del món, el mateix que per a la nostra gent.

Resposta a crisis i Fons Next Generation

No han estat uns anys senzills. A més de remuntar la resignació i les retallades que ens va deixar en herència un Partit Popular corrupte, condemnat en els tribunals i que organitzava operacions de destrucció dels rivals polítics des de les institucions, en aquests anys hem viscut una pandèmia mundial i catàstrofes com les del volcà de La Palma o la DANA de València. En totes aquestes difícils situacions, el Partit Socialista ha estat a l’alçada, demostrant que es pot sortir endavant des de l’empenta de les institucions públiques, sense el patiment que va deixar la dreta amb la gestió de la crisi econòmica del 2008. Liderant una resposta europea com la que vàrem impulsar a través del Fons Next Generation, que també va voler boicotejar el PP, i que a dia d’avui ja han permès posar en marxa més de 350.000 projectes a tota la nostra geografia i mobilitzar més de 38.000 milions d’euros.

Rècord d’ocupació i estabilitat laboral

Ara som més forts. Tenim un mercat laboral que, gràcies a una reforma que alguns varen dir que era només ‘una reformita’, ens ha dut a xifres rècord d’ocupació any rere any. Però el més important, reduint la temporalitat a mínims històrics i aconseguint les millors xifres en incorporació de joves i dones al mercat laboral.

Tenim un sistema elèctric on més de la meitat de la producció ja es genera amb energies renovables i que, gràcies a la solució ibèrica, que alguns qualificaren de timo, va aturar la forta pujada dels preus que es produïa a tota Europa i que avui segueix sent un sistema pioner i transformador.

Educació, mobilitat i nous drets

Hem batut també el rècord de beques, perquè com a socialistes, sempre reivindicarem que l’escola pública és el principal element transformador de la societat, el vertader i únic ascensor social. Hem aprovat un nou Pacte d’Estat contra la violència de gènere, amb mesures i finançament addicional per prevenir i combatre de manera més eficient el masclisme que mata. Hem promogut el transport públic i el dret a la mobilitat de la ciutadania, amb mesures tan significatives pels illencs com la pujada del descompte de resident del transport aeri i marítim al 75 per cent o la gratuïtat del transport públic col·lectiu. Tenim lleis pioneres com la que consolida el dret a l’eutanàsia o la recentment aprovada i pendent de desplegament que reformarà tot el nostre sistema de justícia per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI.

Catalunya, estabilitat i oposició

Tot això, sense trencar Espanya, com clamava el Partit Popular que faríem; ben al contrari, recuperant la normalitat de les relacions amb Catalunya perquè, com es torna a demostrar ara, els únics que duen aquest país al límit, són justament ells, els que no creuen en el sistema si el resultat electoral no els afavoreix, els que són capaços de rebentar-lo si no controlen el tauler.

Tenim encara dos anys més de legislatura per davant; dos anys més de creació i ampliació de drets i benestar, dos anys per seguir demostrant a la ciutadania que aquest país només avança amb millores que arribin a tots i a totes quan governam els socialistes.

per

Memòria i dignitat: exigim la dimissió de Le Senne

Memòria i dignitat: exigim la dimissió de Le Senne
Memòria i dignitat: exigim la dimissió de Le Senne

L’Audiència Provincial de Palma ha confirmat l’obertura de judici oral contra Gabriel Le Senne, actual president del Parlament de les Illes Balears, com a presumpte autor d’un delicte d’odi. Els fets es remunten a una sessió parlamentària on Le Senne va arrabassar i trencar una imatge d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar, exhibida per dues diputades socialistes durant el debat sobre la derogació de la llei de memòria democràtica.

Memòria i dignitat: exigim la dimissió de Le Senne

Davant aquesta resolució judicial, la Fundació Gabriel Alomar, com a entitat compromesa amb la memòria democràtica i la defensa de les víctimes del franquisme, considera que Gabriel Le Senne ha de presentar la seva dimissió immediata. Mantenir-se al capdavant de la principal institució legislativa de les Illes en aquestes circumstàncies és incompatible amb els valors democràtics i amb la dignitat institucional que el càrrec exigeix.

L’Audiència rebutja el recurs de Le Senne i de la Fiscalia

La Secció Segona de l’Audiència ha desestimat els recursos d’apel·lació presentats per Le Senne i pel Ministeri Fiscal. El tribunal ha confirmat íntegrament la interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 1 de Palma, que ja havia acordat la continuació de les diligències i l’obertura del judici oral.

En la seva resolució, l’Audiència argumenta que els indicis existents apunten a una possible actuació intencionada per part de Le Senne. Tot i que la seva defensa al·lega que no tenia voluntat de trencar la fotografia, el tribunal considera que les imatges del ple i la declaració de la diputada Mercedes Garrido configuren un context compatible amb una conducta deliberada.

El tribunal afegeix que l’actuació de Le Senne, per molt que fos exercida en el marc de la seva funció com a president de la Cambra, no pot servir com a justificació per a una conducta potencialment delictiva. Segons la interlocutòria, l’exercici d’un càrrec públic no eximeix de responsabilitats penals.

El PSIB-PSOE reclama també la seva destitució

Després de conèixer la resolució, el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha demanat la dimissió immediata de Le Senne. “No pot continuar ni un dia més”, ha declarat, afegint que la seva continuïtat només és possible pel suport explícit del Partit Popular. Per al PSIB, el manteniment de Le Senne al capdavant del Parlament és una mostra que l’acord polític amb Vox segueix vigent.

Els socialistes han iniciat converses amb la resta de grups de l’oposició per activar els mecanismes previstos al Reglament del Parlament que permetin forçar una resposta institucional. Segons Negueruela, “tornarem a estar-hi tantes vegades com faci falta perquè es compleixi el Reglament”.

Memòria de Mallorca celebra l’obertura del judici

L’associació Memòria de Mallorca ha valorat com un fet rellevant l’obertura del judici oral. Segons han expressat en un comunicat, és la primera vegada que un alt càrrec institucional haurà de respondre davant la justícia per una ofensa pública a víctimes del franquisme. L’entitat ha remarcat la importància simbòlica i jurídica d’aquest pas i ha agraït l’esforç de les famílies i de l’equip jurídic que exerceix l’acusació.

Per a Memòria de Mallorca, aquest procés judicial representa un avenç en la lluita contra la impunitat de les violacions de drets humans comeses durant la dictadura franquista.

La Fundació Gabriel Alomar es posiciona

Davant aquesta situació, des de la Fundació Gabriel Alomar es considera que la continuïtat de Gabriel Le Senne al capdavant del Parlament és insostenible. El Parlament ha de ser un espai de respecte institucional i de defensa dels valors democràtics, no pot estar presidit per una persona que haurà d’afrontar un judici per un delicte d’odi comès precisament en l’exercici de les seves funcions.

La Fundació expressa el seu suport a les víctimes i familiars d’Aurora Picornell, així com a totes les persones represaliades pel franquisme, i reitera el seu compromís amb la memòria democràtica com a eina fonamental per a una societat justa, plural i respectuosa amb els drets humans. Le Senne ha de dimitir, no només per responsabilitat política, sinó per respecte a les víctimes i a la història democràtica de les Illes Balears.

per

Anuari 2024 en homenatge a Francesc Antich

Anuari 2024 en homenatge a Francesc Antich
Anuari 2024 en homenatge a Francesc Antich

La Fundació Gabriel Alomar va presentar ahir horabaixa l’Anuari 2024 en un acte dedicat a recordar i analitzar el llegat polític de Francesc Antich i el primer Pacte de Progrés, coincidint amb el 25è aniversari del seu inici. L’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Fundació i secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, qui va glossar la figura d’Antich com a referent del canvi polític a les Illes Balears a finals dels anys noranta. CONSULTA L’ANUARI 2024.

Anuari 2024 en homenatge a Francesc Antich

Un canvi en les formes i en el fons

Francina Armengol va destacar la importància del primer Pacte de Progrés per introduir noves maneres de fer política i per desplegar polítiques que encara avui es mantenen com a referents. Segons va recordar, Antich va saber construir consensos i liderar un projecte compartit en un context de gran complexitat. Per a Armengol, aquell estil dialogant i tenaç ha deixat empremta dins el socialisme balear i marca encara avui una manera de fer política basada en el servei a la ciutadania.

L’expresident va apostar per la planificació a llarg termini i per l’impuls de normatives i iniciatives pioneres, com l’ecotaxa o la creació de la conselleria d’Habitatge. En paraules d’Armengol, es tractava de “pensar el futur” per garantir un present i un demà millors.

Reconeixement institucional i acció política

El coordinador de l’Anuari, Cosme Bonet, va remarcar el valor de la publicació com a homenatge coral a la generació política que va protagonitzar el primer govern progressista de la comunitat. Va afirmar que aquella experiència de govern continua essent un exemple vigent per a l’acció política progressista davant els reptes actuals.

Per part seva, Marc Pons, secretari d’Idees i Programa i nou responsable de la Fundació, va emfatitzar el paper de l’entitat com a espai de reflexió obert a les diverses sensibilitats de l’esquerra, tot mantenint-se fidel als principis socialdemòcrates.

L’Anuari: reflexions sobre el Pacte i el futur

El contingut de l’Anuari 2024 es centra en l’anàlisi del primer Pacte de Progrés des de diferents punts de vista: històric, polític, econòmic i social. Recull testimonis i anàlisis de protagonistes, acadèmics i periodistes que repassen les condicions que varen fer possible aquell acord i les polítiques que es varen posar en marxa.

Entre els autors i autores de l’Anuari hi ha noms com Marisa Goñi, directora del Diario de Mallorca, que narra la complexa formació del primer executiu de coalició a Balears i el context històric que el va fer possible. Joan Riera hi aporta una visió sobre la transformació de la consciència política a les illes i el paper de Francesc Antich com a aglutinador d’un nou esperit progressista. Esther Ballesteros explora la implantació de la coneguda ecotaxa i el xoc amb els sectors econòmics dominants. Maria Llull reflexiona sobre la vigència dels desafiaments que el Pacte va intentar abordar fa 25 anys, com la sostenibilitat o l’accés a l’habitatge.

Altres contribucions provenen de protagonistes directes del primer Pacte, com Celestí Alomar, que detalla el debat entorn de la creació de l’ecotaxa i el seu valor simbòlic com a expressió de sobirania política. Bartomeu Llinàs comparteix la seva experiència com a director general al primer govern Antich i el desenvolupament normatiu impulsat en àmbits com la formació professional o la inspecció educativa. Pilar Costa relata l’experiència insular del pacte a Eivissa i Formentera, i la cultura de consens que es va gestar en aquells anys.

El volum combina cròniques personals, anàlisis contextuals i reflexions estratègiques sobre el llegat del primer govern de Progrés i els reptes encara vigents. S’hi revisa el context que va permetre la formació de l’executiu l’any 1999 i les tensions internes i externes que va haver de gestionar. L’Anuari destaca la posada en marxa de mesures com l’ecotaxa, la moratòria urbanística, la llei de paritat o la promoció de l’educació com a ascensor social.

També s’hi analitza l’impacte de l’ecotaxa, les reaccions del sector hoteler i el debat social que va obrir sobre la necessitat de sostenibilitat i corresponsabilitat en el turisme. L’Anuari posa en valor l’accés al debat democràtic per part de la ciutadania en matèria de model econòmic i territorial. Una altra secció de la publicació aborda la importància de la cultura de pacte, especialment a Eivissa i Formentera, i com es va traslladar aquesta estratègia de coalició a l’àmbit insular. Finalment, s’aprofundeix en les herències del Pacte, tant en termes de polítiques com de valors, i en la necessitat de recuperar avui una mirada estratègica i un esperit transformador davant la crisi democràtica global.

Una crida a recuperar el compromís amb el progrés

En el context polític actual, l’acte i la publicació han servit també per reivindicar la vigència del projecte iniciat l’any 1999. Davant l’avenç de l’extrema dreta i les dificultats per mantenir consensos socials, la Fundació Gabriel Alomar proposa recuperar la vocació de servei públic, la coherència i la capacitat d’unir esforços en favor d’una societat més justa i cohesionada.

Armengol va concloure que “el millor homenatge que es pot fer a Francesc Antich és rellegir els seus discursos” i continuar treballant per fer possible una nova etapa progressista. Va remarcar que el Pacte de Progrés no només va obrir un camí institucional, sinó que va demostrar que les Illes Balears podien ser governades des de l’esquerra.

per

Presentació de l’Anuari 2024 de la Fundació Gabriel Alomar

Presentació de l’Anuari 2024 de la Fundació Gabriel Alomar
Presentació de l’Anuari 2024 de la Fundació Gabriel Alomar

Aquest dijous 29 de maig a les 18 h, l’Estudi General Lul·lià de Palma acollirà l’acte de presentació de l’Anuari 2024 de la Fundació Gabriel Alomar. La cita comptarà amb la intervenció de Francina Armengol, presidenta de la fundació.

L’Anuari, que arriba enguany a la seva segona edició, reuneix aportacions d’anàlisi i reflexió entorn dels reptes socials, econòmics i polítics actuals, des d’una òptica progressista i amb vocació de promoure el debat crític a les Illes Balears.

25 anys del primer Pacte de Progrés

Aquesta nova edició de l’Anuari té un caràcter commemoratiu. Coincidint amb el 25è aniversari del primer Pacte de Progrés —acord polític que va suposar un canvi de rumb en la governança balear a partir de 1999—, la publicació inclou una selecció d’articles i testimonis que repassen el context i les conseqüències d’aquell moment històric. Diverses firmes relaten les negociacions prèvies, les primeres mesures del govern d’Antich i la resposta social i política que aquestes varen generar.

S’hi destaquen iniciatives com l’ecotaxa, les polítiques de protecció del territori o l’impuls de la normalització lingüística, així com la consolidació d’un model de coalició que inspiraria pactes posteriors tant a l’àmbit autonòmic com estatal.

Memòria, context i mirada de futur

El volum funciona també com a homenatge a la figura de Francesc Antich, president del primer executiu de progrés i una de les veus centrals del socialisme illenc en les darreres dècades. La publicació repassa el seu llegat a través de veus periodístiques, polítiques i acadèmiques que analitzen la seva trajectòria, les tensions internes del seu govern i l’impacte de les seves polítiques.

Els textos també fan incidència en els desafiaments actuals que el Pacte ja començava a abordar fa un quart de segle: l’emergència habitacional, la pressió turística, el model de creixement econòmic o la lluita contra l’extrema dreta. En aquest sentit, l’Anuari 2024 convida a revisar l’experiència d’aquell govern per identificar elements útils en el context actual.

Un espai per al pensament crític

Amb aquesta publicació, la Fundació Gabriel Alomar reafirma la seva voluntat de consolidar-se com a plataforma de pensament i debat per a l’esquerra illenca. Fidels al llegat d’Alomar, el projecte manté com a línia central la defensa dels valors democràtics i de justícia social, en un moment de polarització i retrocés de drets a escala global.

    Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

    ADDRESS

    63739 street lorem ipsum City, Country

    PHONE

    +12 (0) 345 678 9

    EMAIL

    info@company.com